Caja PDF

Comparta fácilmente sus documentos PDF con sus contactos, la web y las redes sociales.

Compartir un archivo PDF Gestor de archivos Caja de instrumento Buscar PDF Ayuda Contáctenos



uninfant .pdf



Nombre del archivo original: uninfant.pdf

Este documento en formato PDF 1.4 fue generado por Adobe InDesign CS6 (Macintosh) / Adobe PDF Library 10.0.1, y fue enviado en caja-pdf.es el 30/03/2014 a las 15:31, desde la dirección IP 83.35.x.x. La página de descarga de documentos ha sido vista 1676 veces.
Tamaño del archivo: 5.8 MB (36 páginas).
Privacidad: archivo público




Descargar el documento PDF









Vista previa del documento


Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
Un Infant, quina il·lusió! – 2a ed.
Referències bibliogràfiques
I. Capdevila, Roser, 1939- il.
II. Brot 72 (Firma)
III. Catalunya. Departament de Benestar Social i Família
IV. Catalunya. Generalitat
1. Infants – Criança – Manuals, guies, etc.
2. Infants – Cura – Manuals, guies, etc.
649.1(036)
Aquesta publicació ha comptat amb la participació i el patrocini de:
Eau Thermale Avène, Bébéconfort, Blemil, Blevit, Colacao, Dodot, Ecoembes-Ecovidrio, Ern, Font Vella,
Gas Natural Fenosa, Grup Catalana Occident, Mi primer Danone, Licor del Polo junior i Textura baby ε kids.
Aquesta publicació ha comptat amb la supervisió de:
Societat Catalana de Pediatria
Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP)
Generalitat de Catalunya

© dels textos:
Secretaria de Família (Departament de Benestar Social i Família)
Brot 72
© de les il·lustracions:
Roser Capdevila i Valls, 2012
© de l’edició:
Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar Social i Família
Secretaria de Família
1a edició: gener de 2013
2a edició: gener de 2014

Projecte editorial: B 72
Impressió: Cayfosa. Impresia Ibérica. Barcelona
Tiratge: 70.000 exemplars
Dipòsit legal: B. 28436-2013
Cap part d’aquesta publicació pot ser reproduïda o transmesa
per cap mitjà sense el permís previ i per escrit dels editors i autors.

quina il·lusió!

Enhorabona, ja sóc aquí!
e respirat, plorat i ens hem conegut. S’ha desfet el gran enigma del part, del naixement, de l’arribada. I ja em teniu aquí! De mica en mica, ens anem coneixent i aviat
us acostumareu a tenir-me entre vosaltres. No he arribat amb cap llibre d’instruccions que
us faciliti la feina de pares i mares. Perquè tots els nadons som diferents, cada criatura és
única. Però, des d’ara, començo aquest llibre en blanc que és la meva vida, i que s’inicia en
aquest precís moment. Més endavant, quan sigui una mica més gran, m’agradarà molt que
m’expliqueu els detalls de com he arribat a aquest món, a casa vostra, que ara també és
casa meva, i de com he après coses tan senzilles i alhora tan complicades. Per això us
demano que m’ajudeu a omplir i personalitzar aquesta guia, que m’encantarà fullejar de
tant en tant. Tots naixem, però el com i el quan fan que l’experiència sigui diferent per a
cadascun de nosaltres.
Les circumstàncies que han envoltat el meu naixement són especials.

Ja ets pare o mare. Has donat vida a una
criatura amb la il·lusió que això comporta.
També és molt normal que el naixement
d’un nadó porti sentiments ambivalents
de cansament i alegria, angoixa i excitació.
A vegades les mares experimenten els
primers dies sentiments de tristesa i malenconia. No dubteu a demanar suport a
les persones que us envolten i penseu
a procurar-vos temps de descans prioritzant les tasques que heu de fer.
Inscripció del nounat en el Registre Civil
El naixement és el primer fet de la vida
que la llei ordena inscriure en el Registre
Civil. La seva inscripció, on consta la data,
l’hora i el lloc del naixement de l’infant,
el sexe i el nom dels progenitors, és la
prova del naixement. Amb el naixement es
determina l’inici de la personalitat jurídica
i, a partir d’aquest moment, es converteix
en un ciutadà o ciutadana de ple dret.
Si l’infant és adoptat, l’Institut Català
4

de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) us
assessorarà.
Informació específica per a la inscripció
• A l’apartat “Què cal fer quan...>
Neix un fill“ de l’Oficina Virtual de
Tràmits al web: www.gencat.cat/ovt.
• Institut Català de l’Acolliment i de
l’Adopció
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/icaa.
Títol de família nombrosa i títol de
família monoparental
El títol de família nombrosa és un títol oficial
estatal, que acredita la condició de família
nombrosa i que reporta diversos beneficis a
tot l’Estat.
El títol de família monoparental és un títol
oficial que existeix a Catalunya, que acredita
la condició de família monoparental i que
reporta diversos avantatges.
Ambdós títols són expedits i renovats per la
Secretaria de Família del Departament de

La Núria ha nascut com estava previst.

El Bernat tardarà una mica
a conèixer la seva mare adoptiva.

Benestar Social i Família de la Generalitat
de Catalunya.
Informació específica sobre els títols
• A l’apartat web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/nombroses.
• A l’apartat web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/monoparentals.
Si necessiteu suport i informació sobre
els serveis i les prestacions socials,
adreceu-vos:
• Als serveis socials del vostre municipi.
• A les oficines de Benestar Social i Família.
• A la informació dels ajuts que ofereixen
les administracions públiques a través
de la Guia de prestacions i serveis a la
família que trobareu al web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/guiaprestacions.
• Al telèfon 012.

El Nil s’ha fet massa gran dins
el ventre de la mare.

La Martina ha arribat abans d’hora
i ha sortit petita, petita.

I jo he nascut el dia

de 201

I ha estat molt especial per
M’han ajudat a néixer
Peso

g, faig

El Daniel ha avisat que volia
néixer i puf!

cm de llarg i sóc

, a les

.

hores.

El meu nom
ensar el meu nom segur que no ha estat una decisió fàcil. Probablement és la
primera gran decisió després de voler-me tenir i no s’hi val qualsevol nom. El nom
m’acompanyarà durant tota la vida. Normalment, ens agraden els noms de la gent
que hem estimat o estimem, per això sovint portem el nom de l’avi, de la besàvia,
del pare, d’una amiga..., que són un referent a l’hora de triar el meu. O potser la tria
del meu nom amaga un secret?

Martina, si hagués estat nen
s’hauria dit Martí.
El nom
El nom no pot ser més d’un nom compost,
ni més de dos de simples. Tampoc poden
ser noms que objectivament perjudiquin la
persona, ni que facin confusa la seva identificació, ni que indueixin a l’error quant al
sexe, ni tampoc un nom que tingui un dels
seus germans, llevat que sigui mort, ni la
seva traducció usual a una altra llengua.

Els cognoms
La filiació determina els cognoms.
En els supòsits de naixement amb una
sola filiació reconeguda, aquesta determina els cognoms, i el progenitor que
reconegui la seva condició pot determinar,
en el moment de la inscripció, l’ordre
dels cognoms.
L’ordre dels cognoms establert per a la
primera inscripció de naixement determina l’ordre per a la inscripció dels naixements posteriors amb idèntica filiació.

Bernat, com el nino preferit
de la seva mare.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat de “Llengua > Normalització
de noms i cognoms” del web:
www.iec.cat/coneixement/.

Nil, va ser el nom guanyador
en una votació familiar.

Núria, com l’àvia.

Per a mi, havien pensat uns quants noms:
I van decidir que em diria
6

Daniel, perquè fa cara
de Daniel.

perquè

Cap a casa!
ant si som molts com pocs a casa, ara, amb mi, som un de més. Amb enginy, m’heu
reservat un espai, petit per a mi i més gran per a les meves coses. A casa, passo
moltes estones amb les persones que més estimo. Junts compartim aquest niu
on trobo la seguretat per créixer i que és l’escenari dels meus primers records
i aprenentatges.
Encara que heu esperat la meva arribada amb il·lusió, els primers dies són una
mica complicats. Potser faig trontollar l’equilibri familiar, ara sóc un nadó i demano
moltes atencions. Però ben aviat em cuidareu com uns experts i trobarem estones
i espais per a tothom. Proveu d’aplicar aquesta fórmula: molt amor, bastant sentit
comú i una mica de paciència.

La família és l’espai principal per a la
criança dels infants. L’arribada a casa amb
el nadó implica molts canvis en el ritme
de vida i les activitats a fer. Un aspecte
important de l’exercici de la maternitat
i la paternitat és saber adaptar-se a les
característiques de la teva criatura. Afecte,
paciència, tolerància i flexibilitat són indispensables per tenir-ne cura.
Alta al padró municipal
La llei obliga a tota persona que visqui a
Espanya a inscriure’s al padró del municipi
en el qual resideixi habitualment, tal com
s’especifica en l’article 54 del Reial decret
2612/1996, de 20 de desembre.
Com s’ha de fer?
La inscripció al padró municipal es fa
d’ofici, és a dir, es fa automàticament un
cop s’ha inscrit el nadó al Registre Civil.

En el cas que el vostre fill o filla no hagi
nascut a la població on esteu empadronats, heu d’adreçar-vos al vostre ajuntament amb el llibre de família.
Si heu adoptat un infant, l’Institut Català
de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) us
assessorarà.
Documentació
La documentació requerida depèn de cada
ajuntament.
Permís per maternitat
És la prestació per la qual les mares i
els pares treballadors poden gaudir d’un
període de descans laboral establert
legalment sense perdre els seus drets laborals ni salarials, en cas de part, adopció
o acolliment. La mare gaudeix del permís
mitjançant la baixa maternal. En cas de
discapacitat o d’hospitalització del nadó,
consulteu altres tipus de permisos.

Més informació i materials de consulta:
• Sobre educació parental, vegeu l’apartat
“Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• Oficina Virtual de Tràmits, a l’apartat
“Què cal fer quan...> Neix un fill“ del
web: www.gencat.cat/ovt.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del Web: canalsalut.gencat.cat.
• Al telèfon: 012.
• Els períodes de descans a la Guia de
prestacions i serveis a la família del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/guiaprestacions.
• Sobre l’acolliment i l’adopció (ICAA),
vegeu:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
icaa.

Amb la Núria, la Maria i el David
tenen ara la “parelleta”.

El Daniel és el primer nen
en una família de nenes.
L’adreça de casa nostra:

Consell patrocinador: “L’eficiència energètica a la llar”, pàgina 56; “Els residus domèstics”, pàgina 68.
8

Visc amb

La Martina és filla única.

Al Bernat, l’adoptarà la Cèlia.

El Nil hi ha dies que és fill únic
i d’altres, el més petit d’un regiment.

Prenc llet!
e nascut amb l’instint de succionar. I sabeu que jo tinc la capacitat de succionar
i respirar alhora? Jo menjo per créixer, però mentre m’alimento aprofito per
conèixer-vos, noto les vostres carícies i la vostra escalfor, i em familiaritzo amb la
vostra veu quan sento les coses que em dieu a cau d’orella. I després del rotet, toca
canviar-me el bolquer, perquè sovint aprofito per buidar la panxa al mateix moment
que l’empleno. Sé que les meves necessitats marquen els vostres horaris, però
tranquils, ens adaptarem molt de pressa i cada nit us treuré menys hores de son.
La lactància materna és la més recomanable, però si teniu dubtes consulteu amb
els grups de suport a la lactància materna o amb el vostre equip de pediatria, que
us informaran i assessoraran.

La importància de l’alimentació no és només
en el fet que afavoreix el desenvolupament
físic de la criatura sinó en el vincle que
s’estableix entre la persona adulta i l’infant.
La lactància materna afavoreix el desenvolupament integral del nadó, el protegeix
d’infeccions, millora la recuperació de la mare
i beneficia el vincle que s’estableix entre la
mare i la criatura. És recomanable alimentar
el bebè amb el pit a demanda (sempre que el
nounat ho reclami). A poc a poc, l’horari de les
preses s’anirà regulant. Una vegada el bebè
ja és a casa, és molt important anar al centre
de pediatria durant les primeres 72 hores. És
important que el nadó tingui una ingesta suficient de llet, estigui relaxat durant les preses
i augmenti de pes. Durant el primer mes, cal
pesar el nadó un cop a la setmana. Durant
els primers dies s’ha de controlar que el bebè
orini i faci de 6 a 8 deposicions al dia. Davant
de qualsevol dubte convé portar-lo al centre
de salut al més aviat possible.

