2017012 inram.pdf


Vista previa del archivo PDF 2017012-inram.pdf


Página 1...13 14 15161788

Vista previa de texto


Disposar d’un Pacte Nacional per a la transició energètica és necessari perquè les decisions més estratègiques que cal dur a terme gaudeixin del màxim consens de les forces
polítiques i de la societat catalana.
L’assoliment d’aquest Pacte Nacional contribuirà també a les garanties necessàries
de seguretat jurídica que requereix el desenvolupament de les inversions en matèria de
tecnologia energètica, element clau per a la transformació del model energètic català.
El Pacte Nacional que ara es planteja té com a objectiu convertir-se en un instrument
crucial per avançar en la transició energètica que requereix Catalunya, que ha de conduir el país a assumir les màximes competències energètiques i avançar en la transformació del model energètic vers un model sostenible com ja estan fent molts altres
països europeus (com, per exemple, Alemanya, França o Dinamarca).
Aquest Pacte Nacional ha de definir, com a mínim, les línies bàsiques d’actuació i els
principis del futur model energètic català, en el context dels objectius de la Unió Europea en matèria d’energia als horitzons 2020, 2030 i 2050, tenint en compte la sostenibilitat econòmica, ambiental i social i la seguretat i fiabilitat dels subministraments
energètics del model energètic català.
El Pacte Nacional ha d’abordar també diferents reptes concrets de l’energia a Catalunya, als quals les polítiques energètiques han de fer front a curt i mitjà termini, com
ara la superació de les dificultats existents actualment per a la implantació efectiva de
les energies renovables en el territori, la recerca d’un consens al voltant del paper de
l’energia nuclear en la transició energètica futura, atès que actualment la generació
electronuclear representa més del 50% de la producció d’energia elèctrica a Catalunya,
o la reducció dràstica de la dependència dels combustibles fòssils en sectors com el
transport, que depèn actualment gairebé en la seva totalitat dels combustibles derivats
del petroli.
Igualment, el Pacte Nacional tindrà en compte l’actual marc d’actuació de la Unió Europea en matèria d’energia i clima, representat per les estratègies “Energia i Clima” i
“Unió de l’Energia”.
En aquest sentit, el Paquet “Energia i Canvi Climàtic”, aprovat pel Parlament Europeu el
desembre de 2008, defineix una estratègia i uns objectius a l’horitzó de l’any 2020 per a
fer front als reptes europeus en matèria d’energia i de canvi climàtic. El pilar principal
d’aquesta estratègia és l’establiment d’un objectiu central d’energia (core energy objective), de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de la UE en un 20 %
per l’any 2020 en relació a l’any 1990. Per tal d’assolir aquest objectiu, es fixen uns
objectius associats: reduir en un 20% el consum d’energia l’any 2020 respecte d’un
escenari tendencial i assolir la participació de les energies renovables en el consum brut
d’energia final en un 20% l’any 2020.

11

Introducció