assaig general compress.pdf


Vista previa del archivo PDF assaig-generalcompress.pdf


Página 1...24 25 26272849

Vista previa de texto


Assaig General
HEL·LENA. — Després... res. Ah! Sí, l’ “oia” que bullia...
GRAELLS. — Què has dit “oia”?
HEL·LENA. — Sí, “oia”!
GRAELLS. — I què vol dir això de l’ “oia”?
HEL·LENA. — Vol dir olla.
GRAELLS. — I per què no dius olla?
HEL·LENA. — Perquè la meva mare és del Pirineu, la terra del Manelic i allà no diuen olla, sinó “oia”.
GRAELLS. — Doncs, no diguis més “oia” i digues olla. M’entens!
HEL·LENA. — Sí, senyor, sí.
GRAELLS. — Apa, doncs.
HEL·LENA. — Després... res. Ah! Sí L’olla que bullia, bullia, i no he sentit res més I a mi m’ha agafat
la por més forta de no sentir sinó l’olla! I jo que cantant me n’he anat a la porta i l’he oberta d’una
revolada. I cantant he corregut fins aquí. (Canta un instant. Baixet.) Nuri! Nuri! Ai, quina por! Ai!
(Fent un xiscle, esglaiada, corre a abraçar-se a la Pepa, en aquest cas, JOANA.)
JOANA. — Vaja dona, que m’has espantat a mi!
GRAELLS. — (A JOANA.) Joana, has de cridar més. Que gairebé no t’he sentit. Aixeca més la veu.
Tornem-hi.
JOANA. — (En to més alt.) Vaja, dona, que m’has espantat a mi!
GRAELLS. — Això és. No tingueu por d’aixecar la veu. A pesar que hi hagi professionals que no se’ls
senti des de la fila cinquena, vosaltres procureu que tot el teatre un entengui bé. I no us descuideu
d’entrar en el personatge ni en la situació. No és el mateix un moment còmic que un moment dramàtic.
I cada situació requereix el seu to. La teva frase, fixa’t de quantes maneres es pot dir. Amb naturalitat:
Vaja, dona, que m’has espantat a mi! Amb alegria: Vaja, dona, que m’has espantat a mil Amb
menyspreu: Vaja, dona, que m’has espantat a mi i Plorant: Vaja, dona, que m’has espantat a mi!
(Es deixa a bon criteri del director augmentar o disminuir les anteriors paròdies.)
Té’n fas càrrec? I tu, Hel·lena, estudia, estudia, que el teu paper és el més bonic de l’obra.
HEL·LENA. — Sí, senyor. Sí. Ja estudiaré.
JOANA. — Senyor Graells, s’ha recordat de dir-li a la seva senyora si em podrà deixar aquelles
faldilles que em va prometre?
GRAELLS. — No crec que ara estigui per faldilles, però li diré.

25