Assaig General
TUBAU. — Deixa estar al senyor Graells en pau, que ara hauríem de celebrar el naixement de la feliç
parella. Hi esteu conformes?
GRAELLS. — (Volent i dolent.) Nois, que hem d’assajar! Que demà és la comèdia! Que encara hi ha
algunes escenes que...
TUBAU. — (Conjuntament amb els altres.) Volem celebrar-ho! Volem celebrar-ho!
GRAELLS. — Bé, si us hi entossudiu, ho celebrarem. Anem al cafè i demaneu el que vulgueu. Però
sense perdre massa temps eh! D’aquí deu minuts reprendrem la tasca.
TUBAU. — Conformes.
HEL·LENA. — Visca el senyor Graells!
JOANA. — (Amb en GRAU, en MARQUÈS i en TUBAU.) Visca!
GRAELLS. — Anem, doncs.
JOANA. — (A l’apuntador.) Apa, Lluïsa, no dormis.
(Tots surten cap el cafè. El darrer es en MARQUÈS.)
MARQUÈS. — Jo, avui, no em quedo sense fumar. Demanaré un paquet de Chesterfield. (Surt.)
LLUÏSA. — (Travessa corrent l’escena, de dreta a esquerra.) Eh! No em deixeu! que jo també vull
ser-hi!
(Surt darrera dels altres. En escena queden la CARME, que dorm al fons, la ROSER i l’ENRIC. La
ROSER dubta un moment, però en veure que l’ENRIC no diu res, inicia també la sortida, però l’ENRIC
li talla el pas.)
ENRIC. — No, tu no hi vas! Tu et quedes aquí, que haig de parlar-te.
ROSER. — (Coqueta.) Has de parlar-me? Doncs bé t’ha costat, prou decidir-te.
ENRIC. — (Sec.) Es pot saber per què no has vingut i m’has fet fer els gegants pel carrer?
ROSER. — (Amb un xic de desmenjament.) Mira...
ENRIC. — Ja! Tot el que se t’ocorre dir és: mira.. No havíem quedat que t’esperés a la cantonada del
carrer Major? Es així com compleixes la teva paraula? Vaja papers de fer-me fer!
ROSER. — Si que, has treballat en tan poca estona. Primer els gegants i després els papers.
ENRIC. — Això! Ara fes-te l’enginyosa.
ROSER. — Enric, si segueixes en aquest to, aquests gegants i aquests papers, em sembla que els faràs
moltes altres vegades.

26