Alletament matern

• L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana
la lactància materna exclusiva durant els primers
6 mesos de vida, com la forma ideal d’aportar
als bebès els nutrients que necessiten per a un
creixement i desenvolupament saludables. Després
cal combinar-la amb els nous aliments que es van
introduint gradualment.
• S’ha d’iniciar al més aviat possible, després del
part (durant la primera hora); d’aquesta manera
s’estimula la producció de llet materna, que pot
trigar a aflorar alguns dies. La freqüència de les
preses variarà en funció del creixement del nadó;
els primers dies serà molt sovint: de 6 a 12 vegades
diàries.
• Progressivament, la composició de la llet anirà
canviant i el nadó anirà espaiant els àpats.
• La producció de llet depèn de la freqüència, la
intensitat i la durada de les mamades i l’èxit de
l’alletament d’una correcta succió i posició del nadó
en el pit de la mare.
• La mare ha de buscar la postura que li resulti més
còmoda. Preferentment, el cap del bebè ha de quedar al mig de l’avantbraç de la mare, i, sostenint-lo
amb la mà per l’esquena, s’acosta el bebè, de
manera que tot el seu cos i el cap mirin cap a ella,
en postura “panxa amb panxa”, comprovant que el

Consell patrocinador: “La lactància amb biberó”, pàgina 57.
10

nas del bebè quedi davant del mugró, amb la boca
ben oberta, amb gran part de l’aurèola a dins i la
barbeta tocant el pit.
• Per produir llet, la mare ha de beure força líquids,
menjar de tot i aprofitar per descansar quan el
nadó també ho fa.

Alletament artificial

Quan s’opti per la lactància artificial, es necessita
una pauta mèdica.
• Cal utilitzar la llet adaptada per a infants.
• Abans d’oferir el biberó, comproveu-ne la
temperatura abocant unes gotes sobre el dors
de la vostra mà.
• És recomanable netejar els biberons amb sabó
i aigua calenta abundant.

La Núria succiona amb molta força.

Al pare li agrada ajudar el Nil a fer el rotet.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web:
www.canalsalut.gencat.cat.
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
La llet materna és el millor aliment per al lactant i es recomana durant el major temps possible. En prenc fins a

Estic tip!
ant si menjo a poc a poc com ràpid, tant si em costa com si mai en tinc prou,
després de cada àpat m’incorporeu per fer un rotet discret o un rot fort i una
glopada. El reflux és normal, els primers mesos, com també ho són els còlics, uns
mals de ventre horrorosos. És per això que jo ploro i ploro, em neguitejo, us faig
patir i ho proveu tot per calmar-me, m’acaricieu, em bressoleu, busqueu amb
quina postura em trobo més còmode, i finalment aconseguiu tranquil·litzar-me.
A mesura que creixo, els episodis de còlic van amainant fins a desaparèixer.
Però, qualsevol cosa que us preocupi, consulteu-ho a l’equip de pediatria.

Passat un any, l’infant pot seguir prenent el
pit de la mare si ho vol així.
No és imprescindible beure llet adaptada;
tanmateix, moltes vegades i segons les
característiques pròpies del nen o la nena,
el teu equip de pediatria t’indicarà que
continuïs amb llet adaptada de creixement
durant part del segon any de vida o tot l’any,
o bé que iniciïs la llet pasteuritzada.
Gasos
Els gasos són més freqüents en els primers
mesos de vida i es creu que són deguts a
l’acumulació d’aire en els budells a causa
de la immaduresa de l’aparell digestiu.
Solen ser molt dolorosos per a la criatura. El millor en aquests casos és posar el
nadó boca avall sobre els genolls i fer-li
suaus massatges circulars a l’esquena per
facilitar-li la sortida dels gasos. També

pots fer-li massatges directament sobre la
panxa, fent cercles en sentit de les agulles
del rellotge.
Expulsió de la llet
És normal que el nadó expulsi una mica
de llet després d’alimentar-se o quan té
un eructe. És aconsellable deixar passar
una estoneta abans d’estirar-lo perquè
s’adormi.
Vòmits
Es parla de vòmits quan la criatura expulsa
gran part de la llet que ha pres. Si el vòmit
és aïllat i no va acompanyat d’altres símptomes, no cal donar-li cap importància. Però,
en cas que es repetís de manera usual, és
important que ho consulteu a l’equip de
pediatria.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web:
www.canalsalut.gencat.cat.

A la Núria, el pare la consola com pot.

Tinc mals de ventre?
Com em tranquil·litzeu?
12

La Martina té reflux.

Tinc son...
óc dormilega i, encara que no us ho cregueu, durant els meus primers dies de vida
dormo unes 17 hores diàries. Perquè pugui anar reduint les hores de son de dia i
augmentar-les durant la nit, m’heu d’ensenyar a distingir entre el dia, lluminós i sorollós,
i la nit, silenciosa i fosca. Mentre càpiga al cabasset, puc dormir amb vosaltres; així em
teniu a la vora quan reclamo els meus àpats nocturns, i, en acabar, em retorneu dins
el bressol de panxa enlaire o de costat, ara d’una banda, ara de l’altra. Més endavant
dormiré a la meva habitació en un llit de baranes. A mi m’agrada anar a dormir seguint
una rutina: uns petons o una cançó de bressol.
Fer la pipa o xuclar un xumet em relaxa, però compte, no m’ensucreu el xumet, ni tampoc
el renteu dins la vostra boca, ja que la saliva és una font de microbis!

El dormir
Els nounats dormen entre 16 i 20 hores
diàries. Als 6 mesos, el nadó dorm a prop
de 14 hores diàries i d’1 a 3 anys es recomana que els infants dormin entre 10 i 13
hores diàries.
Els trastorns del son
Qualsevol alteració del son que dificulti
el dia a dia de la teva criatura, comenta-la
al teu equip de pediatria.

Consell patrocinador: “El descans”, pàgina 58.
14

Estratègies per ajudar a dormir l’infant
• Una estona abans d’anar a dormir creeu
un clima de tranquil·litat.
• És important que associï el son nocturn
amb la foscor perquè així s’adapti als
horaris i sàpiga diferenciar entre les activitats del dia i les de la nit.
• Feu cada vespre el mateix ritual, és la
millor manera de formar els bons hàbits.
• Fixeu un horari per ficar-lo al llit.
• Comproveu que la temperatura a
l’habitació sigui agradable i que la roba
sigui còmoda.
• Podeu explicar-li un conte i eviteu o reduïu al màxim la televisió i qualsevol tipus
de pantalla.
• La criatura pot dormir acompanyada
d’una joguina, un ninot o una manta.
• Si ho demana, deixeu-li un llum encès o
la porta oberta.
• Si ho necessita, tranquil·litzeu-la i doneuli seguretat.

El Bernat dorm molt relaxat.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “Salut de la mare i de l’infant”
del web: www.canalsalut.gencat.cat.

La Martina no es pot saltar cap àpat de nit.

El meu primer llit és:
Dormo a la meva habitació des de

El Daniel s’adorm amb una cançó de bressol.

Acarona’m
o sé plorar i ploro; per vosaltres serà un repte descobrir per què ho faig.
És la primera manera que tinc de comunicar-me. Un dia us faig una petita
ganyota: és un somriure. I amb plors i somriures, gestos i sons, petons i abraçades,
jocs i cançons i amor i afecte, comencem a construir les bases de la nostra relació.
Quan em demostreu que m’estimeu, m’esteu ajudant a comprendre qui sóc, a
manifestar i entendre els meus sentiments i a regular millor les meves ansietats
i pors. Per tant, ompliu-me de petons i abraçades!

Durant la primera etapa de desenvolupament, l’infant adquireix esquemes mentals
en els quals associa la seva mare, pare
o persona cuidadora amb sentiments de
seguretat, afecte i tranquil·litat: percep el
món com un entorn amable i gratificant. Un
vincle segur garanteix relacions afectives
positives en el futur, estimula l’autonomia
del nen o nena i fomenta una visió positiva
de si mateix i dels altres.
L’afecte és necessari, és el motor del
desenvolupament i l’aprenentatge.
A l’inici, el plor manifesta una situació de
malestar global (gana, cansament, dolor...),
però, a poc a poc, gràcies a les atencions
de les persones que en tenen cura, es va
sofisticant i diferenciant, i es converteix en
un instrument potent de comunicació que
utilitza el nadó per sol·licitar l’atenció de les
persones del seu voltant.

A mesura que les persones cuiden el
nadó es van familiaritzant amb el seu plor,
reconeixent-ne els matisos i les funcions.
Alguns conceptes importants sobre
parentalitat positiva i bon tracte
• Els infants tenen dret a satisfer les seves
necessitats de cura i protecció.
• La parentalitat positiva es basa a conèixer,
protegir i dialogar.
• El vincle afectiu és determinant i té una
influència decisiva en el desenvolupament
dels infants.
• L’amor i l’afecte són les bases sobre
les quals es construeix la relació amb
el teu fill o filla. No sols se l’ha d’estimar,
sinó que també cal manifestar aquesta
estima.

• Les normes i els límits són importants:
els donen seguretat.
• Els conflictes s’han de resoldre sense
violència.
• I, molt important, cuida’t i estima’t a
tu també per cuidar el teu fill o filla!
Més informació i materials de consulta:
• Convenció sobre els drets de l’Infant.
Nacions Unides 1989.
• Podeu consultar el web: www.gencat.cat/
benestarsocialifamilia/observatori.
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

La Núria riu quan li parlen.

El Daniel té una germana molt petonera.

El Nil plora quan vol que l’acaronin.

He començat a somriure:
Ploro per
16

La primera rialla l’he feta

Net i polit
a ensenyo el melic: és la cicatriu que queda en desprendre’s el cordó umbilical.
Fins ara, cada dia me l’heu curat per mantenir-lo net i sec, i així s’ha anat
pansint el trosset de cordó que de cop s’ha deixat anar amb la pinça. I per celebrar-ho,
el primer bany: una miqueta d’aigua tèbia, ben agafat i molt vigilat... és una sorpresa
veure com reacciono dins l’aigua! L’estona del bany es converteix en un dels moments
més especials del dia, perquè em mires als ulls, em somrius i juguem. Cada dia
repetim la mateixa cerimònia, ho fem al vespre perquè em relaxa i després m’ajuda
a conciliar el son. A més a més, en qualsevol moment del dia, si quan ensumes fort
arrufes el nas, sé que vindràs a canviar-me els bolquers bruts. M’agrada anar net per
dins i polit per fora.

La higiene del nadó
• La higiene de la criatura és necessària
per garantir la seva salut, inclou aspectes
relacionats amb el bany, la neteja dels
genitals i la utilització de roba neta, així
com mantenir net tot el seu entorn.
• El tros de cordó umbilical que el nounat
conserva després del part s’asseca i cau
entre el 6è i el 10è dia de vida (es considera normal fins als 30 dies). S’han de
seguir les normes de desinfecció indicades en el centre on va néixer el nadó.
• Durant les primeres setmanes de vida
és usual que la criatura embruti els
bolquers després de cada presa, per tant,
és recomanable canviar-los després de
cada àpat.

• L’hora del bany és un dels moments
més agradables del dia, un bon moment
per enfortir el vincle amb el teu fill/a.
• A partir dels 2 anys, moltes criatures
poden rentar-se i assecar-se les mans
soles. També poden començar a acostumar-se a rentar-se les dents (amb pasta
dentifrícia infantil equivalent a un gra
d’arròs); primer amb la teva ajuda i
a mesura que vagin creixent pots deixar
que ho facin soles.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web:
www.canalsalut.gencat.cat.

Coses que passen...

M’ha caigut el cordó
Consell patrocinador: “El bolquer”, pàgina 59; “La higiene bucodental”, pàgina 62; “La cura de la pell”, pàgina 69.
18

Em banya

A la Martina li agrada molt l’aigua.

El meu primer bany és
M’agrada?

A la consulta
i hi ha un lloc on podeu compartir els secrets de com cuidar-me, és a la consulta
pediàtrica. Allà família i equip de pediatria compartim què menjo i què hauria de
menjar, què peso i què hauria de pesar, prenen nota de com vaig creixent i les coses
que aprenc.
I us responen una llarga llista de preguntes, sobre el què, el quan i el com de tot
allò que us preocupa de mi. Em coneixen des del primer dia de la meva vida, des del
moment en què vaig arribar a casa, i a través dels controls periòdics vigilen el meu
desenvolupament per assegurar-se que tot va bé. I, també, duen el control de les
vacunes i ho anoten tot en el meu carnet de salut. Si vinc d’un altre país, tenen en
compte les particularitats del meu origen.

