2017012 inram .pdf



Nombre del archivo original: 2017012 inram.pdf

Este documento en formato PDF 1.3 fue generado por Adobe InDesign CC 2015 (Macintosh) / Adobe PDF Library 15.0, y fue enviado en caja-pdf.es el 07/02/2017 a las 04:13, desde la dirección IP 80.39.x.x. La página de descarga de documentos ha sido vista 1896 veces.
Tamaño del archivo: 4.3 MB (88 páginas).
Privacidad: archivo público



Vista previa del documento


Bases per a constituir el

Pacte Nacional per a la

transició
energètica
de Catalunya

Generalitat
de Catalunya

Bases per a constituir el

Pacte Nacional per a la

transició
energètica
de Catalunya

Document aprovat pel Govern consensuat en el marc de les sessions
de treball de la Taula d’Entitats del Pacte Nacional per a la transició
energètica de Catalunya

L’Institut Català d’Energia ha
desenvolupat les tasques d’Oficina
Tècnica del Pacte Nacional per a la
transició energètica de Catalunya

Febrer 2017

Generalitat
de Catalunya

Un nou model energètic per Catalunya
L’energia és un dels pilars de l’economia moderna i del nivell de benestar de la nostra societat, de
màxima importància per al desenvolupament econòmic i territorial del nostre país. Però, malgrat
aquest important component estratègic, el nostre model energètic continua mantenint febleses importants, amb una elevada dependència dels combustibles fòssils i nuclears i un important impacte
mediambiental i sobre la salut de les persones.
Certament, en els darrers 25 anys, des de la creació de l’Institut Català d’Energia, hem avançat en
molts àmbits, però no amb la intensitat desitjada, especialment en la implantació de les energies
renovables en el nostre territori.
Transformar el nostre model energètic actual és un dels grans reptes que hem d’afrontar com a societat en aquest segle, tant per motius energètics com mediambientals però molt especialment per
motius socials. Hem d’abastir-nos amb energies renovables autòctones, distribuïdes i properes als
punts de consum; hem d’abandonar el consum de combustibles fòssils per desplaçar-nos; hem de
transformar els nostres edificis actuals en edificis eficients i hem de desenvolupar i implantar totes
les eines tecnològiques que ens permetran gestionar de manera més efectiva l’energia, des de la seva
producció fins al seu consum.
No volem ni podem perdre el tren europeu de la transició energètica cap a la completa descarbonització del sector energètic. Per aquest motiu, el Govern català, per encàrrec del Parlament de Catalunya, està liderant l’elaboració d’un Pacte Nacional per a la transició energètica a Catalunya que
s’alineï amb la política energètica europea a mig i llarg termini, definint com a objectiu un escenari
energètic català basat al cent per cent en energies renovables en l’horitzó 2050.
Volem afrontar el nostre futur amb ambició, racionalitat i eficiència. Així, en el context d’una nova
situació política de Catalunya, se’ns obre un ventall d’instruments i mecanismes regulatoris que,
emprant-los de manera responsable i eficient, ens permetran avançar en la línia definida en el Pacte
Nacional.
Aquesta transició no ha de deixar a banda les necessitats de les persones i les empreses. És més,
plenament conscients dels reptes que hem d’afrontar, han de formar part del lideratge del procés
de transició i n’han de ser els protagonistes.
Aquest és justament l’objectiu del Pacte Nacional per a la transició energètica: reunir la societat
civil, els diferents sectors econòmics del país i els partits polítics en el compromís estable, sòlid i
permanent de futur per a un canvi de model energètic i de desplegament dels eixos estratègics necessaris per dur a terme aquest procés de transició energètica.

Jordi Baiget i Cantons
Conseller d’Empresa i Coneixement
Generalitat de Catalunya

Energia neta. El sentit, les prioritats i les eines per actuar
Les energies renovables; l’estalvi i l’eficiència; l’autoabastament i la descentralització del sistema
són els conceptes clau de la moció per la Sobirania Energètica de Catalunya que el Parlament va
aprovar el desembre de 2013, document en el qual es fa palesa també la necessitat d’assolir un gran
acord de país que assenyali el camí cap a un nou model energètic.
Aquest mateix any, l’Estat espanyol aprova la nova llei del sector elèctric, amb la qual, d’una banda,
s’elimina qualsevol incentiu a l’estalvi i l’eficiència mitjançant un increment extraordinari dels
costos fixes, i de l’altra, es retallen amb efectes retroactius els atorgats fins aleshores a les energies
renovables i, molt especialment, als petits productors fotovoltaics. Uns preus del petroli que superen el llindar dels 100 $ el barril, i l’emergència de la pobresa energètica en la societat catalana,
afavoreixen també l’impuls d’aquest nou marc estratègic i polític.
Així, en un escenari favorable per a la transició energètica, el Govern de Catalunya elabora un document
de bases preliminar amb els reptes i objectius a enfrontar per assolir un model 100% renovable l’any
2050, alhora que dissenya un procés de concertació per construir-lo amb el màxim consens possible.
Neix així la Mesa de negociació del Pacte Nacional per la transició energètica, la qual permet obrir el
debat a tots els sectors i recollir les iniciatives procedents dels àmbits associatiu, acadèmic i professional.
Els canvis en el model energètic internacional en els darrers tres anys han demostrat, precisament, fins a quin punt és imprescindible evolucionar cap a un sistema distribuït, renovable i democràtic, on la verticalitat del sistema convencional, dominat per grans empreses, deixi pas a un
de més distribuït i horitzontal. La davallada del preu del petroli a valors de 40 $; la irrupció de
l’emmagatzematge elèctric; l’increment de l’autonomia del vehicle elèctric i la tecnologia fotovoltaica a preus assumibles han posat també la qüestió al centre del debat. El Parlament de Catalunya
aprova així el juliol de 2016 una nova moció que insta el Govern a incorporar tots aquests aspectes
en el Pacte Nacional per a la transició energètica.
El consens internacional que s’assoleix a París l’any 2015 pel que fa a la necessitat de reorientar el model
energètic per fer front als reptes climàtics, fa que els estats es plantegin ja la transició com un procés ineludible. La Comissió Europea presentà el passat 30 de novembre el paquet legislatiu Clean Energy for All
Europeans, en el qual l’eficiència en els edificis, l’autoconsum, el vehicle elèctric, l’apoderament ciutadà i
la vulnerabilitat energètica dels consumidors constitueixen els eixos prioritaris d’actuació.
El document que teniu al davant és fruit del consens aconseguit fins al moment a l’empara del Pacte
Nacional per a la transició energètica, tot i que per tirar endavant caldrà un suport majoritari i
el compromís parlamentari. Els reptes que s’han d’assolir no són senzills i les resistències al canvi
són sempre inevitables en un marc regulatori estatal que, avui per avui, no permet ser optimista a
l’hora d’emprendre el camí cap a un nou model energètic més renovable, net, eficient, saludable i
democràtic.
Assumpta Farran i Poca
Directora
Institut Català d’Energia

Índex
pàg.



7 Introducció



7 Antecedents



9 Preàmbul



15 El Pacte Nacional per a la transició energètica



15 Consideracions generals



16 Fases de desenvolupament del procés de transició energètica de Catalunya

17
FASE 1. Gestió de la transició cap a la sobirania energètica

en el marc d’un nou Estat de la Unió Europea

5



18

FASE 2. Desplegament del nou model energètic sostenible català



21 Principis i objectius del nou model energètic català

25 EIX 1.


Garantir el dret fonamental d’accés a l’energia i la defensa dels
drets dels consumidors

27 EIX 2.


Garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i
fiabilitat dels subministraments energètics

31 EIX 3.


Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en
l’economia i societat catalana

35 EIX 4.


Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables,
fonamentalment les autòctones

39 EIX 5.


Fomentar la recerca i la innovació energètica com a vectors
d’eficiència i de creació d’activitats empresarials

41 EIX 6.


Democratització de l’energia i participació de la societat en el nou
model energètic

45 EIX 7.


Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part
de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea

Índex

pàg.



49 Governança i lideratge del Pacte Nacional per a la transició energètica



53 Finançament de les polítiques públiques per a la transició energètica

55 ANNEX 1. Acords del Parlament i del Govern en relació a la constitució

d’un Pacte Nacional per a la transició energètica


55

Mocions i resolucions del Parlament de Catalunya

56


L’Acord de Govern sobre l’impuls del Pacte Nacional per a la sobirania
energètica

56


Objectius del Pacte d’acord amb la Moció 63/X del
Parlament de Catalunya, sobre la sobirania energètica

57


Objectius del Pacte d’acord amb la Moció 57/XI del Parlament de
Catalunya, sobre la política energètica

59


Objectius del Pacte d’acord amb la Resolució 776/X del Parlament de
Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern

61 ANNEX 2. Mesa de negociació del Pacte Nacional

per a la transició energètica

6



61

Òrgans de concertació



62

Membres de la Taula d’Entitats



67 ANNEX 3. 25 anys de transició energètica



67

Consum d’energia a Catalunya



68

Producció d’energia elèctrica



76

Demanda d’energia elèctrica



77

Sector transport i consum de productes petrolífers

Índex

Introducció

Antecedents
Per elaborar aquest Pacte Nacional per a la transició energètica cal tenir en compte que
el Govern va aprovar el dia 15 d’abril de 2014 un Acord de Govern sobre l’impuls del
Pacte Nacional per a la sobirania energètica, en els següents termes:


Encomanar al Departament d’Empresa i Ocupació que impulsi l’elaboració de
la proposta de Pacte Nacional per a la sobirania energètica, a partir dels criteris
i objectius fixats en les mocions i resolucions del Parlament de Catalunya aprovades durant l’anterior i la present legislatura en relació a la transformació del
model energètic català, principalment les mocions 63/X i 57/XI del Parlament de
Catalunya. Aquests criteris i objectius es detallen a l’Annex 1 d’aquest document.



