Assaig General
JOANA. — (A la ROSER.) Ja estàs contenta?
(La ROSER no contesta i va a seure a l’esquerra. La JOANA va a la dreta, prop de l’ENRIC.)
QUIMETA. — (S’acosta a la ROSER.) No hi ha ningú més per fer el Ma... Manelic? Per... perquè zi
volgueziu... jo em veig ca... capaz...
(La ROSER fa un gest de molèstia i no li contesta. La QUIMETA torna a la seva cadira.)
Què hi farem, una ocazió tan bo... bona com ze’m prezentava...
(Pausa. Del cafè venen el TUBAU i l’HEL·LENA. Venen seriosos.)
TUBAU. — Ja l’heu feta bona, ja. A aquest bon home li heu donat el disgust més gran de tota la seva
vida.
JOANA. — Què li heu dit?
TUBAU. — Què sé jo! Tot el que se’ns ha ocorregut li hem dit, però segueix en els seus tretze. Diu
que, o s’assaja novament l’escena o que no tornarà mai més per aquí.
HEL·LENA. — I ens ha donat tan sols cinc minuts de temps, i que sigui l’Enric qui li ho demani.
ENRIC. — (Sense rancúnia, però decidit.) Doncs el que és per mi, ja pot anar esperant.
TUBAU. — Ves a saber. Tenim cinc minuts. Les coses que poden passar en cinc minuts! Cinc minuts!
L’espai de temps suficient perquè es produeixi un incendi, una inundació, un terratrèmol, alguna cosa
gran, espectacular, que ho engegui tot a rodar o que ho arregli d’una vegada.
ENRIC. — Tu estàs molt carregat d’històries i jo aquí, ja no ni tinc res a fer. Me’n vaig. Adéu-siau.
TUBAU. — No, Enric, fes el favor. Tu, no te’n vas d’aquí que no hagin passat aquests cinc minuts.
No sé per què, tinc confiança que abans que caigui l’últim minut ha d’ocórrer alguna cosa que et farà
anar a parlar amb el senyor Graells.
ENRIC. — (Així com TUBAU i els altres, confia que la ROSER dirà alguna cosa. Arronsa les espatlles
i torna al seu lloc.) Sempre veus visions, tu.
(Pausa llarga i expectant. En TUBAU al mig de l’escena mira fixament el seu rellotge de polsera.)
TUBAU. — Deu segons! Nou! Vuit! Set! Sis! Cinc! Quatre! Tres!, Dos!...
HEL·LENA. — (Fa un xiscle.) Ah!
TUBAU. — Qué passa?
JOANA. — Què tens?
HEL·LENA. — Una rata! Una rata!
(Esverament general menys de l’ENRIC. L’HEL·LENA s’enfila en una cadira.)

34