Alta al sistema sanitari
És important d’inscriure el vostre fill o filla
al sistema públic sanitari per assegurar
que el nadó tingui cobertura sanitària.
Inscripció com a beneficiari de
la Seguretat Social o de la mutualitat
de l’Estat
Perquè el vostre fill o filla tingui cobertura
sanitària l’heu d’inscriure com a beneficiari
de la Seguretat Social al centre d’atenció
i informació més proper al vostre domicili
o bé a la mutualitat que us correspongui,
en el cas que sigueu titulars de MUFACE,
MUGEJU o ISFAS.
Els pares podeu incloure el nadó com a
beneficiari del vostre document d’afiliació.
Si heu adoptat un infant, l’Institut Català de
l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) us assessorarà.

Per fer la inscripció necessitareu:
• El document d’afiliació de la Seguretat
Social o de la mutualitat.
• El llibre de família.
• El certificat de convivència, en el cas
de pares no casats.
Targeta sanitària individual (TSI)
La pot sol·licitar el pare, la mare o
el/la representant legal.

Més informació i materials de consulta:
• Oficina Virtual de Tràmits, a l’apartat
“Què cal fer quan...> Neix un fill” del web:
www.gencat.cat/ovt.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web: canalsalut.gencat.cat.
• Sobre l’acolliment i l’adopció (ICAA) a:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
icaa.
• Al telèfon: 012.

El Daniel va a la mateixa consulta que les seves germanes.

Em visito a la consulta a
L’equip de pediatria que cuida la meva salut es diuen: metge/essa
20

Infermer/a

Calendari de
vacunacions sistemàtiques 2014

2


4 6 12 15 18 3-4 6 11-12 14
mesos mesos mesos mesos mesos mesos anys anys* anys anys

Diftèria
Tètanus
Tos ferina
Poliomielitis
Haemophilus influenzae tipus B
Hepatitis B
Hepatitis A
Malaltia meningocòccica tipus C
Xarampió
Rubèola
Parotiditis
Varicel·la
Virus del papil·loma humà VPH

Estic malalt

Fins al curs 2018-2019 es vacuna contra l’hepatitis A a les escoles, com a continuació del programa pilot iniciat el curs 1998-1999
S’administren dues dosis de la vacuna de la varicel·la a tots els escolars que no l’hagin rebut anteriorment ni hagin passat la malaltia.
La vacuna contra el VPH s’administra només a noies de 6è de primària.
* En la cinquena dosis dels 6 anys pot administrar-se DTPa o dTpa, ja que qualsevol de les dues vacunes protegeixen correctament enfront de la diftèria, el tètanus i la tos ferina.

És molt important que tingueu present
que els controls sanitaris permeten detectar possibles alteracions i observar el
procés de desenvolupament físic, motriu,
intel·lectual, afectiu i social dels infants.
Durant la infància és necessari mantenir
amb periodicitat aquests controls per prevenir problemes posteriors. A més, també
es poden aprofitar les visites a l’equip de
pediatria per intercanviar impressions i
preguntar sobre els dubtes que tingueu
en la cura, l’alimentació, el creixement,
les vacunes, el pes i el desenvolupament
en general de la vostra criatura.
Els símptomes més freqüents
És habitual que el teu fill o filla presenti
aquests símptomes, però això no vol dir
que estigui malalt o malalta. Et farem
algunes recomanacions que, evidentment,
serviran, però has de recordar sempre
que el millor consell te’l donarà el teu
equip de pediatria.

Consell patrocinador: “La febre”, pàgina 60.
22

La febre
Es considera febre quan la temperatura és a partir
de 37,5 ºC si es mesura sota el braç o a l’engonal, i
al voltant dels 38 ºC quan es mesura en el culet.
Vòmits i/o diarrees
En cas de vòmit cal que l’incorporeu, aguantant-li el
cap una mica inclinat endavant perquè no s’empassi
el vòmit. Després el deixeu reposar de costat.
No el forceu a menjar. Oferiu-li porcions petites i
freqüents de menjar i, per mantenir-lo ben hidratat,
doneu-li sovint aigua o sèrums orals.
Infeccions víriques
Els símptomes són variats (febre, tos, diarrea,
granets...): l’equip de pediatria us indicarà el tractament que heu de seguir. La malaltia haurà de fer el
seu curs evolutiu fins a la seva resolució espontània.
Si la febre dura més dies dels que ha estimat el
servei mèdic, caldrà tornar a la consulta.
Refredats
La tos del refredat és un mecanisme defensiu: ajuda a expulsar les mucositats i, per tant, no sempre
cal tractar-la. Si la mucositat nasal és important i
molesta, podeu fer-li rentats nasals. Convé que li
oferiu líquids.
Per facilitar la respiració podeu posar-li un coixí
sota el matalàs a l’alçada del cap.
Mal d’orella
Acostuma a aparèixer de manera sobtada i, sovint, de
nit. De vegades, està associat a un refredat. L’equip
de pediatria us indicarà què podeu administrar-li.

Sagnat pel nas
L’incorporeu i, sense posar-li el cap enrere, amb
el vostre dit feu compressió mantinguda, durant uns
5 minuts, sobre el forat del nas que li sagna.
Ferides
Netegeu-les amb aigua i sabó. I, a més, en cas de:
- Talls, trencs i ferides causats per objectes punxants, apliqueu-hi un antisèptic tòpic i poseu-hi
una gasa. Comprimiu-ho si sagna. Si la ferida és
important, consulteu l’equip de pediatria per si
cal suturar-la i comproveu que estigui ben vacunat.
- Mossegades d’animals. Consulteu l’equip de
pediatria sobre l’accident i assegureu-vos que
estigui ben vacunat.

Més informació i materials de consulta:
• Telèfons de resposta immediata les 24 h:
- 112 - EMERGÈNCIES: urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvaments,
seguretat ciutadana i protecció civil.
- 061 - CATSALUT RESPON: informació
sanitària i de salut, que facilita i garanteix
l’accés universal als recursos de salut.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z del
web: www.canalsalut.gencat.cat.
• A l’apartat ”Vacunacions” del web:
www.canalsalut.gencat.cat.

La Martina molt sovint està malalta.

Sortim a fer un volt
casa, cada dia hi ha corredisses: per preparar la bossa, per desplegar
el cotxet, per deliberar si fa fred o calor... això m’anuncia que és l’hora
d’anar a fer un tomb. Després és el moment dels nusos i les corretges, perquè,
tant si sóc al cotxet com a la cadireta o si descanso a la motxilla, em lligueu per
a la meva seguretat. Cal que m’abrigueu durant les hores de més fred, a l’hivern,
i m’alleugeriu de roba a les de més calor, a l’estiu. M’agrada notar l’escalfor del
sol o la brisa fresca a la cara, el sacseig suau del cotxet o el balanceig del vostre
caminar i obrir els ulls davant les coses que em sorprenen o aclucar-los quan
la son em venç.

El Nil va d’excursió.

És convenient sortir cada dia a passejar,
preferiblement a les hores de menys fred
a l’hivern i de menys calor a l’estiu. El
passeig és un bon moment per mostrar
al nadó el món que l’envolta, un agradable moment de relació i estímul per a la
criatura.
Alguns consells d’estiu per als infants
més petits
• Prendre precaucions davant del sol és
vital per a tots, però és especialment
important per als infants més petits.
La seva pell és extremament fina i molt
sensible a les radiacions solars; per
tant, el seu risc de cremades solars
és molt alt.

• Durant els primers mesos de vida, eviteu exposar-los a les radiacions directes
del sol, encara que estigui ennuvolat i,
sobretot, eviteu que els toqui el sol directament sobre el cap.
• Els infants, quan estiguin al sol, sempre
han d’estar protegits amb roba i portar el
cap tapat amb un barret que els protegeixi les orelles i el clatell.
• Els infants tenen menys capacitat
d’expressar la set; per tant, és important
tenir-ho en compte i oferir-los aigua
perquè estiguin hidratats.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web: canalsalut.gencat.cat.
• A l’apartat “Espai lleure familiar” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• Al telèfon: 012.

La Núria, amb 8 mesos, passeja en una motxilla.

Si feu desplaçaments en vehicle, és obligatori l’ús de sistemes de retenció infantil.
Són sistemes de subjecció homologats que
s’hauran d’anar adaptant segons l’edat i el
pes de la criatura.

El Bernat passeja amb la mare.

La meva primera sortida
Consell patrocinador: “Les cadires de seguretat“, pàgina 64; La hidratació”, pàgina 66; “La cura de la pell”, pàgina 69.
24

Passegem per

He descobert
inc mans! Estic descobrint el meu cos, passo moltes estones mirant-me-les
i les tasto. Jo he descobert les meves mans perquè les vostres em donen
objectes, es mouen quan em canteu cançons, em tiren petons, em fan pessigolles
al palmell... i jo provo de sacsejar-les, de tirar petons i ric quan em feu pessigolles.
Tinc peus! Els bellugo, els miro, els tasto i començo a sospitar per a què em serviran.
Tinc veu! Crido, faig sons que m’escolto i repeteixo, i he descobert que els sons
“pa-pa-pa” i “ma-ma-ma” us emocionen!

La Martina està descobrint
els seus peus.
Tingueu en compte que cada infant té el
seu propi patró de creixement i adquisició
d’hàbits.
Edats aproximades de desenvolupament
d’algunes accions dels infants
1 mes: fixa la mirada quan li parlen.
2 mesos: segueix amb la mirada. Somriu
quan algú li parla.
3 mesos: obre les mans, se les fica a la
boca. Fa “agoo”.
4 mesos: controla el cap. Juga amb les
mans.
5 mesos: gira el cap. Agafa objectes.
6 mesos: passa de boca terrosa a panxa
enlaire. Estranya els desconeguts.
7 mesos: canvia coses d’una mà a l’altra.
Respon al seu nom. Diu “ma, pa”.
8 mesos: es manté assegut tot sol. Diu:
“pa-pa, ma-ma, ta-ta”.

9 mesos: s’aguanta dret amb ajuda.
Diu adéu amb la mà. Entén paraules.
10 mesos: gateja. Hi ha infants que es
posen directament a caminar.
12 mesos: fa passes amb ajuda. Assenyala.
Agafa i deixa coses.
12-14 mesos: diu més paraules, en repeteix
i en lliga dues o tres. Imita accions que fan
els adults.
Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web:
www.canalsalut.gencat.cat.

La Núria ho celebra tot picant de mans.

Pico de mans
Faig adéu
26

El Nil mou el cap de banda a banda
quan sent un “no”.

El Daniel crida les seves germanes.

Qui em cuida?
m cuideu molt bé! Sempre estic acompanyat per algú que em vigila, que
m’omple les llargues estones amb jocs i passejades i també em fa menjar
i reposar. Deixeu-vos ajudar i valoreu les alternatives d’acord amb la vostra i la meva
manera de ser. Aquesta feinada, la podeu compartir amb cangurs, avis o mestres.
Segur que la tria de amb qui i a on passo les hores que no sóc amb vosaltres és
l’encertada, mentre rebi les atencions que necessito i parleu entre vosaltres per
anar a l’una amb les pautes i els hàbits. Per a mi, és important conèixer gent i
m’és molt fàcil adaptar-me, encara que al començament se’m faci l’estrany.
El Nil va a l’escola bressol.

Durant els primers anys de vida de l’infant
es desenvolupa el vincle afectiu amb les
persones que el cuiden. El seu equilibri i
benestar emocional, així com el desenvolupament adequat de les seves capacitats
cognitives, dependran, en gran mesura, de
la resposta protectora de la persona adulta
i del seu entorn.
És important que la família reflexioni i
acordi qui té la responsabilitat de l’atenció
i la cura de la criatura quan ells no hi son.
A part de la pròpia família hi ha diverses
possibilitats segons les necessitats de les
famílies. Qualsevol de les opcions triades
comporta un temps perquè la criatura es
vinculi afectivament amb les noves persones. De la mateixa manera que cal temps
en la família perquè s’estableixin els vincles
afectius, també cal temps per establir-los
amb altres persones. En tot cas, és molt
important que, en el moment de deixar-la

amb una altra persona per primera vegada,
estigui acompanyada per algú que l’atén
habitualment.
Si la mare s’incorpora a la feina o s’ha
d’absentar, pot seguir donant la seva llet
a l’infant, extraient-la manualment o amb
l’ajut d’un tirallet, i envasant-la i guardantla de manera adequada. Així la persona
cuidadora podrà alimentar posteriorment
el bebè quan la mare no hi sigui.
En cas que la vostra criatura vagi a escola
bressol o llar d’infants
L’educació infantil és l’etapa educativa
preobligatòria que s’imparteix als infants de
fins als 6 anys. S’organitza en dos cicles
de tres cursos:
• primer cicle o primera infància
(fins als 3 anys) i
• segon cicle o primer ensenyament
(de 3 a 6 anys).