Crear un comitè coordinador presidit pel Secretari d’Empresa i Competitivitat,
que piloti la redacció de les bases del Pacte Nacional i els contactes amb els agents
econòmics i socials, entitats acadèmiques i professionals, organitzacions de la societat civil i grups polítics per tal de generar un consens ampli sobre el Pacte
Nacional.

En aquest sentit, l’Acord de Govern esmentat es fonamenta en la Moció 63/X, sobre la
sobirania energètica, aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya en la seva sessió del
5 de desembre del 2013 de l’anterior legislatura i que insta el Govern a:


Establir les bases d’un Pacte Nacional en el qual hi participin tots els agents implicats amb l’objectiu de definir les mesures per transformar el model energètic
català en un model basat en les energies renovables, en l’autoabastament, en
l’estalvi, l’eficiència i la contenció, i en un model de producció descentralitzat.



Promoure un canvi del marc regulador per garantir el control democràtic de
l’energia i que accedir-hi sigui tipificat com un dret fonamental.

Després de diferents sessions de treball, el 27 de maig de 2015, el comitè coordinador
del Pacte Nacional per a la sobirania energètica va aprovar el “Document de bases per
a constituir un Pacte Nacional per a la transició energètica”, així com una proposta
de procés de concertació del Pacte Nacional per a la transició energètica basada en la
constitució d’una Mesa de negociació del Pacte Nacional per a la transició energètica
(veure Annex 2).
Aquestes propostes es varen elevar al Govern que, el dia 7 de juliol de 2015 en va prendre coneixement, iniciant-se tot seguit el procés de concertació establert.

7

Introducció

Per altra banda, el Pacte Nacional per a la transició energètica ha de tenir present la
situació energètica actual de Catalunya i els seus reptes de futur.
Així, l’evolució del model energètic català ha estat notablement marcada per la crisi
econòmica i financera iniciada l’any 2008. En aquest sentit, el consum d’energia a Catalunya, tant en termes d’energia primària com d’energia final, s’ha reduït molt significativament. Aquesta reducció del consum energètic és molt important, tenint en compte,
a més a més, que durant dues dècades i fins a l’any 2007 es va produir un increment
sostingut en el consum d’energia a causa fonamentalment del creixement econòmic de
Catalunya i d’un rellevant augment de la població del país.
A l’Annex 3 d’aquest document es troba una informació més detallada sobre l’evolució
recent de l’energia a Catalunya que es pot trobar també ampliada en el capítol 2 (“Balanç d’actuacions dutes a terme en l’àmbit energètic i de mitigació del canvi climàtic”)
del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020).
En aquest context, a l’informe 3/2014 de juliol de 2014, del Consell Assessor per al
Desenvolupament Sostenible (CADS) titulat “Els reptes energètics de Catalunya en
l’horitzó 2030”, s’identificaven els principals reptes que, a parer d’aquest organisme,
Catalunya té en l’àmbit energètic:

8

1.

Disposar de capacitat per dissenyar i executar una política energètica.

2.

Fer de Catalunya un país eficient i competitiu des del punt de vista energètic:
a.

Impulsar una economia baixa en carboni, eficient en l’ús de recursos i
competitiva.

b.

Impulsar la gestió de la demanda i la transformació de la percepció social
envers l’energia.

c.

Generalitzar l’aplicació de mesures d’estalvi i eficiència energètica.

3.

Reduir la dependència dels combustibles fòssils, en especial en l’àmbit del
transport.

4.

Assegurar el subministrament energètic del futur:
a.

Incrementar la resiliència del sector energètic.

b.

Desenvolupar el màxim potencial de les fonts renovables d’energia.

5.

Abordar el debat nuclear de manera urgent, valenta i rigorosa.

6.

Reduir la precarietat energètica d’una part de la població.

Introducció

7.

8.

Dotar-se d’eines per gestionar la transició energètica:
a.

Potenciar la recerca i la innovació en matèria energètica.

b.

Mobilitzar el finançament adequat per a la transició energètica.

Millorar la governança en l’àmbit energètic:
a.

Situar la política energètica als nivells més elevats dels processos de presa
de decisions.

b.

Construir una visió compartida pel conjunt del país sobre els reptes
energètics de Catalunya i el camí a seguir, amb objectius ambiciosos i clars
a mig termini.

c.

Augmentar els coneixements energètics de la ciutadania i la
conscienciació sobre els costos econòmics i ambientals.

d.

Concertar amb els agents socials el camí cap a la transició energètica.

e.

Vèncer les resistències al canvi dins de les estructures tradicionals de
poder.

f.

Promoure la participació ciutadana en els processos de presa de decisions
sobre les instal·lacions en l’àmbit de l’energia.

Preàmbul

2

L’energia és una prioritat estratègica per a qualsevol país que vulgui aspirar a les màximes cotes d’autogovern. Cal considerar la importància de l’energia no només pel que
fa al desenvolupament del sistema econòmic català (és indispensable per al creixement
econòmic, la competitivitat, l’ocupació, etc.) sinó també en l’àmbit privat (a les llars i
en el transport de persones) i en la seva incidència en altres polítiques sectorials (medi
ambient, agricultura, ordenació del territori, habitatge, etc.).
En el marc de les polítiques adreçades al desenvolupament sostenible de Catalunya, que
tenen com a objectiu final assolir un model de societat futura on el creixement econòmic,
la cohesió social i la protecció del medi ambient es tractin com tres aspectes d’un únic
repte estratègic, l’energia esdevé el primer element protagonista, atès que és la principal
responsable de molts dels impactes ambientals associats al desenvolupament humà, permet la possibilitat de generar riquesa i és fonamental per al desenvolupament social del
nostre país.
Així, per exemple, el conjunt del cicle energètic representa el 76% de les emissions totals
de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya i del 93% de les emissions de CO2, d’acord
amb les darreres dades dels inventaris corresponents a l’any 2012. Aquesta importància
de l’energia en el conjunt d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya fa

9

Introducció

que les polítiques energètiques siguin clau per abordar la lluita contra el canvi climàtic
a Catalunya. En concret, la implantació de tecnologies d’estalvi, l’eficiència energètica i
d’energies renovables i la diversificació cap a fonts d’energia fòssil de baix contingut de
carboni en els diferents sectors consumidors són les principals estratègies actuals per a
reduir les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya.
La contaminació atmosfèrica local és un altre impacte ambiental on l’energia té un
paper clau. La qualitat de l’aire a Catalunya ha millorat notablement en les últimes
dècades, amb l’excepció del diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules de diàmetre
inferior a 10 micres (PM10) que no han presentat la mateixa tendència que la resta de
contaminants. En aquest sentit, cal tenir present que la contaminació atmosfèrica es
manté com el principal factor ambiental associat a les malalties evitables i la mortalitat
prematura a la Unió Europea i segueix tenint efectes negatius en gran part del medi natural europeu. Així, segons l’OCDE, la contaminació de l’aire a les ciutats es convertirà,
d’aquí a 2050, en la principal causa ambiental de mortalitat a tot el món, per davant de
les aigües contaminades i la falta d’infraestructures sanitàries.
En aquest àmbit, les polítiques energètiques són també fonamentals, perquè una de les
principals fonts de contaminació atmosfèrica a Catalunya és el consum de combustibles fòssils per al transport, la indústria, els edificis i la generació d’energia elèctrica.
L’energia incideix decisivament, per tant, en els tres pilars fonamentals en els quals es basa el
desenvolupament sostenible: l’economia, la dimensió social i el medi ambient.
La transversalitat de l’energia i la seva importància a escala global, tant en el moment
actual com en el futur, fa imprescindible la plena integració i priorització de les polítiques energètiques en les estratègies de futur de desenvolupament sostenible tant de la
nostra economia com de la nostra societat.
Els canvis tecnològics i socials necessaris per a garantir el desenvolupament sostenible
del nostre model energètic, s’han de dur a terme de manera que el conjunt de la societat
es faci partícip d’aquest canvi i que les decisions que es vagin prenent siguin coherents
amb aquest objectiu a llarg termini.
És necessari, per tant, establir una transició gradual cap a un nou model energètic, en
el qual les energies renovables i l’estalvi i l’eficiència energètica han de tenir un paper
central. Aquesta transició s’ha de basar en la presa de decisions polítiques coherents
amb aquest objectiu final i en la participació activa de la societat. El factor temps és
també decisiu, perquè cal prendre com més aviat millor les decisions coherents amb el
nou model energètic que Catalunya vol assolir.
Davant d’aquesta situació, i tenint en compte el caràcter estratègic de les polítiques
energètiques així com el nou context polític i social de Catalunya, es fa necessari assolir
un Pacte Nacional per a la transició energètica a partir del diàleg de totes les forces polítiques i els representants de la societat civil, per a dotar la política energètica catalana
d’una estabilitat a mitjà i llarg termini que permeti donar compliment als objectius
proposats.

