Assaig General
(Els tres convinguts formen grup a la dreta.)
LLUÏSA. — Què, ja heu estudiat força? Mireu que demà no tinc ganes de cridar. Que si el Jurat sent
més l’apuntador que no pas a vosaltres, és capaç de donar-me el premí a mi tota sola...
TUBAU. — I el senyor Graells sense venir. I ja són més de les nou.
GRAU. — Sí, ja triga massa. Potser la seva senyora... com estava leri... leri...
LLUÏSA. — Altre vegada? Però si ja en té sis!
HEL·LENA. — I sís noies! Pobre senyor Graells! Ja diu la dita: sis noies i la mare, set dimonis per al
pare!
TUBAU. — I a ell, afegeix-li la sogra i la cunyada. Però ha de ser així. D’una senyora com la seva,
que es diu “Doña Luz”, què en voleu esperar...?
(Tots, menys en MARQUÈS, riuen. La JOANA i la ROSER s’han assegut al fons i fan ganxet o bé una
altra labor. La LLUÏSA fa un cigarret i es treu un diari de la butxaca. En GRAU segueix estudiant la
declaració, i l’HEL·LENA i en TUBAU segueixen parlant a l’esquerra, i ella de tant en tant, s’ha
d’aguantar el riure.)
LLUÏSA. — Bé, donarem un repàs a les quinieles. Vejam si aquesta vegada hi ha una mica més de sort
i fem, almenys, pel menjador.
GRAU. — Deixa de ser gamarussa i ajupa’t doncs fins mi...
MARQUÈS. — (S’aixeca i va devers la LLUÏSA.) Escolta, Lluïsa, quan m’hagis d’apuntar els meus
“bocadiIlos”, faràs el favor de cridar una mica més?
LLUÏSA. — I no seria millor que te’ls sabessis?
MARQUÈS. — Bah! Un paper tan petit! Ni val la pena. Quatre “bocadillos” escarransits!.,. Jo necessito
bones botifarres.
LLUÏSA. — Mira, aquest! I jo també!
MARQUÈS. — Bé, faràs el que et demano?
LLUÏSA. — Si el senyor Graells no em renya, pots comptar-hi.
MARQUÈS. — (Inicia la marxa, però es repensa.) No tens pas un cigarret?
LLUÏSA. — Sí, que el tinc.
MARQUÈS. — Me’l podries donar? M’he deixat el paquet a casa i...
LLUÏSA. — El tinc, però no te’l puc donar. És el que estic fumant i és el darrer. T’hauràs de xuclar el
dit.
MARQUÈS. — (Amb sorna.) Ha! ha! ha! (Torna a seure.)

12