Assaig General
ENRIC. — I t’he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l’aigua
dels cims a juntar-se amb l’aigua de |a mar, que diuen que és amarganta. Que ho sigui d’amarganta,
que ho sigui. Ella atrau com tu m’atraus a mi; perquè et desitjo i t’estimo, Marta.
(Ella es vol despendre d’ell amb energia, bregant. El senyor GRAELLS te ganes d’intervenir, però es
conté.)
I ara més, ara més, per... perquè no ho sé el perquè, ni em fa el saber-ho! Perquè m’has enganyat,
potser, perquè he sentit la calor de la teva sang; perquè t’he respirat a tota tu, tot jo. I mira, per a mi
no hi ha lleis d’ací baix, ni rés que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure, i vull jo,
perquè ho vull besar-te i mossegar-te fins a l’ànima i estrenye’t en mos braços, ofegant-hi en ells,
confonent en un afany rabiós la mort i la vida.
GRAELLS. — (Ja no es pot contenir més.) Prou! Prou! (Pausa.) Escolta, Enric: Tu què et penses que
és “Terra baixa”? “Terra baixa” és un drama; un drama i dels més valents. Ara, si tu et creus que és
una obra còmica i et proposes fer riure, llavors ja està bé com ho fas. Però, el meu propòsit, el nostre
propòsit, no era fer riure en muntar “Terra baixa”. Vaig escollir aquesta obra pel concurs i tots hi vau
estar conformes. Tots us comprometéreu a posar-hi la millor voluntat i fins ens fèiem il·lusions d’un
premi.
ENRIC. — Senyor Graells, jo li asseguro que...
GRAELLS. — M’heu defraudat; tots m’heu defraudat i tu més que ningú. Però no comprens que farem
un ridícul espantós? Que aquests senyors de Barcelona se’n riuran a les nostres barbes? I per arribar
a això jo he perdut les nits i us les he fetes perdre a vosaltres? I perquè se’n riguin de nosaltres, tants
afanys; i tants esforços? No comprens tu mateix que el que fas fins és immoral? Que es una falta de
respecte a mi, de companyonia a tots els, altres? (Pausa.) Be, contestà, què hi tens a dir.
ENRIC. — No hi tinc Ves a dir.
GRAELLS. — Molt bé, pots callar, però, jo no callo. I us dic a tots plegats que demà no hi haurà
comèdia. Que és la primera vegada, després de vint anys de director, que prenc una decisió semblant.
He rebut molts desenganys durant aquest temps, però cap d’ells no ha tingut el valor i la
transcendència del d’avui. Es que teniu alguna queixa de mi? Es que no em veieu sempre disposat,
sempre a punt; que per mi no ha importat ni el fred ni la calor, ni les malalties, i que, fins en una nit
com avui, he deixat la meva casa i he vingut aquí a complir amb el meu deure de director del quadro,
deure que em sembla que és bastant inferior al d’espòs i al de pare! (Pausa.) Apa, Enric, vols que ho
provem una altra vegada? Tan sols una vegada, eh?
ENRIC. — No!
GRAELLS. — Doncs, hem acabat. Ara mateix vaig a portar la meva dimissió a la Junta Directiva.
També passaré un telegrama a Barcelona anunciant al jurat que ens retirem del concurs. Que no hi
prendrem part. Per què molestar-los, si els aficionats al teatre d’aquest poble no es mereix aquest
nom! Bona nit. (Marxa decidit cap al cafè.)
TUBAU. — Senyor Graells, per favor, no faci això!
HEL·LENA. — Corre, Tubau, hem d’evitar-ho! (Surten.)
QUIMETA. — Té! Ara que havia a... aconzeguit entrar en el qu... quadro.

33