10

Introducció

Disposar d’un Pacte Nacional per a la transició energètica és necessari perquè les decisions més estratègiques que cal dur a terme gaudeixin del màxim consens de les forces
polítiques i de la societat catalana.
L’assoliment d’aquest Pacte Nacional contribuirà també a les garanties necessàries
de seguretat jurídica que requereix el desenvolupament de les inversions en matèria de
tecnologia energètica, element clau per a la transformació del model energètic català.
El Pacte Nacional que ara es planteja té com a objectiu convertir-se en un instrument
crucial per avançar en la transició energètica que requereix Catalunya, que ha de conduir el país a assumir les màximes competències energètiques i avançar en la transformació del model energètic vers un model sostenible com ja estan fent molts altres
països europeus (com, per exemple, Alemanya, França o Dinamarca).
Aquest Pacte Nacional ha de definir, com a mínim, les línies bàsiques d’actuació i els
principis del futur model energètic català, en el context dels objectius de la Unió Europea en matèria d’energia als horitzons 2020, 2030 i 2050, tenint en compte la sostenibilitat econòmica, ambiental i social i la seguretat i fiabilitat dels subministraments
energètics del model energètic català.
El Pacte Nacional ha d’abordar també diferents reptes concrets de l’energia a Catalunya, als quals les polítiques energètiques han de fer front a curt i mitjà termini, com
ara la superació de les dificultats existents actualment per a la implantació efectiva de
les energies renovables en el territori, la recerca d’un consens al voltant del paper de
l’energia nuclear en la transició energètica futura, atès que actualment la generació
electronuclear representa més del 50% de la producció d’energia elèctrica a Catalunya,
o la reducció dràstica de la dependència dels combustibles fòssils en sectors com el
transport, que depèn actualment gairebé en la seva totalitat dels combustibles derivats
del petroli.
Igualment, el Pacte Nacional tindrà en compte l’actual marc d’actuació de la Unió Europea en matèria d’energia i clima, representat per les estratègies “Energia i Clima” i
“Unió de l’Energia”.
En aquest sentit, el Paquet “Energia i Canvi Climàtic”, aprovat pel Parlament Europeu el
desembre de 2008, defineix una estratègia i uns objectius a l’horitzó de l’any 2020 per a
fer front als reptes europeus en matèria d’energia i de canvi climàtic. El pilar principal
d’aquesta estratègia és l’establiment d’un objectiu central d’energia (core energy objective), de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de la UE en un 20 %
per l’any 2020 en relació a l’any 1990. Per tal d’assolir aquest objectiu, es fixen uns
objectius associats: reduir en un 20% el consum d’energia l’any 2020 respecte d’un
escenari tendencial i assolir la participació de les energies renovables en el consum brut
d’energia final en un 20% l’any 2020.

11

Introducció

Posteriorment, el mes d’octubre de 2014, el Consell Europeu va establir un nou marc
estratègic d’actuació en matèria d’energia i clima, amb diversos compromisos i objectius concrets a l’horitzó 2030:


El compromís vinculant de reduir com a mínim el 40 % de les emissions de gasos
amb efecte d’hivernacle de la UE l’any 2030 en comparació amb l’any 1990, en
consonància amb l’objectiu de reducció del 80% en l’horitzó de l’any 2050.



Un objectiu indicatiu en l’àmbit de la UE del 27 % de millora de l’eficiència energètica l’any 2030.



Un objectiu mínim vinculant en l’àmbit de la UE d’un 27% per a la utilització
d’energies renovables a la UE l’any 2030.

L’any 2015 la Comissió Europea aprova l’Estratègia Marc per a una Unió de l’Energia (A
Framework Strategy for a Resilient Energy Union with a Forward-Looking Climate Change
Policy) que integra diferents àmbits d’actuació en una única estratègia cohesiva, amb la
finalitat d’impulsar la seguretat energètica, la sostenibilitat i la competitivitat. Aquesta
estratègia s’ha estructurat al voltant de cinc sectors estretament vinculats entre si:


Seguretat energètica, solidaritat i confiança.



Mercat interior de l’energia.



L’eficiència energètica com a contribució a la moderació de la demanda d’energia.



Descarbonització de l’economia.



Recerca, innovació i competitivitat.

El passat mes de novembre de 2016 la Comissió Europea presentava el paquet legislatiu
que recolzarà el full de ruta de la transició energètica de la Unió Europea fins a l’any
2030, el Clean Energy for all Europeans Package, alhora que elevava els compromisos
en eficiència energètica al 30%.
El Clean Energy for All Europeans – unlocking Europe’s growth potential consta de les
noves directives en matèria d’energies renovables, d’eficiència energètica en edificis,
del mercat elèctric i les normes de governança de la Unió de l’Energia. Un marc legal
d’obligat compliment pels Estats que permetrà a la Unió Europea sumar-se a la ineludible transició energètica cap a un nou model energètic basat en energia neta.
Les propostes presentades s’emmarquen en tres objectius principals: prioritzar les polítiques d’eficiència energètica; recuperar el lideratge, perdut en els darrers anys, en el
desplegament de les energies renovables i afavorir un paper rellevant i just per als consumidors d’energia.
Quantitativament, els objectius proposats per la Comissió en aquest nou paquet fan
referència a una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del 40% en
relació a 1990, millora de l’estalvi i eficiència energètica del 30%, i contribució de les
energies renovables del 27% en l’horitzó 2030.
12

Introducció

El paquet legislatiu inclou accions per accelerar la innovació en energia neta i rehabilitació dels edificis a Europa, presenta mesures per promoure la inversió pública i privada (amb participació d’empreses de serveis energètics), la competitivitat industrial i
mitigar l’impacte social de la transició al nou model energètic.
La Comissió proposa un nou camí a seguir per al disseny ecològic, així com una estratègia per a la mobilitat elèctrica molt lligada als edificis amb generació elèctrica o autoconsum, fonamentalment energia solar fotovoltaica, i amb necessitat d’emmagatzematge
en el vehicle mateix o en d’altres sistemes com bateries.
Aquest marc dóna un paper actiu i central als consumidors dins del nou model energètic –oferta energètica més amplia; accés a eines de comparació de preus de l’energia;
possibilitat de produir i vendre la seva pròpia energia, major transparència, etc.– .
Igualment, també es contempla una sèrie de mesures destinades a protegir els consumidors més vulnerables i minimitzar la pobresa energètica.
Cal destacar molt positivament la porta que s’obre per accelerar la transició energètica
necessària a un model més distribuït i democràtic, que doni la llibertat als consumidors
de produir electricitat renovable sense fer front a restriccions indegudes, i garantir que
rebin una remuneració per l’electricitat que injecten a la xarxa. Per a les instal·lacions
fotovoltaiques de petita potència, sovint lligades a l’habitatge, determina que no caldran permisos ni autoritzacions; serà suficient una notificació.
En la mateixa línia identifica el dret dels consumidors d’organitzar-se comunitàriament amb la finalitat de produir, emmagatzemar, consumir i vendre energia d’origen
renovable, fet que enllaça directament amb edificis que produeixen energia i garanteixen la possibilitat de recàrrega de vehicles com a elements per emmagatzemar i afavorir
la gestió de la demanda i la gestionabilitat de les fonts renovables.
D’altra banda, el paquet incorpora el principi de no retroactivitat en els mecanismes de
retribució econòmica però no és prou clar en garantir la prioritat de despatx per a les
noves instal·lacions renovables.
El paquet legislatiu “energia neta per a tots els ciutadans europeus” esdevé una bona
eina per encarrilar el camí cap a un nou model energètic distribuït, net i democràtic
però caldrà estar atents a les possibles intervencions per part del Consell de Ministres i
el Parlament Europeu.
Finalment, el Pacte Nacional ha d’assentar les bases necessàries perquè Catalunya
exerceixi les competències reguladores plenes en matèria d’energia en el marc de la
Unió Europea.
És important destacar també l’oportunitat d’aquest Pacte en l’actual context internacional. Així, el mes d’agost de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides ha aprovat
uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) d’abast global. Entre els quals hi
ha “Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes
les persones” (ODS núm. 7) i “Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic
i els seus impactes” (ODS núm. 13).

