El meu nom
ensar el meu nom segur que no ha estat una decisió fàcil. Probablement és la
primera gran decisió després de voler-me tenir i no s’hi val qualsevol nom. El nom
m’acompanyarà durant tota la vida. Normalment, ens agraden els noms de la gent
que hem estimat o estimem, per això sovint portem el nom de l’avi, de la besàvia,
del pare, d’una amiga..., que són un referent a l’hora de triar el meu. O potser la tria
del meu nom amaga un secret?

Martina, si hagués estat nen
s’hauria dit Martí.
El nom
El nom no pot ser més d’un nom compost,
ni més de dos de simples. Tampoc poden
ser noms que objectivament perjudiquin la
persona, ni que facin confusa la seva identificació, ni que indueixin a l’error quant al
sexe, ni tampoc un nom que tingui un dels
seus germans, llevat que sigui mort, ni la
seva traducció usual a una altra llengua.

Els cognoms
La filiació determina els cognoms.
En els supòsits de naixement amb una
sola filiació reconeguda, aquesta determina els cognoms, i el progenitor que
reconegui la seva condició pot determinar,
en el moment de la inscripció, l’ordre
dels cognoms.
L’ordre dels cognoms establert per a la
primera inscripció de naixement determina l’ordre per a la inscripció dels naixements posteriors amb idèntica filiació.

Bernat, com el nino preferit
de la seva mare.

Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat de “Llengua > Normalització
de noms i cognoms” del web:
www.iec.cat/coneixement/.

Nil, va ser el nom guanyador
en una votació familiar.

Núria, com l’àvia.

Per a mi, havien pensat uns quants noms:
I van decidir que em diria
6

Daniel, perquè fa cara
de Daniel.

perquè