Assaig General

Segona Part
El mateix decorat.
(Entren el senyor GRAELLS, l’HEL·LENA, en TUBAU i en MARQUÈS, aquest darrer fumant una
cigarreta.)
GRAELLS. — Vaja, ja esteu satisfets. Doncs vejam si comencem tot seguit. (Veu l’ENRIC.) Què fas
aquí tot sol! No has vingut a fer una mica de beguda?
ENRIC. — No; no tenia set.
GRAELLS. — Ara passarem la vostra escena de l’acte segon, que, encara que la sabeu bé, no hi
perdrem res de donar-hi un repàs.
ENRIC. — Sí, senyor.
GRAELLS. — I després d’això em sembla que el millor serà que ens anem tots cap a caseta. Si demà
tot va com espero, és possible que esgarrapem algun premi. Ja saps que això em faria molt content,
no sols pel nostre quadro, sinó també pel poble. Perquè si l’equip de futbol ha aconseguit pujar a
tercera divisió, que vegin que el nostre d’equip, tampoc no es queda endarrere.
ENRIC. — (Sense convicció.) Sí; tots farem el que podrem. Jo, per la meva banda...
GRAELLS. — I també la Roser. Vosaltres dos sou els que heu de posar-hi més empenta. Sou els que
heu de marcar els gols. El Manelic i la Marta! Que bé que podeu fer-ho!
ENRIC. — Sí, senyor.
GRAELLS. — Però... què vol dir aquest posat? Què et passa? Es que no et trobes bé?
ENRIC. — No, no em passa res. Em trobo bé.
GRAELLS. — Tu mateix. I ara comencem, Roser! On és la Roser?
HEL·LENA. — Era al cafè amb nosaltres.
MARQUÈS. — Jo l’he vista que anava a sortir i la Joana li ha corregut al seu darrera.
GRAELLS. — Que anava a sortir? I on havia d’anar? Però si sap que hem d’assajar la seva escena!
Grau! Grau! També ha desaparegut en Grau?
TUBAU. — Si vol ja els faré un crit.
GRAELLS. — Sí; ves-hi, i, de passada, porta la Joana i la Lluïsa. I no t’hi quedis tu, ara! Que aviat
haurem de muntar un servei de recaders, amb el cafè.
TUBAU. — (Marxa cap al cafè.) Ai, en Grau! M’agradaria saber com li ha anat la declaració. (Surt i
se sent i la veu de dins que crida.) Roser! Joana! Lluïsa!

29