13

Introducció

També és especialment rellevant el procés de negociació internacional en matèria climàtica, en el marc del Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, i
especialment, la conferència de les parts que va tenir lloc a París el mes de desembre
de 2015 (COP21) i que va aprovar el nou marc d’actuació post-Kyoto. Aquest acord de
París, adoptat per 195 països, estableix diferents compromisos per a la reducció de les
emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a partir de l’any 2020. D’entre els compromisos aprovats, cal destacar l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura mitjana
global a escala planetària a 2 °C per sobre dels nivells preindustrials, amb la voluntat de
seguir fent esforços per a limitar l’augment a 1,5 °C per sobre d’aquests mateixos nivells
preindustrials, atès que això reduiria significativament els riscos i els efectes del canvi
climàtic. Per a portar-ho a terme, la posterior conferència de les parts, que va tenir lloc
a Marràqueix al mes de novembre de 2016 (COP22), va establir els principis per a la
redacció d’un conjunt de regles que regiran l’Acord de París.

El Pacte Nacional per a
la transició energètica

Consideracions generals
Per desenvolupar les bases necessàries per assolir un Pacte Nacional per a la transició
energètica cal tenir present les següents consideracions:




15

Els objectius del Pacte, fixats en:


L’Acord de Govern de 15 d’abril de 2014 a partir dels criteris establerts a
la Moció 63/X del Parlament de Catalunya sobre la sobirania energètica i
la Resolució 776/X del Parlament de Catalunya sobre l’orientació política
general del Govern en l’àmbit de la política energètica (veure Annex 1).



La posterior Moció 57/XI del Parlament de Catalunya, sobre la política
energètica (veure Annex 1).

Les diferents fases del desenvolupament del procés de transició energètica de
Catalunya.

El Pacte Nacional per a la transició energètica

Fases de desenvolupament del procés
de transició energètica de Catalunya
En el desenvolupament del procés de transició energètica de Catalunya es poden considerar dues fases diferenciades:




1a FASE: Gestió de la transició cap a la sobirania energètica en el marc d’un nou
Estat de la Unió Europea


Garantir l’abastament energètic.



Establir i exercir la governança del model energètic existent, formació
d’equips directius, etc.

2a FASE: Desplegament del nou model energètic sostenible català


Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les
institucions catalanes en el marc de la Unió Europea.



Establir les bases per al desplegament del nou model energètic català.



Desenvolupar les línies estratègiques bàsiques de la nova política
energètica catalana.



Establir un nou model de governança.

Les actuacions d’aquesta segona fase constitueixen el nucli central del futur
Pacte Nacional per a la transició energètica.
Aquestes dues fases es desenvolupen simultàniament al llarg del temps, però a diferents
ritmes:
DESPLEGAMENT DEL NOU
MODEL ENERGÈTIC
CATALÀ
GESTIÓ DE LA TRANSICIÓ
CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA EN
EL MARC D’UN NOU ESTAT DE LA UE

temps

Les bases de la primera fase (“Gestió de la transició cap a la sobirania energètica en el
marc d’un nou Estat de la Unió Europea”) es troben desenvolupades a l’informe núm.
9 (“L’abastament d’aigua i d’energia”) del Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya, elaborat l’any 2014 per part del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

16

El Pacte Nacional per a la transició energètica

Per altra banda, les bases per al desenvolupament de la segona fase (“Desplegament del
nou model energètic sostenible català”), però no el seu calendari, s’han d’establir en el
marc del Pacte Nacional per a la transició energètica.
L’aplicació d’aquestes noves bases, un cop desplegat el marc normatiu que faci possible
el nou model energètic, ha de comportar l’elaboració d’un nou Pla de l’Energia i Canvi
Climàtic de Catalunya on se’n detallin la missió, els objectius i les estratègies.

FASE 1. Gestió de la transició cap a la sobirania energètica en el marc
d’un nou Estat de la Unió Europea
La primera fase inclou totes les actuacions destinades a garantir l’abastament energètic
i establir i exercir la governança del model energètic existent en una nova etapa en la
qual Catalunya disposi de totes les competències en matèria d’energia. Aquesta fase ha
estat desenvolupada a l’informe núm. 9 (“L’abastament d’aigua i d’energia”) del Llibre
blanc de la Transició Nacional de Catalunya.
D’acord amb aquest informe, les actuacions més rellevants que cal desenvolupar són:


Assegurar els proveïdors estratègics, renovar i continuar el marc regulador de
la política energètica, amb els contractes existents de les empreses energètiques que ja presten els serveis actualment a Catalunya. Inicialment, aquesta
renovació hauria de començar amb els operadors més importants, CLH per al
transport d’hidrocarburs; REE per al transport d’electricitat i ENAGAS per al
transport de gas.



La Generalitat hauria d’establir un règim econòmic que garantís la retribució
de les infraestructures de transport i distribució que es trobessin dins del seu
territori. Igualment, hauria d’assegurar que les empreses privades tinguessin garantida la continuïtat del proveïment i que els contractes continuessin vigents i,
si escaigués, avalar-los adequadament.



Prendre les mesures pertinents per garantir el compliment de les clàusules reguladores en matèria de seguretat energètica contractant, si calgués, experts i directius
qualificats amb capacitat d’assumir la plena funcionalitat del model energètic.



Establir i desenvolupar les bases, la reglamentació, la planificació i el desplegament del nou model energètic català.

L’establiment d’aquesta primera fase no significa, de cap manera, que calgui esperar a
disposar de totes les competències en matèria energètica per treballar en la segona fase
de transició cap a un nou model energètic català. Cal començar a treballar en aquesta
segona fase en el context polític actual, mentre s’avança cap a l’autogovern.

17

El Pacte Nacional per a la transició energètica

FASE 2. Desplegament del nou model energètic sostenible català
Dins d’aquesta segona fase s’inclouen totes les actuacions necessàries per a la transició
cap a un nou model energètic sostenible per a Catalunya i assolir-ne el complet desplegament. Tal com ja s’ha esmentat abans, les actuacions d’aquesta fase han d’articular el
nucli central del futur Pacte Nacional per a la transició energètica.
En concret, les actuacions necessàries s’agrupen en els àmbits següents:


Establir els principis i objectius del nou model energètic català.



Desenvolupar els eixos estratègics bàsics de la nova política energètica catalana,
coherent amb els principis i objectius anteriors.



Exercir les competències plenes en matèria d’energia pròpies d’un Estat independent políticament i integrat en la Unió Europea.



Establir el model de governança del nou model energètic català.

En aquesta fase, cal desenvolupar els principis i els objectius del Pacte Nacional d’acord
amb la Moció 63/X del Parlament de Catalunya, sobre la sobirania energètica, i la Moció
57/XI del Parlament de Catalunya, sobre la política energètica, que fixen la necessitat de
transformar el model energètic català actual en un model orientat vers un horitzó basat
cent per cent en les energies renovables; l’autoabastament energètic; l’estalvi; l’eficiència;
la contenció i en un model de producció descentralitzat, democràtic i participatiu.
En aquest sentit, en el Pacte Nacional es proposa transformar el model energètic català
actual en un model basat cent per cent en les energies renovables desitjablement a
l’horitzó 2050 si és possible tècnicament, mediambientalment i econòmicament.
Una vegada establerts els principis i objectius del nou model energètic català i els eixos
estratègics de la nova política energètica, per dur a terme la profunda transformació
del model energètic que propugna el Pacte Nacional per a la transició energètica és necessari elaborar la prospectiva energètica de Catalunya en l’horitzó 2050 (PROENCAT
2050) que contempli els possibles escenaris futurs del model energètic de Catalunya a
llarg termini.
La PROENCAT 2050 serà un eina indispensable per definir alguns aspectes clau del
nou model energètic català a llarg termini i que no es poden concretar ara en el Pacte
Nacional, entre els quals s’hi troben els objectius energètics i mediambientals finals que
cal assolir en l’horitzó dels anys 2030, 2040 i 2050 (percentatge d’energies renovables
en el consum d’energia primària, percentatge d’estalvi energètic, percentatge de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle), el paper de l’energia nuclear i del gas
natural; les necessitats de desenvolupament d’emmagatzematge d’energia; la necessitat
de noves infraestructures energètiques; el marc regulatori; la governança del model, etc.
Igualment, la PROENCAT 2050 permetrà valorar adequadament les possibles evolucions futures del model energètic català, en funció dels seus avantatges i inconvenients,
tant des del punt de vista tècnic com econòmic i mediambiental.

18

El Pacte Nacional per a la transició energètica

Així, la PROENCAT 2050 oferirà el marc necessari per a escollir, de manera consensuada amb tota la societat civil (ciutadania i empreses) i les administracions públiques
catalanes, l’escenari aposta i les opcions estratègiques, el full de ruta i els desenvolupaments que han de permetre assolir els principis i objectius definits en el Pacte Nacional.
Per tal d’atorgar el caràcter normatiu adequat als principis i objectius fixats en el Pacte Nacional i a les opcions estratègiques definides en l’escenari aposta de la PROENCAT 2050, es proposa que a instàncies del propi Parlament es desenvolupi una futura
“Llei de Transició Energètica per al desenvolupament sostenible”.
Com a conseqüència del Pacte Nacional, l’escenari aposta de la PROENCAT 2050 i
un cop aprovada la “Llei de Transició Energètica per al desenvolupament sostenible”
s’elaborarà el nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2030, per a implementar les opcions estratègiques en l’horitzó 2030 d’aquest escenari aposta de la PROENCAT 2050.
En resum, el full de ruta del procés de transició energètica és el següent:

19



Pacte Nacional per a la transició energètica, que defineix els principis bàsics del
canvi de model energètic a Catalunya.



