Assaig General
TUBAU. — Té raó la Nuri.
HEL·LENA. — Que ja no us recordeu de la pobreta, de la pobreta de jo. I... i es feia fosc i jo tenia por
d’estar tota sola.
GRAELLS. — Per què no et tancaves?
HEL·LENA. — Si ja m’he tancat. I ai! que quan hi penso encara tinc por d’aquella por que tenia! I ai!
que al venir semblava que em corrien al darrera. I ai! que estic cansada de córrer. (Plorant fatigada.)
GRAELLS. — Calla, dona. I reposa.
HEL·LENA. — Es que no puc callar, jo; que us ho vull contar l’espant que he tingut, que encara
tremolo.
TUBAU. — Què ha estat això?
HEL·LENA. — Doncs que jo m’estava fent bullir el sopar per a vosaltres, i jo que sento com una veu
molt fonda, que vingués de no sé on, i que deia: Nuri! Nuri! I ho deia amb una veu que semblava que
sortís d’un pou. Jo que corro i tanco la porta forana i... (Transició, dirigint-se a l’apuntador.) Vols
cridar una mica més?
LLUÏSA. — (Cridant.) Jo que corro y tanco la porta forana. Altre...
GRAELLS. — (Tallant-la.) Prou gresca! (A l’HEL·LENA.) I no et fa vergonya de no saber-te encara el
paper? Un paper tan bonic! Aquest tros s’ha de saber de memorial M’entens? De memòria! Ja farem
bon paper! (A LLUÏSA.) Tornem-hi!
HEL·LENA. — Jo corro i tanco la porta forana, i altre cop al lluny encara... Nuri! Nuri! Que si no que
devia ser d’alguna ànima en pena jo hauria dit que era del Manelic que em cridava, y que patia. (Com
si recordant es fes por ella mateixa.) Nuri! Nuri! (Espantada.) Si encara m’esgarrifo!
GRAELLS. — No està malament, no. Però, dóna-li més emoció i allarga una mica més la u. M’entens?
Nuuuuri!
TUBAU. — Així: Uuuuuuuh! Com si fossis una vaca. (Tots riuen.)
GRAELLS. — Silenci! (A l’HEL·LENA.) Ho recordaràs, oi?
HEL·LENA. — Sí, senyor, sí.
GRAELLS. — (A l’apuntador.) Lletra!
MARQUÈS. — I després què ha passat?
(Ho diu amb to declamatori. Tots miren al senyor GRAELLS. Aquest no diu res, però fa un gest de
resignació.)
HEL·LENA. — Després... res. Ah! Sí, l’ “oia” que bullia...
GRAELLS. — (Interrompent-la.) Què has dit ara? Vejam, repeteix-ho.

24