Més informació i materials de consulta:
• Al vostre ajuntament.
• A la Web: www.gencat.cat/ensenyament/
familiaiescola.
• Tríptic informatiu sobre l’alletament matern a les escoles bressol i llars d’infants A
l’apartat “La salut de la A a la Z: B (Bebè)”
del web: www.canalsalut.gencat.cat.
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

La mare del Bernat ha agafat una excedència.

Quan no hi sou, em cuida
Es diu

28

A la Núria, la cuiden l’avi i l’àvia.

Els hàbits
l meu dia a dia està ple de rutines. Rutines que, lluny d’avorrir-me, em donen
seguretat: m’agrada saber que després del bany toca menjar, o mirar un conte
abans de dormir. A vosaltres, us ajuden a organitzar-vos el dia a dia i, a mi, em
permeten adquirir uns hàbits. També em doneu pautes i em marqueu límits, i, així,
creixo assumint les bases de la nostra convivència. Si ara m’expliqueu les coses amb
paciència, em dieu “no” amb autoritat i m’aplaudiu amb estimació, més endavant
em serà més fàcil l’aprenentatge de les normes.

El Bernat s’adorm quan la mare li canta una cançó.
Un entorn previsible i estructurat aporta a
l‘infant una sensació de seguretat i plenitud que afavoreix el seu desenvolupament.
Les pautes clares i coherents donen seguretat, ajuden l’infant a contenir els seus
impulsos i permeten que vagi aprenent.
Algunes orientacions educatives
• Els infants són molt sensibles als canvis
en la seva vida quotidiana i els sol agradar l’estabilitat d’horaris.
• L’establiment de rutines i hàbits els
ajuda perquè posteriorment siguin més
sensibles a l’adquisició de les normes
necessàries per viure en el context familiar, i per acceptar els límits que aquestes normes imposen a la seva conducta.
• En l’educació dels infants és important
que us poseu d’acord i tingueu clar això
que es vol per a ells. Això ajudarà a establir les diferents metes, objectius, reptes
i normes.

30

• El reforç positiu és més educatiu que els
comentaris negatius .
• L’autoritat ha d’estar basada en l’afecte i
la confiança.
• Respectar la criatura no significa fer
només el que li agrada o el que vol, sinó
entendre i acceptar quan li costa fer
alguna cosa que no li agrada.
• La comprensió dels sentiments dels nostres fills/es ajuda a afrontar amb millors
condicions les dificultats i estimula a
superar-les.
• L’afecte és necessari, és el motor del
desenvolupament i l’aprenentatge.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

La Martina espera el joc després de la migdiada.

La Núria sap que després del bany toca sopar.
M’agrada quan:

Menjo amb cullera
enjo amb cullera! El meu paladar, acostumat al gust de la llet, amb poques
setmanes tasta farinetes de cereals, purés de verdura amb carn o peix
i fruita triturada. La meva boca habituada a succionar s’omple amb cullerades
de cremes suaus però espesses. Caldrà paciència i imaginació perquè m’adapti
als gustos, colors i textures dels nous aliments. Però, sigui com sigui aquest
començament, m’acostumo a la nova situació. L’hora dels àpats ha de ser una estona
agradable. Si m’ensenyeu uns bons hàbits alimentaris de petit, és probable que
mantingui una alimentació equilibrada i saludable de gran.

Quan el pare i la mare escullen els aliments
apropiats i mengen de tot de manera equilibrada, ajuden els fills i filles a desenvolupar-se i a créixer saludablement.
• L’infant, des que és nadó fins al voltant
dels 2 anys d’edat, ha d’aprendre a succionar, tastar, mastegar, empassar-se i
manipular aliments, i també a descobrir
diferents olors, gustos i textures, amb la
finalitat d’incorporar-se, a poc a poc, a
l’alimentació familiar.
• L’educació de la conducta alimentària
en aquesta franja d’edat té l’objectiu
d’aconseguir, a més d’un bon estat nutricional, l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables.
• Els diferents entorns on menja l’infant
(a casa, a casa els avis, a les llars
d’infants, etc.) han de ser el marc idoni

per transmetre una sèrie d’hàbits, com
són la utilització dels coberts, els hàbits
higiènics bàsics i uns comportaments a
taula adequats.
• La incorporació de nous aliments –que
s’inicia a partir dels 6 mesos– s’hauria
de fer d’una manera progressiva, lenta i
en petites quantitats, respectant intervals
d’entre 4 i 5 dies per a cada nou aliment i
observant-ne la tolerància.
• A partir dels 12 mesos, la majoria dels
infants van adquirint destreses manuals
per alimentar-se sols, beure d’un got o
tassa agafat amb les dues mans i menjar
sols de mica en mica. És a partir d’aquest
moment que l’infant ja pot seure a la
taula amb la seva família.
• Per a qualsevol dubte o consulta que
tingueu, adreceu-vos al vostre equip de
pediatria.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Vida saludable” al web:
www.canalsalut.gencat.cat.
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web:
www.canalsalut.gencat.cat.

La Núria es desespera perquè vol
menjar més de pressa.

Menjo les meves primeres farinetes
Consell patrocinador: “La introducció de nous aliments”, pàgina 61; “Les farinetes”, pàgina 63; “L’esmorzar”, pàgina 67.
32

Les farinetes que més m’agraden són

El Nil experimenta amb el puré de verdura.

Vigileu! que em moc
he entrenat de dia i també de nit. Gràcies a la roba còmoda que m’ha deixat
moure amb llibertat, he exercitat tota la musculatura. He fet forts els braços
i fortes les cames. I la meva curiositat i les vostres motivacions m’han fet créixer el desig
d’anar d’un lloc a un altre. I, per fer-ho, només em cal desenvolupar una tècnica: reptar, gatejar o directament, caminar. Heu d’estar alerta! No podeu baixar la guàrdia: s’ha
multiplicat el risc d’accidents perquè he descobert els endolls i els cables elèctrics, les
portes que s’obren i es tanquen, els llocs per enfilar-me i les escales... I, per evitar-los,
heu de prendre precaucions però, sobretot, ensenyar-me on es troba el perill.

La Núria gateja; a casa han tapat tots els endolls.

Cada criatura es desenvolupa al seu propi
ritme, però en general hi ha certes peculiaritats que caracteritzen totes les nenes i
nens a una determinada edat.
Als 5 mesos reconeixen els que els envolten i, si els mantenim asseguts, ja aguanten bé el cap. Fan voltes sobre si mateixos.
Poden sortir-los les primeres dents.
Als 7 o 8 mesos la majoria ja poden
asseure’s, arrossegar-se per terra o
gatejar. Els encanta explorar objectes i
manipular-los.
A partir dels 8 o 9 mesos comencen
a aguantar-se drets, recolzant-se als
mobles o a les persones. Es diverteixen
llançant objectes per veure com cauen i
per escoltar el soroll que fan.
Al voltant dels 10 o 12 mesos hi ha qui
comença a fer els primers passos agafat
de la mà.

A partir dels 13 mesos la majoria poden
aixecar-se de terra sense suport i comencen a caminar tot sols.
A partir dels 18 mesos les habilitats
motrius són bones: caminen perfectament,
corren i saben mantenir l’equilibri una
estona a peu coix. Comencen a controlar
el moviment i la direcció mentre corren
(poden parar i accelerar, canviar el sentit,
etc.), pugen i baixen escales aguantantse a la barana o agafats de la mà d’una
persona adulta.
La prevenció d’accidents
Una consideració que cal tenir en compte
Un bon nombre d’accidents que pateixen les
criatures es produeixen a la llar o en espais
coneguts on les persones adultes confien
que els seus fills i filles estan segurs.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: (Bebè)”
del web: www.canalsalut.gencat.cat
• Telèfons de resposta immediata les 24 h:
- 112 - EMERGÈNCIES: urgències sanitàries, extinció d’incendis i salvaments,
seguretat ciutadana i protecció civil.
- 061 - CATSALUT RESPON: informació
sanitària i consells de salut, facilitant i
garantint l’accés universal als recursos
de salut.

La Martina va passet a passet;
han posat protectors a les portes.

A casa del Bernat han de vigilar amb les escales.

Em moc:
Consell patrocinador: “La seguretat a la llar”, pàgina 65.
34

Les meves primeres passes són

davant de

Escolteu-me! que ja parlo
a mesos que us sento, fa setmanes que afino la veu, fa dies que entenc les coses
que em dieu... i finalment m’he decidit i ho he dit. Quan m’heu entès us heu posat
molt contents i m’heu felicitat, aleshores he descobert que les paraules són importants.
Amb la vostra insistència i les meves ganes d’aprendre, a base de repetir i repetir, ara
tu, ara jo, aprenc més paraules. Escolteu-me amb atenció perquè cada dia en dic alguna
de nova... potser us cal una mica d’imaginació per desxifrar-la.

Plorar, somriure i assenyalar són formes
de comunicació entre els infants i les
persones del seu voltant des del naixement. Les criatures aprenen a utilitzar el
llenguatge mitjançant la interacció i les
activitats que fas amb elles. Llenguatge i
diàleg són dues cares de la mateixa moneda. Adquirir-lo vol dir dialogar, interactuar,
fer coses junts, implicar-se en activitats
pautades segons les regles del diàleg. Ara
em toca a mi, ara et toca a tu i a l’inrevés.
Tant des de la cura física com des d’altres
situacions interactives, per exemple jugar
o explicar contes, els infants creixen i van
incorporant el llenguatge. És molt important que interactuem amb les criatures
per estimular el desenvolupament del seu
llenguatge.

Desenvolupament del llenguatge
dels infants
Del naixement als 3 mesos: somriu quan
li parlen i segueix amb la mirada.
A partir dels 4 mesos: l’infant fa servir la
mirada, la mímica, el llenguatge corporal
i algunes vocalitzacions per relacionar-se
amb l’adult (balbuceig). Somriu freqüentment, reconeix qui està amb ell i pot comportar-se estrany amb els desconeguts.
Respon al seu nom. Entén paraules.
Cap a la fi del primer any: apareix el que
s’anomena comunicació verbal, imita
entonacions, assenyala amb significat i
apareixen les primeres paraules (“papa”,
“mama”) que sovint anomenen objectes o
grups d’accions (paraula-frase).
Dels 12 als 18 mesos: el vocabulari s’amplia, així com la comprensió verbal. La seva
capacitat de socialització és més gran.

Dels 18 als 24 mesos: és capaç de comprendre i executar ordres senzilles. Diu
més paraules, en repeteix i en lliga dues
o tres. Apareix la frase. Demana menjar
i beure.
Dels 24 als 36 mesos: etapa d’inici de les
relacions socials. Juga amb altres infants.
Desenvolupa la conversa.

La Martina fa el so de la vaca.

El Nil diu
molt clarament “meu”.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B(Bebè)”
del web: www.canalsalut.gencat.cat.
La Núria diu “pa”
quan té gana.

Quan tinc
La frase més divertida:
36

, dic

per dir
, i tinc

mesos

Ho he fet bé
o vull això! Però moltes vegades, això que vull no és allò que voleu els grans.
Jo sóc capaç d’entendre-ho sense càstigs ni crits. Sobretot, ho comprenc quan
sé les conseqüències que això té sobre allò. Per tant, aprenc que cal que em resigni
a fer la migdiada per després cansar-me al parc, o cal que conservi les joguines
per poder-hi jugar, o cal que mengi la verdura per triar les postres... M’agrada molt
rebre petites compensacions! Ja veureu com de mica en mica acabo escollint les
opcions més gratificants i assumint les petites responsabilitats que em fan guanyar
més autonomia.
El Daniel sap que per anar amb bicicleta
s’ha de posar casc; si no, anirà caminant.

