que les polítiques energètiques siguin clau per abordar la lluita contra el canvi climàtic
a Catalunya. En concret, la implantació de tecnologies d’estalvi, l’eficiència energètica i
d’energies renovables i la diversificació cap a fonts d’energia fòssil de baix contingut de
carboni en els diferents sectors consumidors són les principals estratègies actuals per a
reduir les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya.
La contaminació atmosfèrica local és un altre impacte ambiental on l’energia té un
paper clau. La qualitat de l’aire a Catalunya ha millorat notablement en les últimes
dècades, amb l’excepció del diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules de diàmetre
inferior a 10 micres (PM10) que no han presentat la mateixa tendència que la resta de
contaminants. En aquest sentit, cal tenir present que la contaminació atmosfèrica es
manté com el principal factor ambiental associat a les malalties evitables i la mortalitat
prematura a la Unió Europea i segueix tenint efectes negatius en gran part del medi natural europeu. Així, segons l’OCDE, la contaminació de l’aire a les ciutats es convertirà,
d’aquí a 2050, en la principal causa ambiental de mortalitat a tot el món, per davant de
les aigües contaminades i la falta d’infraestructures sanitàries.
En aquest àmbit, les polítiques energètiques són també fonamentals, perquè una de les
principals fonts de contaminació atmosfèrica a Catalunya és el consum de combustibles fòssils per al transport, la indústria, els edificis i la generació d’energia elèctrica.
L’energia incideix decisivament, per tant, en els tres pilars fonamentals en els quals es basa el
desenvolupament sostenible: l’economia, la dimensió social i el medi ambient.
La transversalitat de l’energia i la seva importància a escala global, tant en el moment
actual com en el futur, fa imprescindible la plena integració i priorització de les polítiques energètiques en les estratègies de futur de desenvolupament sostenible tant de la
nostra economia com de la nostra societat.
Els canvis tecnològics i socials necessaris per a garantir el desenvolupament sostenible
del nostre model energètic, s’han de dur a terme de manera que el conjunt de la societat
es faci partícip d’aquest canvi i que les decisions que es vagin prenent siguin coherents
amb aquest objectiu a llarg termini.
És necessari, per tant, establir una transició gradual cap a un nou model energètic, en
el qual les energies renovables i l’estalvi i l’eficiència energètica han de tenir un paper
central. Aquesta transició s’ha de basar en la presa de decisions polítiques coherents
amb aquest objectiu final i en la participació activa de la societat. El factor temps és
també decisiu, perquè cal prendre com més aviat millor les decisions coherents amb el
nou model energètic que Catalunya vol assolir.
Davant d’aquesta situació, i tenint en compte el caràcter estratègic de les polítiques
energètiques així com el nou context polític i social de Catalunya, es fa necessari assolir
un Pacte Nacional per a la transició energètica a partir del diàleg de totes les forces polítiques i els representants de la societat civil, per a dotar la política energètica catalana
d’una estabilitat a mitjà i llarg termini que permeti donar compliment als objectius
proposats.

10

Introducció