assaig general compress.pdf


Vista previa del archivo PDF assaig-generalcompress.pdf


Página 1...9 10 11121349

Vista previa de texto


Assaig General
“Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón, sus nidos a colgar, pero aquellas que nuestros
nombres aprendieron, aquellas, ¡ay! no volverán.”
HEL·LENA. — Això és del “Tenorio”?
MARQUÈS. — Es possible que no ho sigui. Però no importa. Podria ésser-ho.
TUBAU. — En el Don Juan, què hi feies tu, de Don Juan o de Tenorio?
MARQUÈS. — Què volies que hi fes? De Don Juan!
TUBAU. — Ah! Així, el paper de Tenorio, el feia un altre?
MARQUÈS. — És clar. No et dic que jo sempre he fet els primers. M’haguéssiu vist a Martorelles,
fent “Els vells” de l’Ignasi Iglesies: Quin èxit! Quines ovacions!
TUBAU. — Tots els vells, els feies tu?
HEL·LENA. — Deu ser molt difícil fer de vell, oi?
MARQUÈS. — (Amb presumpció.) Veuràs, tots els papers son difícils i tots els papers són fàcils. Depèn
de qui els faci. Comprens? Un bon primer actor...
TUBAU. — Com ara tu.
MARQUÈS. — Tant et fa un vell de vuitanta anys com una criatura de bolquers. Tot depèn del gest,
de la veu, del maquillatge...
TUBAU. — I de la Gelea Reial.
MARQUÈS. — (Mira en TUBAU, amb menyspreu.) Únicament aquí no s’han reconegut els meus
mèrits. Donar-me el Nandu! A mi em corresponia el Manelic, i si no el Sebastià; que jo, fent de traïdor
també sóc un as.
TUBAU. — Sí, no t’has d’esforçar gaire. Es qüestió de temperament.
MARQUÈS. — (Acostant-se-li amenaçador.) Que es una indirecta això? Mira que tinc poca paciència
i...
TUBAU. — (Traient-li les mans que en MARQUÈS li havia posat a sobre.) I què?
MARQUÈS. — Que si segueixes així, no m’hi pensaré gaire a trencar-te els nassos!
TUBAU. — (També amenaçador.) Llengua faràs, tu!
GRAU. — (Que durant l’anterior diàleg, tan aviat ha estudiat la poesia, com ha estat per la conversa,
va corrents, a posar-se entre mig de tots dos.) Nois! Nois! Que tinguem la festa en pau! Si voleu
barallar-vos deixem-ho per dilluns que ja haurem fet la comèdia; però demà hem d’estar tots en forma.
TUBAU. — Això; no hi ha d’haver lesionats. I és llàstima, perquè jo conec un tipus que li aniria més
bé una temporada de repòs en un llit del “Seguro de Enfermedad”, amb algun os trencat!

10