Assaig General
MARQUÈS. — Tubau!
HEL·LENA. — I que es barallin per la comèdia estant jo aquí, de cos present! Ui! Quina ràbia! Quina
poca atenció!
MARQUÈS. — Un altre dia, ja en tornarem a parlar de tot això.
TUBAU. — Quan vulguis.
HEL·LENA. — (Amb l’intent que no es reprengui la baralla.) A mi, Marquès, saps quin paper
m’agradaria fer?
MARQUÈS. — No ho sé. Tu diràs.
HEL·LENA. — Fer la protagonista de “Locura de amor.” Tornar-me boja en escena! Ai! Quina
il·lusió! Fer de “Doña Juana la Loca”! Vestir d’època, portar una cabellera que em baixés fins als
peus, fer xiscles. (Xiscla.)
CARME. — Es que no es pot dormir en aquesta casa?
HEL·LENA. — (Sense fer-n’ hi cas.) Expressar, amb el rostre diferents estats d’ànim: indiferència,
alegria, menyspreu, orgull, horror. (Fa la parodia de cada up d’aquest estats d’ànim. Es deixa a
criteri del director d’augmentar o disminuir aquestes paròdies.) Ai, què m’agradaria! (A TUBAU.)
Com et sembla que hi estaria, Tubau?
TUBAU. — Hel·lena, jo no t’haig d’enganyar. Hi estaries per tancar.
MARQUÈS. — (A GRAU.) No tens pas un cigarret? M’he deixat el paquet a casa i...
GRAU. — Ja saps que jo no fumo.
(En MARQUÈS es dirigeix al fons amb la intenció de despertar la CARME.)
No, no la despertis. Va endarrerida de son i s’ha de llevar a les cinc. A més ella no fuma.
MARQUÈS. — Sí, ja en fa la cara.
HEL·LENA. — (Que estava parlant amb en TUBAU, fa grans riallades.) I que n’ets de graciós! Jo tinc
un cosinet a l’Hospitalet de Llobregat que...
(Entren pel passadís central la JOANA, germana de l’ENRIC, la Roseta, i la LLUÏSA. Aquesta darrera
apuntadora.)
LLUÏSA. — Bona nit a tothom, menys a un.
TUBAU. — (Mirant a MARQUÈS.) Ja tiren.
GRAU. — Bona nit.
HEL·LENA. — Bona nit.

11