Pla de treball 2017-2025 Energia neta per a tots els catalans.



Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que valorarà les possibles evolucions
futures del model energètic català i definirà les opcions estratègiques associades
a l’Escenari Aposta.



Llei de Transició Energètica per al desenvolupament sostenible, amb la finalitat
de dotar de caràcter normatiu els principis, objectius i estratègies anteriors.



Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya en l’horitzó 2030, per tal
d’implementar en aquest horitzó temporal les opcions estratègiques de l’Escenari
Aposta de la PROENCAT 2050.

El Pacte Nacional per a la transició energètica

Principis i objectius del nou
model energètic català

El model energètic català es troba en la necessitat de fer front a reptes molt importants:


La gran dependència dels recursos energètics fòssils i nuclears, fonamentalment
del petroli, que comporta previsions de preus en el futur cada vegada més elevats i
d’elevada volatilitat dels combustibles fòssils (més enllà de les conjuntures actuals).



Els impactes creixents del model energètic actual sobre el medi ambient, fonamentalment els associats al canvi climàtic i a la qualitat de l’aire a les grans ciutats.

Aquests reptes posen en tensió la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del model
energètic català. En concret, cal tenir en compte, entre altres, els aspectes següents:

21



La seguretat del subministrament energètic i el preu de l’energia són factors clau
per al desenvolupament sostenible de Catalunya. L’energia és un factor fonamental per a la competitivitat econòmica i el desenvolupament social, tant pel
seu efecte sobre els preus de béns i serveis com pel seu propi pes com a sector
d’activitat econòmica.



L’accés a l’energia és un dret fonamental indispensable per garantir unes condicions de vida mínimes. Quan les persones amb recursos econòmics insuficients
tenen dificultats en cobrir les seves necessitats energètiques bàsiques es donen

Principis i objectius del nou model energètic català

situacions de “pobresa energètica”. L’entorn econòmic actual ha agreujat aquesta situació, que pot empitjorar en el futur, en incrementar-se previsiblement els
preus energètics a mitjà i llarg termini.


El canvi climàtic és una amenaça ambiental mundial de primer ordre. A Catalunya el cicle energètic representa el 76% de les emissions totals de gasos amb
efecte d’hivernacle i el 93% de les emissions de CO2, la qual cosa fa que les polítiques energètiques siguin clau per lluitar contra el canvi climàtic.

És necessari, per tant, una nova política energètica catalana que mantingui i garanteixi
el desenvolupament econòmic i el benestar social futur i serveixi per combatre amb
garanties el canvi climàtic, la contaminació local i altres tipus d’impactes ambientals
des de l’àmbit català, en coherència amb les apostes de la Unió Europea, mentre es redueixen els nivells de dependència dels hidrocarburs fòssils.
La missió d’aquesta nova política energètica catalana és que Catalunya assoleixi una
economia i una societat de baixa intensitat en el consum de recursos materials, baixa
intensitat energètica i baixa emissió de carboni, que compatibilitzi els objectius del
desenvolupament sostenible en les seves tres vessants (sostenibilitat econòmica, social
i mediambiental) garantint la seguretat del subministrament energètic i reduint la seva
vulnerabilitat als impactes ambientals i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle,
amb un nou model energètic innovador, competitiu, descentralitzat i distribuït, participatiu, democràtic i socialment inclusiu a mitjà i llarg termini.

En base a aquesta missió, el Pacte Nacional planteja uns objectius indicatius ambiciosos
i concrets a llarg termini, amb objectius intermedis a mitjà termini:

Horitzó 2030:


22

Fixar-se, com a mínim, els objectius del nou paquet “Energia i clima 2030” de la
Unió Europea:


Assolir que l’any 2030 un 27% del consum “brut” d’energia final a Catalunya sigui renovable i que un 50% de l’energia elèctrica sigui d’origen
renovable.



Millorar en un 30% l’eficiència energètica a Catalunya l’any 2030 en
comparació amb les projeccions de futur del consum d’energia tenint en
compte els criteris de la Unió Europea vigents actualment.



Reduir el 40% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades
amb el cicle energètic a Catalunya l’any 2030 en relació a les emissions de
l’any 1990.

Principis i objectius del nou model energètic català

Horitzó 2050:


Assolir un model basat cent per cent en les energies renovables desitjablement a
l’horitzó 2050, si és possible tècnicament, mediambientalment i econòmicament.

Tal i com s’ha comentat, tenint en compte els objectius indicatius establerts en aquest
Pacte Nacional, la PROENCAT 2050 concretarà, de manera consensuada amb tota la societat civil (ciutadania i empreses) i les administracions públiques catalanes, l’escenari
aposta, les opcions estratègiques, el full de ruta i els desenvolupaments que han de permetre assolir la missió i objectius definits en el Pacte Nacional, incloent-hi els objectius
energètics i mediambientals finals que cal assolir en l’horitzó dels anys 2030, 2040 i
2050.
Per assolir la missió i els objectius del Pacte Nacional, els eixos estratègics d’aquesta
nova política energètica catalana han de ser:


EIX 1. Garantir el dret fonamental d’accés a l’energia i la defensa dels drets dels
consumidors.



EIX 2. Garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i fiabilitat dels
subministraments energètics.



EIX 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en l’economia i
societat catalana.



EIX 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables,
fonamentalment les autòctones.



EIX 5. Fomentar la recerca i la innovació energètiques com a vectors
d’eficiència i de creació d’activitats empresarials.



EIX 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en la definició
del nou model energètic.

Per assolir el desplegament complet del nou model energètic català, aquestes línies
estratègiques s’han de complementar amb un eix estratègic addicional que reculli el
desenvolupament de les actuacions legislatives i reglamentàries necessàries perquè les
institucions catalanes puguin exercir les competències plenes en matèria d’energia en
el marc de la Unió Europea:


23

EIX 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea.

Principis i objectius del nou model energètic català

EIX 1. Garantir el dret
fonamental d’accés a l’energia
i la defensa dels drets dels
consumidors

Els drets de ciutadans i consumidors en l’àmbit energètic i la seva participació en la
presa de decisions són clau en qualsevol model energètic sostenible de futur, incloenthi el compromís de la ciutadania per fer un ús racional de l’energia. En aquest sentit es
desenvoluparan les estratègies següents:

Garantir el dret fonamental d’accés a l’energia

25



Garantir l’accés i la disponibilitat de l’energia com un dret fonamental dels ciutadans de Catalunya, per assegurar un model energètic democràtic i socialment
inclusiu.



Garantir que els consumidors en risc de pobresa energètica tinguin dret a disposar d’uns subministraments energètics suficients per a cobrir les seves necessitats
bàsiques.



Per tal d’evitar les situacions de pobresa energètica, el Parlament de Catalunya
ha de desenvolupar normativa específica (bo social d’energia elèctrica i combustibles, xecs per cobrir consums energètics mínims bàsics, mesures enfront
l’impagament de factures energètiques per evitar els talls de subministrament,
priorització de mesures d’estalvi i eficiència energètica en el sector residencial,

EIX 1. Garantir el dret fonamental d’accés a l’energia i la defensa dels drets dels consumidors

etc.), incloent-hi diferents mecanismes de finançament, en col·laboració amb les administracions locals i el tercer sector.


En aquest sentit, a més a més de plantejar i desenvolupar mesures adreçades a pal·liar
els efectes de la pobresa energètica, es desenvoluparan també altres mesures de caire
estructural, com les associades a la implantació de solucions d’estalvi i eficiència energètica i d’aprofitament de les energies renovables en els habitatges amb famílies en
situació de pobresa energètica, que també permetran reduir el nombre de persones que
poden trobar-se en aquesta situació.

Garantir la defensa dels drets dels consumidors

26



En relació amb la contractació amb les companyies subministradores.



En relació amb l’atenció al client per part de les companyies subministradores.



En relació amb la qualitat del producte ofert per les companyies subministradores.



En relació a conèixer l’origen dels productes energètics i disposar de llibertat de la
seva elecció, així com conèixer l’impacte ambiental de la producció de la seva energia
elèctrica.

EIX 1. Garantir el dret fonamental d’accés a l’energia i la defensa dels drets dels consumidors

EIX 2. Garantir l’abastament
energètic de Catalunya i la qualitat
i fiabilitat dels subministraments
energètics

Per garantir l’abastament energètic i la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics i incrementar la resiliència del sector energètic a Catalunya, cal dur a terme les
estratègies següents:
Potenciar la diversificació de l’aprovisionament energètic exterior

27



Per garantir l’operació del sistema elèctric amb uns nivells de seguretat adequats, en un escenari futur de desenvolupament massiu de les tecnologies de
producció d’energia elèctrica renovable i de creixement de la demanda elèctrica, associat a noves tecnologies amb implantació a gran escala (per exemple, el
cas de l’electrificació del transport), com el previst en aquest Pacte Nacional,
el sistema elèctric de Catalunya ha d’augmentar significativament la capacitat
de les seves reserves de regulació, potenciant el desenvolupament de sistemes
d’emmagatzematge d’energia elèctrica a gran, mitja i petita escala i incrementant
les interconnexions elèctriques amb el sistema europeu.



