Assaig General
ENRIC. — Tens raó! Hi vaig corrents. Què content que estarà! Senyor Graells! Senyor Graells! (Surt
cridant.)
TUBAU. — No està gens malament això de la rata. Si a en Grau la poesia no li dóna resultat, li diré
que provi aquest sistema.
JOANA. — (Es dirigeix a la ROSER.) Moltes gràcies, Roser. Sabia que ho faries.
ROSER. — (Corre devers JOANA.) Germana!
(S’abracen.)
HEL·LENA. — Ai! No sé. Avui, en aquest assaig, hi passen coses que semblen de novel·la.
TUBAU. — Es que les novel·les són un reflex de la vida, i la vida és una novel·la.
HEL·LENA. — I com acabarà aquesta?
TUBAU. — No ho sé. Encara no hem arribat al final. Tinc el pressentiment que encara han de passar
coses molt grosses.
HEL·LENA. — (Tota bleda.) I també d’amor, Tubau?
TUBAU. — (Que comprèn la indirecta.) Potser que sí, potser que no. (A part.) Es que no sé el que els
donc. (A HEL·LENA.) Potser que hi hagi una mica de tot.
HEL·LENA. — Ai, que m’agradaria, Tubau!
QUIMETA. — (Interrompent.) Eh que éz divertit això de la co... comèdia?
HEL·LENA. — (Molestada.) Ves a matar rates, tu.
(Per l’esquerra, entra l’ENRIC, que gairebé arrossega el senyor GRAELLS.)
ENRIC. — Li dono paraula que hi posaré tot el meu entusiasme i tot el meu saber.
GRAELLS. — No m’enginyis, eh!
ENRIC. — I per què l’haig d’enganyar, senyor Graells. Li asseguro que tot serà com li he dit. En
menys de cinc minuts ha canviat tot. Jo mateix sóc un altre. He tornat de la mort a la vida; de la fosca
a la llum.
GRAELLS. — Ho comprenc. Has reflexionat sobre el que, t’he dit. Han estat les meves paraules les
que...
ENRIC. — Sí, hi han ajudat. Però, si he de ser sincer, la causa del meu canvi ha estat una rata.
GRAELLS. — Una rata? Que em prens el pèl?
ROSER. — Ho pot ben creure, senyor Graells. Una rata ho ha arreglat tot.

37