La relació que els pares i les mares estableixen amb l’infant, la qualitat de l’atenció
que rep, tant física com emocional, així
com les pautes educatives, poden afavorir
o limitar el seu desenvolupament.
Un dels reptes de la infància és descobrir el seu entorn, i això s’aprèn en gran
mesura descobrint les regles i les normes
que regulen el funcionament de les coses.
Cal impulsar l’autonomia dels infants: fer
que pensin, facin i decideixin tot allò que
està al seu abast.
En un marc ben definit per la família, la
criatura podrà evolucionar, sentir-se lliure
i explorar l’entorn amb seguretat.
La seguretat amb la qual les mares i els
pares assumeixen el seu paper educador,
és crucial perquè aquesta experiència
es visqui amb plenitud i sigui enriquidora.
És important ajudar la criatura a assumir
les seves frustracions, amb paciència,
entendre-la, tractar-la amb respecte,

38

ajudar-la a verbalitzar el que sent i
explicar-li com et sents tu i tenir en
compte les seves opinions, gustos,
sentiments, emocions, i acceptar-los.
Cal confiar en la capacitat de la criatura i
demostrar el benestar i l’orgull que provoca la superació d’un repte o d’una dificultat. Cal felicitar-la i celebrar els seus èxits
i ajudar-li a entendre els seus fracassos,
amb mostres d’afecte i amb la vostra
dedicació. No jutgeu o critiqueu. Utilitzar
premis fomenta l’autoestima positiva
i potencia una relació afectiva de qualitat.

• Mostrar interès per les seves preocupacions i interessos amb una actitud oberta
i d’escolta.
• Expressar el seu reconeixement i afecte
obertament amb gestos, paraules, petons
i abraçades.
Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

Alguns aspectes que els adults han
de tenir en compte són:
• Els diferents tons de veu que utilitzen
ajuden l’infant a entendre les situacions.
• Han de ser ferms quan ensenyin a
l’infant que una acció no és adequada.

El Nil s’ha portat tan bé que truca
als seus germans per explicar-los-ho.

Quan

L’àvia es posa molt contenta
quan la Núria li fa un petó.

No!
o, no, no i no! Ja tinc dos anys, una personalitat pròpia i començo a saber què
és el que vull i el que no vull. Sovint, dic “no” per posar a prova els límits i
les normes o per cridar l’atenció. I a vegades, un petit “no” va creixent... les vostres
explicacions no em fan entrar en raó i el “no” continua creixent i creixent, més i més,
fins a transformar-se en una rabieta: ploro, crido, dono cops i puntades de peu. Canvio
d’actitud quan entenc que aquest no és el camí.
Amb el “no“ també reafirmo el meu caràcter. Un caràcter tranquil o belluguet,
xerraire o callat, decidit o reservat, i a vegades, fins i tot, agressiu: mossego o pico
els companys. A mesura que m’ensenyeu a controlar les emocions vaig aprenent a
resoldre els conflictes i expressar els meus sentiments.
La Martina de vegades no vol
les ulleres.
A partir dels 2 anys, les criatures perceben
que són persones amb capacitat per decidir
per elles mateixes i que tenen els mitjans
per aconseguir allò que es proposen fer.
És per això que ja no responen a tots els
requeriments que els fem i quan les vostres
exigències entren en conflicte amb els seus
objectius apareixen les rebequeries. Amb el
“no” el nen o la nena experimenta sobre la
seva pròpia autonomia i explora les normes
i els límits. Per tant, davant del “no” potser
serà necessari repetir les consideracions o
desviar la seva atenció oferint-li possibilitats d’actuació alternatives.
Les pautes clares i coherents donen seguretat i ajuden l’infant a contenir els seus
impulsos i permeten que vagi aprenent allò
que és convenient, que és bo i adequat. La
criatura necessita una autoritat afectuosa

que li serveixi de punt de referència, que el
protegeixi de l’entorn i d’ell mateix. Respira
a fons i pensa-t’ho dues vegades abans
d’actuar davant una rebequeria.
Es tracta d’explicar les regles (els límits)
sense entrar en discussions interminables,
amb flexibilitat, però sense deixar passarho tot, amb autoritat, però sense renyar;
tot això respectant la personalitat del nen
o la nena. És complicat, però és possible.
Algunes indicacions que s’han de
tenir en compte
• Cal atendre i entendre les seves
demandes.
• Les instruccions han de ser específiques,
curtes, senzilles i comprensibles.
• Fes evidents les conseqüències del seu
comportament.

• Arma’t de paciència!
• Dedica temps a jugar amb la criatura i
permet que estableixi el seu propi ritme.
• No recorris mai a la violència o
l’agressivitat.
• Cuida’t i estima’t a tu també!
Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

Al Daniel li és difícil compartir les seves coses.

He après a dir “no”:
El meu caràcter és
40

El Nil hi ha dies que té problemes
a l’hora de vestir-se.

Sou el meu model
egur que, quan m’observeu, us veieu reflectits en el que faig. Jo sóc com sóc, però
també us imito i aprenc d’allò que feu i dieu. Cal que m’ensenyeu amb l’exemple
i adapteu les vostres explicacions a la meva edat, però recordeu que només sóc una
criatura! Si tinc germans, ells també es converteixen en el meu model, són uns bons
aliats per jugar i m’estimulen per créixer. Al voltant dels dos anys començo a descobrir
els meus primers amics. Amb ells comparteixo estones de joc i baralles, i és el millor
moment per aprendre a distingir entre el que es pot fer i el que no es pot fer.

El context familiar és l’espai ideal per
forjar els valors que ajudaran els nostres infants a comprendre i estimar, i els
permetrà assolir les competències socials
que afavoriran un projecte de vida valuós.
Una de les funcions més importants de la
família és facilitar el desenvolupament de
les habilitats socials dels seus fills i filles,
és a dir, donar-los oportunitats perquè
puguin observar models de comportament
col·laboratiu i per resoldre determinades
situacions. I, a la vegada, facilitar o crear
oportunitats a fi que les criatures puguin
posar en pràctica aquestes habilitats
socials. Escoltar l’altre, respectar-lo, cedir,
dialogar, pactar, etc.

La família, en la seva funció educadora,
és l’espai on es donen pautes a través
de les emocions i relacions interpersonals.
D’aquesta manera anem construint un
sistema de valors propis que transmetem
a partir d’unes normes de convivència
familiar. En aquest sentit, l’escola complementa la família en aquesta missió, però
no treu la rellevància educadora de la
família.
La generositat, l’autoestima, l’esforç, la
dedicació, l’alegria, la tolerància, el respecte, la capacitat de treball, la responsabilitat, la confiança, la llibertat, l’empatia,
la comprensió, la solidaritat, són alguns
dels valors que s’aprenen a casa i es perfeccionen al llarg de la vida, que faciliten
la convivència i ens converteixen en persones actives i compromeses.

El Daniel imita les seves germanes.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

El Bernat fa discursos com l’avi.

El Nil vol anar amb bicicleta com els grans.

A casa som:
M’assemblo molt a
42

Els jocs i les joguines
agrada molt jugar i tinc molta sort perquè és el que em convé. Vosaltres
m’ensenyeu els primers jocs de nadó: el tat, el ralet-ralet... i jo gaudeixo
i aprenc regles senzilles. El joc canvia com canvio jo. M’estimula i m’ensenya: a posarme al paper de l’altre, a practicar habilitats manuals i mentals... Però també m’agrada
la seguretat, per això m’encanta repetir, repetir i repetir la mateixa situació, el mateix
joc i el mateix conte. Qualsevol moment és bo perquè m’expliquis un conte i al vespre és
un manera màgica d’acomiadar el dia i desitjar bona nit. A través dels contes i els jocs
em presenteu models, m’ensenyeu valors, em parleu de les coses que em passen i em
descobriu el món. Aquesta rutina que tant m’agrada, m’ajudarà a aprendre a llegir i a
fer moltes coses quan sigui més gran.

El joc és un aspecte central durant la
infància. El desenvolupament integral de
l’infant és inseparable de l’activitat lúdica
i depèn, sobretot, del fet que pugui jugar
amb llibertat i seguretat.
Tota criatura aprèn jugant, de manera que
com més jugui més coses aprendrà i més
ràpidament ho farà.
El joc permet l’adquisició d’habilitats
necessàries per a la vida en societat.
La conducta d’imitació que mantenen les
criatures quan observen les activitats de
les persones adultes els permet aprendre
i adquirir nous coneixements i habilitats
socials.
Les repeticions ajuden la criatura a entendre l’ordre lògic dels esdeveniments.

Joguines saludables i segures
Les joguines són molt útils per estimular el
joc dels infants, però a l’hora d’escollir-les
podeu seguir les recomanacions següents:
• Si les compreu, escolliu-les segons l’edat
i les capacitats de l’infant. Feu cas de les
icones. Llegiu-ne les instruccions
i advertències del fabricant. El segell CE
indica que compleix la normativa europea de seguretat, rebutgeu les que no el
porten.
• Si són usades comproveu-ne el bon estat.
Les trencades o desgastades poden
posar en perill la salut i la seguretat dels
infants; elimineu-les immediatament.
• Assegureu-vos que les utilitzen de manera apropiada. Superviseu els infants
mentre juguen.
• Assegureu-vos que els infants no juguen
amb bosses de plàstic, ni embolcalls, ni
cordes, ni objectes punxants...

Al Bernat li agrada quan cau
el trencaclosques.

• Ensenyeu els infants a endreçar-les.
Si queden abandonades per terra o a les
escales poden provocar caigudes greus.
• Si van amb piles elèctriques, han de portar l’advertència i una icona, i les piles han
d’estar protegides amb una tapa segura.
La ingestió o la introducció d’una pila en
l’organisme pot causar lesions greus. Si
sospiteu que un infant s’ha introduït una
pila al cos, adreceu-vos immediatament
als serveis d’urgències.
Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• A l’apartat “La salut de la A a la Z: B
(Bebè)” del web:
www.canalsalut.gencat.cat.

A la Martina l’estimulen amb jocs
al Servei d’atenció precoç.
El meu primer conte:
Me l‘explica en/na

44

La Núria vol que sempre li expliquin
el mateix conte.

Bolquers fora!
omença a fer bon temps i tothom, al meu voltant, s’ha posat d’acord per
animar-me a seure una estona en una gibrelleta. M’han vestit amb roba fàcil
de descordar i duc unes quantes mudes netes i seques a la bossa. M’han ensenyat a
dir “pipí” i “caca”. Són uns dies una mica estressants per a tothom. Quan crido “pipí!”
s’encenen totes les alarmes i hi ha corredisses per evitar el que sovint és inevitable:
que em mulli. Dels dos als tres anys, molts de nosaltres ja estem preparats per
afrontar el repte de la retirada de bolquers, per demanar per anar a fer les necessitats
de dia i aguantar-nos-les durant la nit. De vegades, hi ha qui li costa una mica més
aconseguir-ho, sobretot de nit.

El Daniel no ha arribat a temps.
Cada criatura madura a una edat diferent
i això pot suposar que el control del pipí i
la caca variï d’una a una altra. També pot
passar que hi hagi períodes de retrocés.
Cal saber, però, que dels 2 als 3 anys molts
nens i nenes són capaços de demanar per
anar a fer les seves necessitats durant el
dia i aguantar-se-les durant la nit.
Saber controlar les necessitats fisiològiques i aprendre a anar sol al bany és també
un procés d’aprenentatge. Podeu fomentar
l’autonomia del vostre fill o filla premiant
el seu esforç i proporcionant-li estratègies
per dominar cada pas evolutiu al seu propi
ritme.
Abans de treure el bolquer
a la vostra criatura
• Prepareu-la i il·lusioneu-la amb el repte.
Podeu triar un conte amb dibuixos o fotos
per explicar-li.

• Trieu el moment més adient. Ella o
ell ha d’estar preparat i ser capaç de
demanar-ho.
• Poseu-vos d’acord amb totes les persones del seu entorn. Heu d’anar tots
a l’una.
La vostra criatura ja no du bolquer
• Estigueu pendents d’ella, cadascú té el
seu temps d’adaptació a la nova situació.
• Faciliteu-li al màxim l’autonomia amb
roba còmoda i l’accés a la gibrelleta o
adaptant-li la tassa del vàter.
• Pregunteu-li, cada 1 o 2 hores, si té ganes
d’anar al vàter. Vosaltres la coneixeu més
que ningú, acabareu sabent què necessita
només mirant-la. Sovint us dirà que no,
però convideu-la a intentar-ho, sobretot si
ha begut líquids.
• No us oblideu de dur mudes de recanvi
quan sortiu de casa.

• Cap als 3 anys una gran part dels nens i
nenes han deixat els bolquers. Malgrat
això, n’hi ha força (10-13%) que no assoleixen el control nocturn fins més tard,
cap als 5-6 anys.
• Mai no se l’ha de renyar o avergonyir
perquè no controla els esfínters, ni fer-ho
d’una manera obsessiva, ja que això pot
provocar actituds negatives que podrien
produir-li retencions exagerades o bé
incontinències prolongades.
Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

El Bernat està assolint un procés
que els primers dies és complicat.

M’han tret els bolquers:
I he reaccionat
46

La Núria té una gibrelleta súper.

