Assaig General
(Des de lluny, se sent la JOANA que contesta.)
JOANA. — Ja venim!
(Mentrestant el senyor GRAELLS s’ha tret un paper de la butxaca i repassa la suma. Torna a entrar
en TUBAU.)
GRAELLS. — Tres i quatre, set, i tres, deu, i tres, tretze, i quatre, disset, i cinc, vint-i-dos, en porto
dos, i un tres. Sí, sí, ho falla, total trenta-quatre pessetes. No ho acabo d’entendre: O aquest cafeter
s’ha equivocat o hi hagut algú que ha fet una despesa de quinze pessetes. Després l’hauré d’anar a
veure. (Es torna a ficar el paper a la butxaca.)
TUBAU. — (A en MARQUÈS que segueix fumant la seva cigarreta.) Chesterfield, eh! Barrut!
(Entren la JOANA, la ROSER, i la LLUÏSA.)
GRAELLS. — Vaja! Ja sou aquí? Que sempre seus tingui d’anar al darrera... Apa, Lluïsa, al coverol,
de pressa.
LLUÏSA. — Hi vaig tot seguit.
GRAELLS. — No passarem tota l’escena. Solament el final del vostre diàleg. (Per la ROSER i l’ENRIC.)
Els altres, si voleu, ja podeu anar a dormir.
HEL·LENA. — Jo em quedaré, que després, la Joana m’acompanyarà fins a casa.
TUBAU. — Jo també em quedaré una estona més. (A part.) Potser encara torni en Grau.
MARQUÈS. — Doncs, jo me’n vaig. Bona nit.
GRAELLS. — (A en MARQUÈS.) Que demà, a les quatre, et vull veure aquí, entesos? Que gairebé
sempre per culpa teva hem de començar amb retard.
MARQUÈS. — Sí, és clar. Jo sóc sempre el culpable de tot. Apa, bona nit. (Surt al passadís central.)
GRAELLS I ELS ALTRES. — Bona nit.
GRAELLS. — Ai, quin xicot! No sé pas què en farem d’ell! Bé, anem per feina. Tu, Roser, estàs
situada aquí, a l’esquerra de la taula. Estàs sanglotant. (L’ENRIC abstret ni es mou.) Enric! Que no em
sents, Enric?
ENRIC. — Mani, senyor Graells.
GRAELLS. — Però, què tens? Quina mosca t’ha picat? Tu et situes aquí, a la dreta. (El situa.) Sobretot
molt de nervi, eh! molt de nervi. I matisar bé cada frase. M’heu entès?
ROSER. — Sí, senyor,
ENRIC. — Sí, senyor.
GRAELLS. — (Dirigint-se al coverol.) Pàgina 98, Lluïsa.

30