Assaig General
LLUÏSA. — Sí, ja ho tinc. Escena vuitena.
GRAELLS. — Això es.
(Pel passadís central entra novament la QUIMETA que fa signes i sisseja el senyor GRAELLS.).
QUIMETA. — Psss! Psss!
GRAELLS. — Què passa ara?
QUIMETA. — Zo... zóc jo, que voldria parlar-li.
GRAELLS. — Però, dona de Déu! Sempre escolleixes els moments més crítics. No podríem deixarho per un altre dia?
QUIMETA. — No, no, zenyor. Zi... zi no li ho digués avui no podria do... do... dormir.
GRAELLS. — Bé, doncs, acosta’t, què vols?
QUIMETA. — He penzat que vo... vostè té molta raó no deixant-me fer d’actor ni d’apuntador, mentre
no m’hagi de... dezempallegat del pa... papissot. Però mentreztant jo, bé podria fer alguna altra co...
coza. No li ze... zembla! Ez que jo tinc mo... molta anzia zap?
GRAELLS. — Sí, dona, ja ho comprenc. Però; ara no se m’acudeix en què... No sé...
TUBAU. — Recordi’s que en Jordi no ha vingut i que demà potser no tindrem, traspunt.
GRAELLS. — És veritat. Però vols dir que aquesta noia... Ens retardarà totes tes entrades.
TUBAU. — No tingui por. En lloc de donar-les de paraula que ho faci amb signes o bé amb empentes.
GRAELLS. — Potser tens raó. (A la QUIMETA.) Tu saps què és un traspunt?
QUIMETA. — Zí, zenyor. Un a... apuntador, però me... menoz, Oi?
GRAELLS. — Això. El traspunt és el que està entre caixes, que té un exemplar de l’obra i que, du-rant
la representació, va donant l’entrada a escena als actors. També fa altres coses, però ja en parlarem
després. T’agradaria?
QUIMETA. — Zí, zenyor. Molt. Bé, mentre no estigui ben guarit del pa... papissot, oi?
GRAELLS. — Això és. Té un exemplar, seu on vulguis i començat a estudiar t’obra.
QUIMETA. — Ara mateix, zí senyor. En Guimerà no el conec gaire, però en Za... Zagarra, ui! en
Zagarra... (S’asseu a la dreta i es posa a llegir.)
TUBAU. — (A la QUIMETA.) Tu saps fer anar el martell?
QUIMETA. — Ho... home, zí. Ze petar pinyons.
TUBAU. — I clavar tatxoles? No t’agradaria clavar tatxoles?

31