Què sé fer?
observeu com vaig creixent i estimuleu el meu desenvolupament, patiu pel
que faig i pel que no faig. Defugiu sempre de comparar-me amb altres
criatures, cadascuna de nosaltres tenim el nostre propi ritme. Però he d’anar assolint
les fites, amb més lentitud o més rapidesa, dins uns límits de normalitat. No us
quedeu amb els dubtes i pregunteu tot el que calgui sense generar alarmes. No
us han d’espantar les respostes, si no hi ha cap dificultat abans calmareu les vostres
angoixes i si tinc algun problema, com abans l’enfronteu millor per a mi.

El sistema nerviós dels infants, quan neixen, encara és immadur, i es desenvolupa
al llarg de la primera etapa de la vida.
Quan aquest procés no es produeix dins
dels marges del que es pot considerar
normal, pot ser que l’infant presenti un
trastorn del desenvolupament i, per tant,
que necessiti ajuda.
El trastorn del desenvolupament pot ser
crònic o transitori i és molt important
identificar-lo al més aviat possible. Els 3
primers anys de vida són el període més
crític i receptiu, tenint en compte les possibilitats de la plasticitat neuronal. Per això,
és durant aquest període que, prioritàriament, cal intervenir en tot el procés que suposa la detecció del problema, el diagnòstic
i la intervenció terapèutica precoç.
En cas de dubte davant dels següents
senyals d’alerta, consulteu el vostre equip
de pediatria.

Senyals d’alerta en el desenvolupament d’infants fins a 3 anys
Àrea de la socialització
• Irritabilitat permanent:
entre 1 mes i els 7 mesos i mig.
• Sobresalts exagerats:
entre 1 mes i els 5 mesos i mig.
• Passivitat excessiva:
entre els 3 i els 10 mesos i mig.
• Conductes repetitives:
entre els 8 i els 15 mesos.
• No se centra en cap acció:
entre els 15 i els 33 mesos.
• Incapacitat per fer un joc simbòlic:
entre els 24 i els 42 mesos.
Àrea del llenguatge
• Deixa de balbotejar:
entre els 12 i els 24 mesos.
• Estereotípies (repeticions verbals):
entre els 24 i els 32 mesos.

Manipulació
• Puny i mans sempre tancats:
entre els 2 i els 4 mesos i mig.
• Asimetria a les mans:
entre els 3 i els 6 mesos i mig.
Postura
• No aguanta el cap:
entre els 3 i els 6 mesos.
• Genolls ajuntats:
entre els 4 i els 9 mesos.
• Absència de desplaçament
entre els 9 i els 22 mesos.
• No camina entre
els 17 i els 24 mesos.
Més informació i materials de consulta:
• Centres de desenvolupament infantil i
atenció precoç (CDIAP).
• A l’apartat “Espai suport” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.
• 061 CATSALUT RESPON.

El Nil no està mai quiet.

Sé fer molt bé
M’ha costat molt

48

He destacat com a precoç en

Començo a l’escola
uins nervis, avui és el meu primer dia d’escola! M’heu acompanyat des del
primer dia, i dia darrere dia, sense gairebé adornar-nos-en, m’he anat fent
gran, superant i afrontant nous reptes.
Ara, començo una nova etapa i a poc a poc us he d’anar deixant de la mà. Fa dies que
ens estem preparant per començar a l’escola. Ja tinc la cartera amb la bata, el tovalló i totes aquelles coses que necessito. I he rebut amb molta il·lusió tots els vostres
comentaris que m’animen a fer-me gran. Segur que estem tots contents i nerviosos.
Tranquils! Els meus mestres ho tenen tot ben preparat perquè em pugui adaptar a la
nova situació i conèixer de mica en mica tots els nens i totes les nenes de la classe.

El Nil va a l’escola amb
el transport escolar.
El segon cicle de l’educació infantil (de 3
a 6 anys) forma part d’una etapa educativa
molt recomanable però voluntària. Les
mares i els pares són qui decideixen la
conveniència o no que l’infant s’escolaritzi
en aquesta etapa educativa.
Preinscripció a un centre d’educació
infantil i primària (3-12 anys)
o un centre de parvulari (3-6 anys)
L’any que els nens i les nenes compleixen
3 anys es poden matricular en un centre
educatiu. Cal que estigueu alerta de les
informacions sobre les preinscripcions per
sol·licitar l’admissió del vostre infant en un
centre determinat.

Per fer la preinscripció cal:
• conèixer el calendari de tot el procés;
• conèixer els criteris de prioritat (i el
barem de punts) amb què s’ordenen
les sol·licituds;
• reunir la documentació i presentar-la
juntament amb la sol·licitud al centre
escollit;
• consultar els resultats de la preinscripció quan es publiquen les llistes provisionals i les llistes definitives, després del
període per presentar reclamacions;
• consultar el centre assignat, i
• fer la matrícula.

Més informació:
• A l’Oficina Municipal d’Escolarització
(OME) del teu ajuntament.
• Als serveis territorials del Departament
d’Ensenyament.
• A la Web: www.gencat.cat/ensenyament/
familiaiescola.
• A la web: www.gencat.cat/ensenyament/
queestudiar.
• Cada centre educatiu us pot informar del
seu projecte pedagògic, dels ensenyaments que imparteix, de les places de què
disposa, de l’adscripció a altres centres
i si té mitjans específics d’adaptació a
determinades discapacitats de l’alumnat.
• Us podeu informar sobre beques i ajuts
per diversos motius: compra de llibres
i material, desplaçament, menjador
escolar, etc. Per a més informació
sobre temàtiques educatives, vegeu la
web del Departament d’Ensenyament
www.gencat.cat/ensenyament.

El Bernat té l’escola
al costat de casa.

La meva escola és:
Hi vaig perquè

50

La Martina rebrà reforç.

La Núria anirà a la mateixa
escola on va anar la seva mare.

Al Daniel l’acompanyen a
l’escola les seves germanes.

Foto del meu primer
dia d’escola

Vaig a l’escola

dels patrocinadors
L’eficiència energètica a la llar (Gas Natural Fenosa) 56
La lactància amb biberó (Blemil) 57
El descans (Textura baby&kids) 58
La higiene: el bolquer (Dodot) 59
La febre (Ern) 60
La introducció de nous aliments (Mi primer Danone) 61
Higiene bucodental (Licor del Polo junior) 62
Les farinetes (Blevit) 63
Les cadires de seguretat (Bébéconfort) 64
La seguretat a la llar (Grup Catalana Occident) 65
La hidratació (Font Vella) 66
L’esmorzar (Colacao) 67
Els residus domèstics (Ecoembes-Ecovidrio) 68
La cura de la pell (Eau Thermale Avène) 69

L’eficiència energètica a la llar

La lactància amb biberó

L’energia és un dels motors principals per al desenvolupament de la nostra societat. És per això que cal
fer-ne un ús responsable i eficient per no malbaratar els recursos que la natura ens ofereix. El consum
energètic és una de les principals despeses que tenim en les nostres llars, i, amb l’arribada d’un nadó,
s’acostuma a incrementar. Per això és necessari adoptar mesures per fer-ne un ús més racional, sense
perdre confort i generant, de pas, un estalvi en la factura energètica de la llar.

Tal com recomana l’OMS, durant els primers mesos de vida, la millor opció és oferir la llet materna
al nadó, ja que li aporta tots els nutrients necessaris per al seu desenvolupament i maduració.
No obstant això, a vegades la lactància materna no és possible, ja sigui per motius de salut, laborals
o personals. Davant d’aquesta situació, és important consultar l’equip de pediatria per veure
altres opcions.

Per garantir una bona temperatura de confort dins de la vostra llar

Classificació de les llets infantils en funció de les seves característiques, edat i indicació:

• A l’hivern, fixeu la temperatura de la calefacció en 21 ºC durant el dia, i entre els 15 ºC i els 17 ºC a la nit.
• Es consumeix menys energia si mantenim la llar calenta que escalfant-la només quan es necessita.
Per tant, llevat d’absències llargues, manteniu el termòstat entre els 15 ºC i els 17 ºC.
• Garantiu un bon aïllament de portes i finestres, ja que us permetrà estalviar entre un 20% i
un 30% del consum energètic.
• A l’estiu, si teniu aire condicionat, fixeu la temperatura en 25 ºC. Podeu obtenir un 8% d’estalvi per
cada grau que apugeu el termòstat.
• Tenir en compte que els infants requereixen una temperatura adequada en el seu lloc de descans.

• Preparats per a lactants d’inici o llets 1
Indicats per a l’alimentació del nadó des del naixement fins a la introducció de l’alimentació complementària.
Són les fórmules més completes i semblants a la llet materna, inclouen sobretot nutrients relacionats amb
la maduració, especialment amb les defenses naturals, l’aparell digestiu i la funció cerebral, a causa de la major
immaduresa del nadó i del fet que és l’únic aliment que rep durant els primers mesos de vida.

Per fer un ús més racional dels electrodomèstics
• Abans de posar la roba a l’assecadora, centrifugueu-la bé a la rentadora.
• Ajusteu el termòstat del frigorífic a 5 ºC i el del congelador a -18 ºC, i no hi introduïu aliments calents.
• Utilitzeu el microones en comptes del forn per escalfar el menjar.
Us podeu estalviar entre un 60% i un 70% del consum energètic.
• Recordeu que el forn de gas és més eficient.

Altres petits consells per estalviar temps i energia
• Utilitzeu bombetes de baix consum. Podeu obtenir fins a un 80%
d’estalvi energètic.
• Feu servir l’olla a pressió per netejar les tetines, els xumets
i els biberons. Us permetrà estalviar un 80% del consum d’energia.
• Cuineu quantitats grans de puré i congeleu-lo en racions petites.

56

Més informació: www.gasnaturalfenosa.com

• Preparats de continuació o llets 2
Indicats per a l’alimentació del nadó a partir de la introducció de l’alimentació
complementària. Inclouen més concentració de certs nutrients, com és el cas
de proteïnes i ferro, entre altres, així com l’aportació energètica òptima a causa de
l’augment de pes i la talla del nadó, i, per tant, de les seves demandes.
• Preparats de creixement o llets 3
Indicats per a l’alimentació de les criatures d’1 a 3 anys. Resulten una excel·lent
alternativa a la introducció precoç de llet de vaca, ja que s’ajusten millor al grau
de maduració del sistema renal i digestiu dels nens i nenes d’aquesta edat.
• Llets especials
Indicades en l’alimentació del nadó i de l’infant de curta edat amb limitacions
en l’absorció, digestió o metabolisme d’algun nutrient com són els casos
d’al·lèrgies o intoleràncies. S’ha d’utilitzar amb la supervisió pediàtrica.

Més informació: www.blemil.es

57

El descans

La higiene: el bolquer

Des del seu naixement, en la primera etapa de la seva vida els nadons passen dormint gran part del
seu temps, per això és fonamental proporcionar-los un lloc de descans còmode i agradable, sempre
a una temperatura òptima, entre els 20 °C i els 25 °C.

Per tenir cura de la pell del teu nadó és molt important...

Els primers dies a casa…

A més d’acostumar-se a viure fora de l’úter matern, el nadó s’ha d’habituar a la seva nova llar, que els pares i mares
haurien d’adaptar a les necessitats del nouvingut. En aquesta primera etapa a casa, els experts recomanen que
el petit dormi en un bressol o moisès (cabàs), amb roba que variarà segons l’època de l’any.

Del bressol al llit de baranes...

Habitualment, a partir dels 6 mesos de vida, el nadó passa de dormir al bressol a un llit amb baranes. És recomanable
incloure un protector de cotó 100% al voltant del llit, per evitar possibles cops contra les baranes.

El pas al llit gran...

A mesura que el nadó creix també ho fan les seves necessitats d’espai. Per això, en funció d’aquest creixement, les nenes i els nens passen del llit de baranes al llit individual a una edat o una altra, que sol ser a partir de l’any i mig d’edat.

Recomanacions de roba per vestir el llit

El llit dels petits, es recomana vestir-lo en funció de la temperatura de la seva habitació. De tota manera, proposem
altres recomanacions segons les estacions de l’any:
A l’hivern: llençols de sota i de sobre de cotó 100%, si pot ser de cotó percal, coberts amb funda nòrdica amb farcit
gruixut (350 grams). Per evitar l’aparició de possibles al·lèrgies, és recomanable fer servir farcit nòrdic amb tractament
antiàcars.
A la primavera i la tardor: llençols de sota i de sobre de cotó 100%. Es recomana
cobrir-lo amb una funda nòrdica amb un farcit fi o cobrellit lleuger.
A l’estiu: llençols de sota i de sobre de cotó 100%, manta o cobrellit lleugers,
que abriguin una mica però que no pesin.
Molts nens i nenes es mouen molt al llit durant la nit
Hi ha diferents solucions que eviten que es destapin mentre dormen:
• Sacs de dormir: sacs que es posen a sobre del pijama i que mantenen
la temperatura del petit al llarg de la nit perquè gaudeixi així d’un descans plaent.
• Sacs nòrdics: sacs de dormir que, lligats a un llençol de sota mitjançant una
cremallera, impedeixen que el nen o la nena es destapi mentre permeten que
es mogui lliurement i còmodament pel llit.