Igualment, és estratègic apostar per un increment de les interconnexions dels sistemes elèctric i gasista català amb el sistema europeu per integrar-se plenament
en el mercat interior europeu de l’energia.

EIX 2. Garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics





Per tot això, és convenient analitzar en el marc dels treballs d’elaboració de la
prospectiva energètica catalana PROENCAT 2050, l’increment de les infraestructures d’interconnexió internacional de subministrament energètic:
·

Reforçar les interconnexions elèctriques de Catalunya amb els territoris veïns.

·

Impuls a la connexió de la xarxa de transport de gas natural de Catalunya
amb França (MidCat) com a infraestructura bàsica per a la incorporació
de Catalunya a l’European Gas Single Market.

Diversificació dels països proveïdors, sobretot en el cas del gas natural per assegurar
un abastament de gas natural suficientment diversificat dins dels països d’origen.

Potenciar la diversificació de l’oferta energètica interior


Diversificant els vectors energètics, és a dir, fer que els ciutadans i les empreses
puguin accedir al màxim nombre possible de fonts d’energia, especialment les
renovables.



Disposant d’un mix de generació d’energia elèctrica suficientment diversificat a
nivell tecnològic.



Assegurant una oferta àmplia d’operadors energètics, eliminant barreres d’accés
i garantint la independència dels gestors i propietaris de les xarxes bàsiques i
logístiques de transport i de les xarxes de distribució. Entre altres actuacions, mitjançant el foment de la creació de nous operadors energètics, com per exemple,
cooperatives, consorcis, associacions publicoprivades, agregadors de demanda,
empreses de serveis energètics, etc.



Desenvolupant solucions d’emmagatzematge d’energia elèctrica i de gas natural
que permetin millorar la garantia del subministrament.

Disminuir la dependència energètica exterior

28



Prioritzant l’autoabastament energètic, fonamentalment amb energies renovables
autòctones, atès que Catalunya no disposa de recursos energètics fòssils significatius.



Impulsant les energies renovables autòctones i potenciant l’estalvi i l’eficiència
energètica en tots els sectors, amb especial atenció al sector dels transports, tenint
en compte la seva gran dependència dels combustibles fòssils. En aquest sentit, es
prioritzarà el desenvolupament del vehicle elèctric i de les seves infraestructures
de recàrrega associades.



Articulant mesures eficaces de gestió de la demanda mitjançant incentius econòmics adequats.



Desenvolupant solucions d’emmagatzematge d’energia elèctrica com a factor
d’eficiència en l’operació del sistema.

EIX 2. Garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics

Garantir la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics


L’energia és imprescindible en la pràctica totalitat de les activitats econòmiques
i en el benestar de les persones, i, per tant, el seu subministrament ha de tenir la
qualitat i fiabilitat que corresponen a aquest paper condicionador de qualsevol
activitat econòmica i social.



Cal fixar objectius en l’àmbit de la qualitat i fiabilitat del subministrament energètic avaluables d’una manera clara i objectiva, establint indicadors del nivell de
la qualitat que reben els usuaris, que permetin seguir-ne l’evolució i compararlos amb els indicadors internacionals.



Cal dissenyar i articular mecanismes de reglamentació tècnica i regulació econòmica basats en l’esforç inversor per promoure la inversió en les noves xarxes energètiques intel·ligents (smart grids) i assegurar la qualitat i la fiabilitat dels subministraments.



Atès que les centrals nuclears situades en territori català compliran els 40 anys de
funcionament a mitjans de la propera dècada, en el marc dels estudis energètics
prospectius a desenvolupar, cal plantejar els escenaris adients per decidir la política nuclear catalana en el camí de la transició cap a un model energètic cent per
cent renovable i mantenir la qualitat i fiabilitat del subministrament d’energia
elèctrica a Catalunya, i aplicant mesures per a preservar els llocs de treball qualificats en el territori associats a les centrals nuclears catalanes.

Per dur a terme totes aquestes actuacions, cal una regulació energètica que garanteixi la
seguretat jurídica i l’estabilitat del marc regulador al llarg del temps que són imprescindibles per desenvolupar les inversions energètiques necessàries a mitjà i llarg termini,
per tal de garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics.

29

EIX 2. Garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics

EIX 3. Assolir el màxim nivell
d’estalvi i eficiència energètica
en l’economia i societat catalana

L’estalvi i l’eficiència energètica en tot el cicle energètic (producció, transformació,
transport, distribució i consum) són aspectes clau per assegurar un model energètic
sostenible per a Catalunya a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, cal dur a terme
diferents actuacions per assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en
l’economia i societat catalana:

31



Fomentar l’eficiència i l’estalvi energètic en tots els sectors consumidors (domèstic, industrial, serveis, transport i primari), incloent-hi estratègies per canviar
els hàbits d’ús cap a la contenció i la sobrietat en el consum d’energia, per tal
d’assolir un model energètic sostenible a mitjà i llarg termini.



Disposar per part de la Generalitat de Catalunya d’un organisme públic potent,
amb les dotacions pressupostàries necessàries per dur a terme les actuacions esmentades en el punt anterior, en col·laboració amb la resta de departaments de
la Generalitat de Catalunya i administracions públiques de Catalunya. La base
per constituir aquest organisme públic ha de ser l’actual Institut Català d’Energia
(ICAEN), o reforçant les seves competències i atribucions o mitjançant la seva
reconversió en una nova Agència d’Energia.



Continuar avançant, en el marc d’un nou model global de fiscalitat, cap a una
nova fiscalitat energètica i ambiental que contribueixi a fer un ús més eficient de
l’energia, gravant el consum d’energia en funció de les seves emissions contami-

EIX 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en l’economia i societat catalana

nants i del consum energètic, en línia amb les propostes de la Unió Europea en
aquest àmbit. Cal tenir present que l’Estat espanyol es troba a la cua dels països
de la Unió Europea en la implantació de la fiscalitat ambiental i en el pes relatiu
dels impostos sobre el preu final de l’energia. Tanmateix, Catalunya disposa de
diverses figures fiscals que graven i incentiven determinats usos de l’energia com
ara l’impost sobre la producció elèctrica d’origen nuclear, l’impost de gasos i partícules de la generació elèctrica de més de 20 MWt i l’impost sobre les emissions
de NOx per la crema de combustible en l’aviació alhora que disposa de bonificacions als peatges de titularitat de la Generalitat per als vehicles menys contaminants i amb més ocupació. Caldria continuar apostant per aquesta línia sempre
que aquests tinguessin una component finalista que permeti garantir fons per a la
transició energètica sustentada en l’eficiència energètica i les energies renovables.


Afavorir, en el marc de l’estratègia SmartCAT, la implantació de sistemes
intel·ligents de mesura, monitorització i control de consums energètics (smart
metering) que permetin una gestió òptima de la demanda energètica, com a via
fonamental per a la reducció dels consums energètics.



Adoptar bones pràctiques de gestió de l’energia i promoure inversions en equips
d’alta eficiència energètica a la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de reduir-ne el seu consum d’energia en un 25% l’any 2025, prenent com a base l’any
2007. Aquesta actuació de la Generalitat de Catalunya ha de servir com a element
exemplaritzant per a d’altres administracions públiques i consumidors del sector
serveis i de dinamització de les empreses del sector de l’estalvi i l’eficiència energètica. Addicionalment cal promoure l’adopció de mesures similars a la resta de
les administracions públiques de Catalunya.



Impulsar la utilització de tecnologies energèticament eficients i netes en la indústria:



32



Accelerar els canvis tecnològics en els processos industrials.



Fomentar la renovació de les tecnologies energètiques horitzontals.



Mantenir i millorar la implantació de la cogeneració i l’autoconsum
d’energia elèctrica en el sector industrial.

Impulsar mesures d’estalvi i eficiència energètica en l’àmbit de l’edificació (sectors domèstic i serveis):


Millorar l’eficiència energètica dels edificis existents mitjançant l’impuls
decidit a la rehabilitació energètica d’edificis.



Assolir que els nous edificis es dissenyin seguint criteris de consum energètic pràcticament nul (Nearly Zero Energy Buildings - NZEB) i incorporin
instal·lacions d’alta eficiència energètica i generació d’origen renovable.



Implantar la infraestructura elèctrica necessària a la nova edificació
per facilitar la recàrrega vinculada dels vehicles elèctrics de residents de
l’habitatge.

EIX 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en l’economia i societat catalana







33

Desenvolupar polítiques d’ordenació del territori i d’urbanisme basades
en creixements urbans concentrats en determinats nuclis o nodes i amb
creixements residencials i per a l’activitat econòmica annexes a les trames
urbanes, incorporant el concepte de via verda a les ciutats i així mateix
desenvolupar ciutats resilients. Caldrà reforçar també els models de
producció d’energia comunitària (district heating and cooling), així com
també les necessitats d’emmagatzematge elèctric com a element impulsor
de l’autoconsum i de la gestió de la demanda elèctrica, motor del desenvolupament de la producció d’energia elèctrica distribuïda amb energies
renovables a petita i mitjana escala i de la mobilitat elèctrica.

