Assaig General
“Oh! Carlota, ma Carlota!
La del cabell rinxolat,
la que ha fet una destrossa
en mon cor desesperat.
Deixa de ser gamarussa
i ajupa’t, doncs, fins a mi
que m’estic morint a miques
mentre no em donis el sí.’’
Té. (Li dona el paper.) L’aprens de memòria i aquest vespre mateix l’hi recites i surts de dubtes.
GRAU. — I, vols dir que això de gamarussa...?
TUBAU. — No tinguis por. No t’ho var dir ella una vegada? Tu ara, li tornes la pilota. Que vegi que
ets un home “duro.”
GRAU. — No sé... no sé... Es que em sembla que ella també ,ho és...
(Entra l’ENRIC, pel passadís central. Ve del carrer. És el galant de la companyia.)
ENRIC. — Hola! No heu vist pas la Roser?
TUBAU. — No, encara no ha vingut.
ENRIC. — És estrany.
TUBAU. — Per què és estrany? No és pas tan tard!
ENRIC. — És que l’estava esperant i...
TUBAU. — Quan les dones es presenten amb mitja hora de retard, encara els has d’estar agraït que no
ho hagin fet una hora més tard.
ENRIC. — (A en GRAU.) I tu, encara estudiant el paper? Ja la pujarem dreta la paret!
GRAU. — Com dius? El paper? Ah, sí! Oh, no, no...!
TUBAU. — En Grau no estudia cap paper, encara que el vegis amb un paper. Estudia una declaració
d’amor, perquè en Grau està enamorat.
ENRIC. — En Grau, enamorat?
TUBAU. — Sí, enamorat. Que et penses que sols pots estar-ho tu?
ENRIC. — No, no, per mi que ho estigui.
TUBAU. — Doncs sí, està enamorat. Oi Grau que estàs enarborat?

8