58

www.textura-interiors.com/textura-baby-kids

• Mantenir-la sempre neta i seca, en ser tan delicada convé que mai estigui mullada.
• Utilitzar un bolquer amb màxima absorció de pipís i caquetes líquides per prevenir:
Irritacions, perquè la pell del culet d’un nadó és una de les zones més sensibles del seu cos i està permanentment
exposada a la humitat i altres agents externs. Els estudis dermatològics han demostrat que la millor manera
d’evitar-les és mantenint-la sempre seca.
Dermatitis, perquè una de les causes principals de dermatitis en nadons és el contacte de la pell amb l’amoníac
de l’orina i les deposicions.
• Fer servir aigua i sabó, o bé una tovalloleta dissenyada especialment per cuidar i netejar aquestes zones més
sensibles, que permeti recuperar el pH natural de la pell, mantenint la seva funció com a barrera protectora
contra les irritacions i els frecs.

Consells per canviar-li el bolquer, pas a pas
• Abans de començar, renta’t les mans i comprova que tens tot allò que necessitaràs a l’abast (bolquers, crema,
tovalloletes, roba...). Així evitaràs deixar sol el petit sobre el canviador.
• Per treure el bolquer usat, amb el nadó despullat sobre el canviador, agafa-li els peus amb una mà, deixant el
dit índex entre els turmells, i aixeca-li les cames mentre amb l’altra mà retires el bolquer brut. Pots fer servir
la part davantera del bolquer per a una primera neteja. Després embolica’l fent un farcellet tancat amb les
cintes adhesives.
• Neteja-li el culet amb aigua i sabó, o bé amb una tovalloleta dissenyada especialment. Fes-ho sempre de davant
cap enrere per evitar risc d’infeccions, sobretot en les nenes. Repassa tots els plecs de la seva pell i si és necessari
aplica-hi pomada protectora.
• Desplega un bolquer net i posa-li sota el seu culet. Assegura’t que hagi quedat ben centrat. Passa la part
frontal del bolquer entre les cames del nadó i col·loca-la suaument sobre la seva panxa.
• Ajusta-li la mida del bolquer a la seva cintura. Fes-ho, aguantant el bolquer
amb una mà perquè no es mogui i amb l’altra enganxa les tires adhesives
a la part del davant. Fixa’t amb els dibuixos perquè et quedi ajustat
simètricament.
• Comprova que la criatura estigui còmoda. Sabràs si el bolquer ha
quedat ben ajustat posant un dit entre el bolquer i la seva panxa.
Si el notes massa fort o massa fluix, torna a ajustar les tires
adhesives. I, en acabat... no et descuidis de rentar-te les mans!

Més informació: www.dodot.es

59

La febre

La introducció de nous aliments

La febre no és una malaltia, és un mecanisme de defensa de l’organisme
La febre és un augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal. És part
de les defenses de l’organisme contra les infeccions. La majoria dels bacteris i els virus que causen
infeccions sobreviuen bé a la temperatura normal del cos (37 ºC). Una febre lleu pot fer més difícil
la seva supervivència. Quan la febre sigui més elevada, el/la pediatra recomanarà fer-la baixar amb
antitèrmics. Per això pot prescriure paracetamol (generalment solucions de 100 mg/ml) o ibuprofè
(suspensions de 40 mg/ml o 100 mg/5 ml). Les persones adultes també poden prendre aspirina,
però els nens no n’han de prendre a causa del risc de la síndrome de Reye (una malaltia del sistema
nerviós). Tant si es tracta de paracetamol com d’ibuprofè, la quantitat que s’hagi d’administrar
dependrà del pes del nen o la nena.

A partir dels 6 mesos, el nadó ja està preparat per menjar aliments sòlids, quan desapareix el reflex
d’extrusió, que fa que el nadó empenyi amb la llengua els aliments cap a l’exterior, i quan ja és capaç
de deglutir menjars amb textures més sòlides. Fins llavors, només podia empassar-se aliments líquids.
A més, les necessitats energètiques de l’infant augmenten i el seu aparell digestiu comença a madurar.
Cal que aneu introduint en la dieta del vostre nadó lactis específics amb llet de continuació, perquè vagi
acceptant els nous sabors i textures de manera progressiva. L’alimentació adequada de l’infant a partir
de l’any d’edat ha de ser variada, suficient, equilibrada i individualitzada. Seria adequat que als 18 mesos,
l’infant hagués assolit els nous hàbits alimentaris.

Quan ha de preocupar la febre del nen?
• Si l’infant és menor de 3 mesos. En aquest cas, cal que el vegi un pediatre.
• Si la febre perdura més de 48 hores.
• Si no es controla amb un antitèrmic, o li segueix pujant.
• Si està feble i té poca energia.
• Si dorm més del normal i és difícil despertar-lo.

Consells no farmacològics
• Augmentar la ingesta de líquids: aigua, sucs o brous per mantenir l’equilibri hídric de l’infant.
• Evitar l’excés de roba d’abric o de llit que impedeixin la dissipació de la calor corporal a
través de la pell.
• Evitar ambients molt caldejats, és preferible que la temperatura ambiental no superi els 22 ºC.
• En cas de febre molt alta cal aplicar banys humits o sotmetre el pacient a banys d’aigua tèbia,
mai molt freda, ja que podria causar calfreds i augmentar-li la temperatura.
• No fregar el cos amb alcohol, ja que pot ser absorbit per la pell i causar efectes
secundaris negatius.

60

Abans dels 18 mesos, no és recomanable introduir la llet de vaca ni els seus derivats
• Perquè contenen moltes proteïnes i sals minerals que fan que no siguin adequats.
• El iogurt convencional, elaborat amb llet de vaca, tot i ser més digestiu que la llet conté igualment massa
proteïnes i greixos.
• Per l’escassa quantitat de ferro i àcids grassos poliinsaturats (PUFA, sigla en anglès), que són altament
recomanables en l’alimentació complementària dels lactants pels seus beneficis sobre el seu bon desenvolupament i creixement.
• Hi ha productes lactis amb llet de continuació elaborats específicament per a nadons d’aquesta edat que
us ajudaran a introduir la cullera, a més de cobrir els seus requeriments lactis diaris.

Com heu d’oferir els nous aliments al vostre infant
• D’un en un (sense obligar ni pressionar) i esperant un marge de 4-5 dies abans d’oferir-li un nou aliment.
Durant aquest temps, observeu si es produeix alguna al·lèrgia o intolerància.
• Un parell de cullerades són suficients perquè el nadó n’identifiqui la textura i el gust.
• Comenceu amb textures semisòlides, i a poc a poc aneu-li oferint aliments més espessos
i amb petits grumolls fins que la criatura aprengui a mastegar.

Què podeu fer si la criatura rebutja el nou aliment
• Presenteu-li l’aliment més d’un cop. Podeu repetir-ho fins a 20 vegades abans que
l’accepti i abandoni el rebuig inicial.
• El truc de la llet. Aprofiteu que el vostre nadó ja està acostumat al gust de la llet de
continuació per introduir els cereals i les fruites. Comenceu la mescla amb major
percentatge de llet i, progressivament, aneu decantant la balança fins a suprimir-ne la llet.

Més informació: www.clubpadres.com

61

Higiene bucodental

Les farinetes

La higiene bucal forma part de la salut general del nostre organisme. Com gairebé tots els temes
relacionats amb la salut, el criteri bàsic és la prevenció des de ben petits. Per poder gaudir d’una bona
salut bucodental durant tota la vida, és important que els pares i mares fomentin el manteniment d’una
boca sana i ho converteixin en un hàbit diari. Segons l’OMS, la càries és una de les malalties bucals més
freqüents en infants. Consisteix en l’atac dels àcids produïts pels bacteris que tenim a la boca i/o per una
dieta desequilibrada, que pot acabar desgastant i foradant la dent. Si no es tracta a temps, pot comportar
infeccions i, fins i tot, la pèrdua de la peça dental, i afavorir malposicions i problemes funcionals i estètics.

Generalment la diversificació alimentària s’inicia entre els 4 i els 6 mesos d’edat. A partir d’aquest
moment, el nadó passa d’una alimentació líquida (llet materna o llet infantil) a consumir alguns aliments
semisòlids. La seva introducció ha de ser gradual, sempre seguint les indicacions del teu equip de
pediatria, per facilitar l’acceptació de noves textures, gustos i sobretot per identificar possibles al·lèrgies
o intoleràncies a un aliment en concret. Cal tenir present que no tots els infants mengen la mateixa
quantitat d’aliment, i per tant, no és bo comparar-los entre ells.
Calendari orientatiu:

Factors que afavoreixen la formació de càries
• La dieta i, més concretament, un excés de dolços i aliments rics en sucre, que fan que els bacteris produeixin més àcids.
I també begudes amb un alt contingut d’àcid, com ara sucs de fruites, que afavoreixen directament l’atac àcid.
• La manca d’higiene bucodental, que fomenta la presència de bacteris a la boca.

Mesures de prevenció contra la càries
• No suqueu el xumet ni la tetina del biberó en sucre, mel o altres sucres refinats.
• Des del naixement i fins a l’erupció de les primeres dents (al voltant de l’any), netegeu-li la boca i les genives amb una gasa
humida amb aigua o bé un didal de silicona 1 cop al dia.
• Un cop hagin aparegut les primeres dents, utilitzeu un raspall de dents infantil, amb filaments rodons i capçal adient a la mida
de la boca: humitegeu els filaments amb aigua i feu moviments circulars suaus sobre les cares exteriors i interiors de
les dents. A continuació, raspalleu també les superfícies de masticació amb moviments horitzontals endavant i endarrere.
feu aquesta operació 2 cops al dia.
• Visiteu l’odontopediatre cada 6 mesos.

Ús de dentifrici enriquit amb fluor
• Quan l’infant hagi après a escopir, dipositeu sobre el raspall de dents una quantitat de dentifrici infantil
fluorat equivalent a la mida d’un pèsol i feu les tècniques de raspallat indicades anteriorment,
controlant que l’infant no s’empassi el producte.
• El fluor és l’ingredient anticàries per excel·lència, ja que enforteix les dents i les fa més resistents
contra els atacs àcids; fins i tot un cop han estat atacades, aconsegueix refer-les (procés conegut
com a remineralització).
• A més, per minimitzar l’aparició de taques en les dents definitives, el dentifrici infantil ha de tenir
un nivell baix de fluor (500 ppm de fluor), que cal anar augmentant a mesura que apareixen les dents
definitives a partir dels 6 anys (1000 – 1500 ppm de fluor), per reforçar-ne l’eficàcia anticàries.

62

Més informació: www.licordelpolo.es / www.japipolo.com

• Cereals (4-6 mesos)
Són font important d’energia per la seva riquesa en hidrats de carboni, així como àcids grassos essencials,
vitamina B1, sals minerals i proteïnes. S’introdueixen primer les farinetes de cereals sense gluten (arròs i blat
de moro) i al cap de 2 o 3 mesos, les que contenen cereals amb gluten (blat, civada, sègol i ordi), per reduir el
risc d’aparició d’intolerància al gluten (celiaquia). Els cereals destinats a l’alimentació infantil se sotmeten a
un procés de dextrinació que els fa més digeribles i facilita l’aprofitament dels seus nutrients.
• Fruites (4-6 mesos)
D’elevat contingut en vitamines i fibra, començant amb poma, plàtan, pera i taronja.
• Verdures i hortalisses (6 mesos)
Aporten aigua, vitamines, fibra i minerals. El carbassó, la carbassa, la pastanaga, la mongeta tendra i la patata
són ideals per començar.
• Carns (7 mesos)
Tenen proteïnes d’alt valor biològic i minerals (ferro, zinc). El pollastre, el gall dindi i la vedella són de les
primeres a introduir-se.
• Peix (8-10 mesos)
Rics en àcids grassos essencials omega-3 i proteïnes d’elevat valor biològic,
començant primer pel peix blanc (gall, lluç...).
• Ou (10-12 mesos)
S’aconsella començar pel rovell cuit als 10 mesos gràcies a la capacitat
al·lergògena de la clara d’ou. L’ou sencer s’introdueix als 12 mesos.