En l’àmbit del transport:


Minimitzar la distància dels desplaçaments mitjançant un model territorial compacte i complex coordinant alhora urbanisme i mobilitat.



Potenciar un model de mobilitat de persones que prioritzi el transvasament modal cap a modes més sostenibles i afavorir així la mobilitat no
motoritzada (a peu, en bicicleta, etc.) i el transport públic col·lectiu.



Millorar la gestió i optimització dels desplaçaments de mercaderies i incrementar la participació del ferrocarril en el seu transport.



Fomentar la renovació del parc mòbil de mercaderies amb criteris de consum energètic i de reducció d’emissions, sigui amb mesures fiscals com
la implantació de sistemes de pagament en funció del recorregut o amb
l’adaptació de l’impost de matriculació i circulació per afavorir les tecnologies més netes i eficients.



Accelerar la incursió del vehicle elèctric, desenvolupant, entre altres, una
estratègia de recàrrega que permeti que aquests vehicles facin un ús de
la xarxa viària en les mateixes condicions que els vehicles amb motors
tèrmics. La generalització de l’ús del vehicle elèctric en el transport és una
estratègia clau per a la transició energètica que permetrà la introducció
massiva de les energies renovables en el sector transport, que depenen
actualment en un 95% dels derivats del petroli. Alhora, suposarà una
millora de l’eficiència energètica global en l’àmbit del transport en termes d’energia primària, gràcies a la major eficiència energètica del vehicle
elèctric respecte al vehicle amb motor tèrmic.

En l’àmbit del sector primari:


Impulsar la modernització del parc de tractors i resta de maquinària
agrària, implantant sistemes que introdueixin millores d’estalvi i eficiència energètica i tecnologies TIC.



Implantar gradualment sistemes i processos que apostin per la millora de
l’eficiència energètica (sistemes de reg eficients, plans de cultiu adaptats a
les condicions edafoclimàtiques de cada zona, etc.).

EIX 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en l’economia i societat catalana



Impulsar de manera decidida la tecnologia de la cogeneració mitjançant:


L’adopció de regulació específica de la cogeneració que permeti la continuïtat de l’activitat de les instal·lacions ja existents i alhora afavoreixi el
desenvolupament del potencial tècnic-econòmic existent i no realitzat.



El foment de la renovació de les instal·lacions de cogeneració actualment
en funcionament i que han arribat al final de la seva vida útil.



La promoció de diagnòstics de viabilitat de cogeneració en establiments industrials i del sector serveis.



Potenciar el bon disseny, operació i manteniment de les instal·lacions energètiques amb criteris d’estalvi i eficiència energètica. Una bona operació i un bon
manteniment són clau per garantir la vida útil i el consum energètic raonable
d’aquestes instal·lacions energètiques. Així, caldrà treballar per augmentar la capacitació professional en aquest àmbit.



Treballar per crear les capacitats tècniques, humanes i econòmiques per fer possible que s’implementin mesures que abordin la transformació dels consums en
els edificis, els processos productius i els sistemes de mobilitat.



Un àmbit d’actuació cada cop més important per aprofundir en la millora de
l’estalvi i l’eficiència energètica en el sector productiu català és la necessitat
de promoure l’economia circular, com ara els principis de la simbiosi industrial.
L’economia circular persegueix una forta eficiència de l’ús dels recursos materials
i energètics (productivitat dels recursos) i integra una producció cada vegada
més neta en un sistema productiu cada vegada més ampli. Aquesta implantació
de l’economia circular s’ha de fer també prestant especial atenció a les tecnologies basades en les energies renovables i a les de baixes emissions de gasos amb
efecte d’hivernacle.



34

EIX 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en l’economia i societat catalana

EIX 4. Maximitzar la utilització
de les fonts d’energia renovables,
fonamentalment les autòctones

Davant dels reptes globals i específics que té Catalunya en l’àmbit energètic (elevada
dependència energètica, impacte ambiental de l’energia, millora de la competitivitat,
etc.), el futur model energètic sostenible per a Catalunya ha de maximitzar la utilització
d’energies renovables, donant preferència a les energies renovables autòctones.
Aquesta maximització ha de tenir en compte la situació actual de partida (alta dependència dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear), les expectatives de futur i els
condicionants tècnics, mediambientals i econòmics al desenvolupament de les energies
renovables (solar, eòlica, hidràulica, biomassa, geotèrmia, aerotèrmica, onades, marees,
etc.).
Aquest eix estratègic ha de ser coherent amb l’eix 3 (“Assolir el màxim nivell d’estalvi i
eficiència energètica en l’economia i societat catalana”) de manera que primer s’ha de
reduir el consum energètic, minimitzant la quantitat d’energia útil necessària, i posteriorment cobrir aquesta demanda energètica amb fonts d’energia renovables.
En aquest sentit, cal:


35

Transformar el model energètic català actual en un model basat cent per cent
en les energies renovables desitjablement a l’horitzó 2050, si és possible tècnicament, mediambientalment i econòmicament i amb el suport social i territorial
que els faci viables.

EIX 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones

36



Fomentar la implantació de les energies renovables autòctones mitjançant una
planificació territorial que determini les millors ubicacions possibles, des del
punt de vista de l’aprofitament energètic i de l’impacte ambiental, atenent a les
possibilitats i característiques pròpies de cada lloc, i que faciliti els projectes dels
agents interessats, potenciant la participació del territori en el desenvolupament
dels propis projectes. En concret, caldrà revisar la Llei del Sòl de manera que el
plans generals d’ordenació prevegin una qualificació de sòls aptes o no aptes per
a la captura d’energia de fluxos biosfèrics.



Definir un marc tècnic i regulador adient per a la implantació de la generació
d’energia elèctrica renovable, o connectada a les xarxes elèctriques o per autoconsum, incloent-hi la simplificació de la tramitació administrativa de les
instal·lacions.



Regular el mercat elèctric de manera que impulsi l’autoconsum d’energia elèctrica amb energies renovables.



Impulsar el desenvolupament de les xarxes elèctriques que permetin la connexió
de la generació distribuïda d’energia elèctrica amb fonts d’energia renovables.
Addicionalment, caldrà disposar de grans instal·lacions de generació d’energia
elèctrica renovable, algunes de les quals hauran d’actuar com a generació de base,
així com a instal·lacions d’emmagatzematge. Ambdós tipus d’instal·lacions són
complementàries i imprescindibles per aconseguir un model d’energia equilibrat, eficaç i eficient. Aquest desplegament de generació i d’emmagatzematge
d’energia elèctrica renovable comportarà dur a terme importants inversions en
xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica.



Impulsar fonamentalment les tecnologies eòlica terrestre, inclosa la minieòlica,
eòlica marina i solar fotovoltaica per a la producció d’energia elèctrica mitjançant
energies renovables i mantenir la generació hidroelèctrica, atenent als recursos
autòctons d’energia renovable que disposa Catalunya.



Impulsar la utilització de l’energia solar i la geotèrmia per a usos tèrmics industrials i del sector primari i per a la climatització i producció d’aigua calenta sanitària en els edificis d’habitatges i de serveis.



Aprofitar el potencial del món rural per produir energies renovables i la seva
voluntat d’esdevenir un punt estratègic per a la sostenibilitat energètica del país
i com element de dinamització de les economies locals, incloent-hi els propis
consumidors.



Impulsar i administrar adientment la utilització dels recursos de biomassa dels
boscos de Catalunya per a usos energètics, fonamentalment en usos tèrmics, mitjançant un pla d’aprofitament específic, que integri la prevenció d’incendis, la preservació de la multifuncionalitat dels boscos i la seva funció ecològica, prioritària
en els espais protegits.

EIX 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones

37



Fomentar la producció de biogàs a partir de residus del sector primari i altres
sectors (purins, fems, llots de depuradora d’aigües residuals, residus vegetals o
animals, etc.).



Impulsar el desenvolupament de les tecnologies de producció de biocombustibles
de segona generació elaborats fonamentalment a partir de primeres matèries no
alimentàries, atenent als problemes de sostenibilitat (per motius mediambientals i de competència amb usos alimentaris) que plantegen els biocombustibles
de primera generació. Cal prioritzar la producció de biocombustibles de segona
generació a Catalunya d’origen lignocel·lulòsic, provinents de residus agraris, forestals i de les indústries agroalimentària i de la fusta.



Integrar els projectes d’energies renovables amb la realitat social i econòmica
del territori, aconseguint que els beneficis reverteixin en el desenvolupament del
propi territori tant com sigui possible, de manera que accepti els projectes i assumeixi de forma consensuada les infraestructures i inversions necessàries.



Continuar avançant en el marc d’un nou model global de fiscalitat, tal com ja
s’ha dit abans, cap a una nova fiscalitat energètica i ambiental que contribueixi al
finançament de les polítiques públiques d’impuls a la implantació de les energies
renovables i a les polítiques públiques d’eficiència energètica, gravant el consum
d’energia i la seva generació en funció de les seves emissions contaminants i del
consum energètic, en línia amb les propostes de la Unió Europea en aquest àmbit.