Més informació: www.blevit.es

63

Les cadires de seguretat

La seguretat a la llar

Hi ha accidents de circulació que no es poden preveure. Però sí que podem minimitzar la gravetat de les
lesions sobre els nostres infants, quan es prenen les mesures regulades per llei. A causa de la fragilitat
de les nostres criatures, hem de garantir-los la màxima seguretat i confortabilitat dins el cotxe. Per això
és necessari conèixer les especificacions tècniques i d’ús de la cadireta que adquirim.

La majoria d’accidents infantils es poden prevenir… i en això les mares i els pares hi teniu un paper
molt important.
El vostre nadó, amb pocs mesos comença a tombar-se, moure’s i desplaçar-se. Té molta curiositat per
explorar tot allò que l’envolta, per tant, heu d’estar alerta a tots els seus moviments, que progressivament
el van dotant de més autonomia. Heu de deixar que l’infant es desenvolupi amb normalitat, però amb la
màxima seguretat.
Per això, sempre heu d’estar atents, vigilar-lo i ensenyar-li on es troba el perill.

Heu de saber que és obligatori l’ús dels sistemes de retenció infantil al cotxe fins que el nen o nena
té 12 anys o faci 1,35 m d’alçada.
Comproveu que la cadireta sigui l’apropiada per a la vostra criatura
• Cada nen/a, en funció del pes i l’edat, necessita un tipus de cadira de seguretat, per tal que cada sistema s’adapti a l’ergonomia,
la seguretat i les necessitats de cada edat: grup 0 (fins a 10 kg), grup 0+ (fins a 13 kg), grup 1 (de 9 a 18 kg), grup 2 (de 15 a 25 kg)
i grup 3 (de 22 a 36 kg). Cal destacar que cada grup té una ubicació i posició adients (en el sentit de la marxa o en contra)
a l’automòbil.

On heu de subjectar la cadireta
• La posició més segura per instal·lar una cadireta en un automòbil és la central del banc posterior, ja que, en cas d’accident,
és la posició que queda més protegida de tots els elements rígids de l’habitacle. L’ordre de situació del sistema de retenció
infantil dins l’automòbil, de major a menor seguretat, és el següent: seient central posterior, seients laterals
posteriors i seient davanter (amb el coixí de seguretat davanter desconnectat).
• És important assegurar que les cadiretes quedin ben fixades al seient de l’automòbil. Així, un cop
instal·lades, comprovarem la seva estabilitat. Les cadiretes amb ancoratges Isofix són les que permeten
una instal·lació més fiable, i, per tant, són més segures, ja que redueixen el risc d´una mala col·locació.
• Les cadires homologades amb la recent normativa i-Size ofereixen a l’infant el doble de seguretat que
una cadira convencional. Aquestes permeten ampliar en el temps la posició de la cadira d’esquena
a la marxa, i, davant d´una col·lisió, la protecció del coll i el cap és superior.

I sobretot, recordeu...
• No viatgeu mai amb un nen o nena en braços o assegut a la falda, ja que, en cas d’accident, la gravetat
podria fer que el pes de l’infant augmentés fins a 20 vegades i resultés impossible subjectar-lo.
• Tampoc és aconsellable asseure el nen a un elevador que no disposi de respatller.
Els elevadors amb respatller proporcionen una protecció important en cas d’impacte lateral
i ajuden a col·locar correctament el cinturó de seguretat.
• Si després d’un accident la cadireta de seguretat ha rebut algun impacte, hem de reemplaçar-la
per una de nova.

64

Més informació: www.bebeconfort.com

A quins perills està exposada la vostra criatura dins la llar? Com podeu evitar-los?
Caigudes i cops
• En el canviador, prepareu prèviament tot el que necessiteu.
• Observeu sempre l’alçada del nen o de la nena, i retireu les coses perilloses que li queden a l’abast.
• Protegiu els cantells amb cantoneres, falqueu amb corretges els mobles o la televisió, protegiu les portes amb
salvadits, les escales amb portes de seguretat... Us ajudarà visitar alguna botiga infantil per conèixer els elements de seguretat.
Cremades
• Eviteu que l’infant accedeixi a la cuina. Utilitzeu els fogons més propers a la paret i vigileu que els mànecs de les paelles i cassoles
no sobresurtin.
• Protegiu sempre les fonts de calor (forn, estufes, llars de foc...).
• No escalfeu el biberó al microones, perquè la temperatura és irregular.
Objectes tallants (ganivets, estisores, fulles d’afaitar, estris de cosir, eines...)
• No en deixeu cap a l’abast de la criatura, guardeu-los en llocs on no pugui accedir (armaris alts). Tanqueu bé amb pestell
els calaixos de la cuina on els guardeu.
Productes tòxics i medicaments
• Tots els productes de neteja, cosmètics, pintures, medicaments... els heu de mantenir en un lloc alt o tancat amb clau, encara que
tinguin tap de seguretat. No guardeu mai cap d’aquests productes en un altre envàs que pugui generar confusió.
Asfixies i ennuecs
• La criatura no ha de dormir sobre coses toves, coixins... que li puguin tapar la cara.
• Les joguines, han de ser apropiades a la seva edat, revisades i han de complir les normatives.
• Estigueu alerta amb els botons, els imperdibles de la roba i les bosses de plàstic.
Ofegament en el bany
• El bany ha de ser sempre sota la supervisió de la persona adulta.
• Cal posar elements antilliscants o una tovallola dins la banyera per evitar relliscades.
Electricitat
• Els endolls s’han de protegir amb elements de seguretat.
• Cal preservar les connexions (cablejats d’ordinadors...) de l’accés de l’infant.

Més informació: www.seguroscatalanaoccidente.com

65

La hidratació

L’esmorzar

Per a una bona hidratació:

Els hàbits instaurats durant l’edat preescolar o primera infantesa solen assentar-se de per vida i
més endavant resulten molt difícils de modificar. Per tant, és prioritari educar l’infant des d’un bon inici
en l’adquisició d’hàbits dietètics adequats i un estil de vida saludable. Entre ells, és clau adquirir l’hàbit
d’esmorzar cada dia de manera equilibrada i completa. L’esmorzar és un dels àpats més importants
perquè inaugura el dia i proporciona l’energia necessària per assegurar un bon rendiment físic,
intel·lectual i psicològic.

• Si utilitzes aigua mineral per preparar el biberó, no és necessari que la facis bullir. Només cal
escalfar-la a una temperatura adequada.
• Ofereix al teu nadó aigua sense esperar que la demani. Recorda que encara no té desenvolupat
el sentit de la set. Assegura’t que no li falti aigua en cap moment.
• Procura no abrigar el teu nadó més del que sigui necessari, per evitar que suï en excés. Si li toques
el clatell i està suat, senyal que té calor!

Com ha de ser l’esmorzar?
Les necessitats d’aigua del nadó augmenten amb:
• La temperatura ambient elevada: el nadó és especialment sensible a les temperatures elevades,
no sols si és a la platja o en un parc, sinó també a l’interior d’un cotxe o d’una casa. Una calefacció
massa forta també pot fer-lo suar.
• La febre: l’aigua és essencial per al manteniment de la temperatura corporal.
Sempre que el nadó tingui febre hem de procurar que begui més aigua.
• Els episodis gastrointestinals: en cas de vòmits o diarrees, és essencial
començar a donar aigua i sèrum al bebè per poder recuperar
els líquids que va perdent.
• L’augment d’activitat física: a mesura que el nostre infant es va fent gran,
l’activitat física és cada cop més gran; per tant, anirà necessitant
més aigua.

66

Més informació: www.fontvella.com/bebe

Ha d’incorporar:
• Llet o lactis. Recorda que amb cacau enriqueixes la llet i la fas més atractiva per a l’infant.
• Fruita sencera o bé suc natural.
• Derivats de cereals: pa, galetes, cereals, pa de pessic...
Ha de proporcionar:
• El 25% de les necessitats energètiques diàries. A mig matí es pot incloure, de forma complementària al primer
esmorzar, un petit refrigeri (un petit entrepà, un batut de cacau o una fruita).
Com fer més fàcil l’esmorzar?
• Organitza’t bé la primera hora del matí. Calcula bé el temps necessari per a la higiene personal i l’esmorzar.
Aixeca’t un pèl més d’hora per començar millor el dia.
• Pren-te el teu temps per esmorzar i procura que no sigui a peu dret.
• Deixa la taula parada la nit anterior i prepara tot allò que puguis necessitar que no s’hagi de conservar refrigerat:
tasses, cacau, galetes...
• Planifica un esmorzar que sigui atractiu i resulti apetitós:
- Afegeix cacau a la llet.
- Talla la fruita a bocins.
- Aporta varietat a l’esmorzar al llarg de la setmana.
• Si és possible esmorzeu en família i dóna exemple als teus fills i filles.
Si no pot ser, facilita les coses perquè ningú se’n vagi sense esmorzar.

Més informació: www.nutrexpa.es

67

Els residus domèstics

La cura de la pell

Ara que som pares i mares somiem en un món millor per als nostres infants i ens convertim en els
responsables de fomentar els valors sobre ecologia i preservació del planeta a la nova generació.
Amb l’arribada del nadó, el cistell d’anar a comprar s’omple de manera responsable amb els nous
productes que utilitzem per cobrir les seves necessitats bàsiques. I de la mateixa manera, creixen
els residus que generem.
Per això és molt important que reciclem bé i donem exemple als més petits perquè creixin assumint
uns bons hàbits de fer menys residus, de reciclar més i millor i ser responsables amb el medi ambient.

La pell del bebè és fràgil, fina i immadura perquè encara no ha desenvolupat prou els mecanismes
de defensa. Per això és indispensable utilitzar cremes específiques adaptades a la seva pell, per
protegir-la cada dia. D’altra banda, el fet d’aplicar les cremes al nostre nadó és un moment privilegiat
per al contacte i la comunicació que establim amb ell. Per a aquests moments és aconsellable utilitzar
cremes sense conservants, perfums ni alcohol.

Envasos de paper i cartró

Rebuig, tot el que no es recicla

Les zones més exposades a les agressions externes (mans, cara…) són les que requereixen més
atencions; cal destacar la importància de la protecció solar. No és recomanable que els nadons
s’exposin al sol, ja que poden patir insolacions i cremades. Per aquest motiu, quan estan a l’aire lliure,
els hem de protegir del sol amb protectors solars amb un índex de protecció 50+, però els primers anys
de vida és preferible protegir-los amb pantalles físiques.
Les alteracions més habituals de la pell del bebè són:

Envasos de vidre
Orgànica

Envasos de plàstic, metàl·lics i brics

68

Deixalleria
Serveix per a residus que no es poden llençar
als contenidors del carrer (piles, roba,
productes d’il·luminació usats, residus
informàtics, tòners, oli, mobles, neveres,
petits electrodomèstics, rentadores,
restes de pintures i altres residus).

Més informació: www.vullreciclar.com

• L’èczema atòpic, que és un èczema que sovint apareix entre el primer i el sisè mes de vida. La pell presenta
molta sequedat, és aspra i envermellida. Pot estar localitzat a la cara, al coll, als braços i a les cames.
Acostuma a provocar molèsties, sobretot picor, que alteren el seu descans i també el de les mares i els pares.
És molt aconsellable aplicar diverses vegades al dia cremes i bàlsams específics perquè la seva pell
recuperi el nivell òptim d’hidratació i se li calmi la picor. La dermatitis atòpica desapareix amb
el temps, en la majoria dels casos.
• La irritació de les natges és provocada pel contacte dels bolquers bruts amb la pell.
Comença amb vermellors que poden convertir-se en ferides amb risc d’infecció.
Per això és molt recomanable utilitzar cremes d’efecte barrera amb propietats
calmants i dessensibilitzants, que aïllin la pell del bebè, i així mantenir una bona higiene.
• La crosta làctia són acumulacions d’escames de color groc degudes a un excés
de secreció sebàcia localitzades habitualment al cuir cabellut i a la cara.
Es recomana utilitzar gels que continguin substàncies específiques que estovin
les escames i facilitin la seva eliminació. És força freqüent en els nadons, però
no sol tenir complicacions.
En cas de dubte, cal consultar l’equip de pediatria.

Més informació: www.eau-thermale-avene.com

69

Amb la col·laboració i patrocini de:


Documentos relacionados


Documento PDF uninfant
Documento PDF banderes n 2 nacions rfa pdf2ban
Documento PDF boletin danske
Documento PDF contadors inteligents sota control
Documento PDF presentacio samontseny
Documento PDF juny2013


Palabras claves relacionadas