Impulsar l’autoconsum d’energia elèctrica, en edificis i equipaments de
l’administració de la Generalitat i de les administracions locals, fonamentalment amb instal·lacions d’energia solar fotovoltaica. Igualment, tant la generació
d’energia elèctrica com el seu consum han de ser mitjançant energies renovables.

EIX 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones

EIX 5. Fomentar la recerca i
la innovació energètica com a
vectors d’eficiència i de creació
d’activitats empresarials

Cal apostar decididament pel desenvolupament de noves tecnologies en l’àmbit energètic i implicar-se, alhora, de manera directa en el suport i l’impuls de l’R+D+I relacionada amb les tecnologies energètiques sostenibles, fonamentalment l’estalvi i
l’eficiència energètica i les energies renovables, amb l’objectiu de disposar d’eines realment efectives i generadores de valor per al conjunt del país. Per això, caldrà elaborar
un Pla de Recerca energètica i de materials, integrat dins el Pla de Recerca i Innovació
de Catalunya, que respongui a les necessitats estratègiques futures en matèria energètica i que tingui en compte els elements següents:

39



Impulsar l’actuació de l’IREC i d’altres centres de recerca catalans relacionats
amb l’energia, promoure la seva participació en les línies d’investigació definides
per la UE i canalitzar-les a les empreses. De manera especial, promoure la recerca
simbiòtica i/o complementària amb els centres de recerca europeus en l’àmbit
energètic.



Afavorir la recerca aplicada en els vehicles elèctrics, sobretot en l’àmbit de les
bateries d’alta eficiència per aquests vehicles i de les tecnologies de recàrrega que
permetin potències menors de subministrament alhora que redueixin el temps
de recàrrega.



Incentivar la millora dels sistemes intel·ligents de control de processos per a minimitzar els consums energètics.

EIX 5. Fomentar la recerca i la innovació energètica com a vectors d’eficiència i de creació d’activitats empresarials

40



Avançar en el disseny i construcció de xarxes elèctriques intel·ligents que permetin fer compatible la garantia del subministrament, la incorporació de generació
elèctrica distribuïda, l’autoconsum elèctric, la gestió de la demanda elèctrica i
l’emmagatzematge d’energia elèctrica, prestant especial atenció a la integració
dels vehicles elèctrics com a sistemes d’emmagatzematge elèctric amb càrrega
bidireccional, així com la interrelació d’aquestes xarxes elèctriques amb xarxes de
gas natural per donar lloc a xarxes energètiques intel·ligents.



Impulsar la integració, interacció i gestió de sistemes de generació i de consum
d’energia i optimització d’aquesta interrelació. Articulació d’un sistema de macrodades energètiques (big data) al país que permeti la gestió d’informació energètica en temps real i ajudi a l’establiment de models predictius.



Impulsar la recerca i la innovació en tecnologies d’estalvi i eficiència energètica.



Impulsar la recerca i innovació en l’àmbit de les tecnologies de generació elèctrica
mitjançant energies renovables en fase de desenvolupament o ja madures.



Impulsar la recerca en l’àmbit de l’edificació, centrant-se en edificis de baix consum energètic, edificis de consum d’energia quasi nul i interacció dels edificis
amb les xarxes energètiques, així com en sistemes d’emmagatzematge d’energia
en edificis, barris i ciutats.



Impulsar la recerca en sistemes d’energia renovables tèrmics (solar tèrmica, biomassa, etc.).



Impulsar la recerca en sistemes d’emmagatzematge d’energia, amb especial èmfasi en noves bateries elèctriques d’altes prestacions per automoció i per altres usos,
així com també la recerca en altres tecnologies d’emmagatzematge energètic (hidrogen, sals foses, etc.).



Crear un observatori de prospectiva tecnològica que defineixi el roadmap de la
recerca a curt, mitjà i llarg termini coherent amb els objectius del nou model
energètic de Catalunya i que permeti emprar els recursos destinats a la recerca de
la manera més eficient i adequada per l’assoliment d’aquests objectius.



Recollir la necessitat d’involucrar la societat en els reptes energètics per crear
nous professionals en l’àmbit de la recerca energètica.

EIX 5. Fomentar la recerca i la innovació energètica com a vectors d’eficiència i de creació d’activitats empresarials

EIX 6. Democratització de l’energia
i participació de la societat en el
nou model energètic

La implicació de la societat civil en la construcció del nou model energètic de Catalunya és un aspecte transcendental en el procés de transició energètica cap
a un model renovable i distribuït. Aquesta implicació del conjunt de la societat, que ens ha de portar cap a un procés de democratització de l’energia,
ha de realitzar-se en diferents vessants: cal facilitar que la societat disposi
de la informació de manera transparent perquè pugui ser partícip qualificat en el debat
energètic, potenciar la formació necessària en energia i participar en la construcció del
nou model energètic.
La reducció de costos de l’energia solar fotovoltaica i dels sistemes d’emmagatzematge,
o en bateries o en cotxes elèctrics, afavorirà que els consumidors formin part de manera activa del mercat elèctric. Apoderar el ciutadà implicarà facilitar les eines perquè
els consumidors puguin autogenerar, emmagatzemar i compartir la seva energia però
també vendre-la. Una nova realitat que esdevé el motor de la transició d’un sistema
energètic centralitzat a un model energètic distribuït i més democràtic.
En aquest sentit es duran a terme les estratègies següents:


41

Desenvolupar una tasca permanent d’informació, sensibilització i conscienciació
social i empresarial vers els reptes energètics als quals Catalunya ha de fer front,
fent partícip al conjunt de la societat en la consecució dels objectius energètics

EIX 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en el nou model energètic

i climàtics establerts i en el desenvolupament de les estratègies energètiques associades (entre altres, les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i d’energies
renovables). Perquè la societat civil sigui l’autèntic motor del canvi de model
energètic és imprescindible una bona informació bàsica, comunicar les idees, les
estratègies i també els arguments que les sustenten.

42



També caldrà desenvolupar iniciatives específiques per a la implicació de la societat i les institucions en la impossibilitat que únicament els canvis tecnològics
no proveiran la solució als reptes energètics, sinó que també caldrà plantejar-se
canvis d’hàbits importants i canvis transcendents en el model de consum actual.



Igualment, també caldrà dur a terme un esforç en proporcionar informació completa i rigorosa en matèria d’energia i les seves externalitats als mitjans de comunicació, periodistes i generadors d’opinió, amb la finalitat que siguin conscients
de la problemàtica energètica i facin seves les estratègies per desplegar el nou
model energètic.



Desenvolupar programes de formació en energia, que tinguin en compte les diverses especificitats del territori català (densitat de població, disponibilitat de
recursos energètics renovables, etc.), que permetin la difusió dels coneixements
energètics necessaris per disposar i comprendre les eines i tècniques necessàries
perquè la societat pugui fer un millor ús de l’energia. La transició cap a un nou
model energètic sostenible per a Catalunya requereix personal específic qualificat que
pugui portar a la pràctica noves solucions tècniques en l’àmbit energètic, com ara el
desplegament de les energies renovables i de les tecnologies que permeten augmentar els nivells d’eficiència energètica, però també per dirigir i desenvolupar la governança d’aquest nou model energètic.



També és necessari capacitar la població en general en el nou escenari energètic,
incloent-hi tots els nivells educatius, que permeti dur a terme els canvis importants de mentalitat per tal de comprendre i acceptar la nova situació i saber
instal·lar-se en el nou context energètic adequadament.



Donar a la societat un paper clau en la construcció del nou model energètic de
Catalunya. Per tal que les polítiques energètiques es dissenyin en clau de sostenibilitat i es puguin aplicar de manera eficaç, cal col·locar la ciutadania i les empreses en el centre de la reflexió, del canvi i de la presa de decisions que impulsin
la transició cap al nou model energètic. El canvi cultural per fer front als reptes
energètics no es podrà abordar sense fer que la societat catalana participi en els
objectius de la política energètica. Dit d’una altra manera: com que la demanda
d’energia està al servei del model econòmic i social, és necessària la participació
del conjunt de la societat per qüestionar aquesta demanda i plantejar com es pot
reduir o optimitzar i cobrir aquesta demanda (el “mix energètic” de l’oferta).

EIX 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en el nou model energètic



43

D’altra banda, de la mateixa manera que la societat ha de participar en la definició del model energètic de Catalunya, també ha d’implicar-se i ser coresponsable
per tal d’aconseguir els objectius fixats. Sense aquest compromís i esforç per part
de tota la societat civil (ciutadania i empreses) qualsevol objectiu energètic o
estratègia a implementar, inclús amb la participació conjunta de la societat, serà
únicament una acció voluntariosa sense capacitat potencial de contribuir al canvi
de model energètic necessari.

EIX 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en el nou model energètic

EIX 7. Exercir les competències
plenes en matèria d’energia per
part de les institucions catalanes
en el marc de la Unió Europea

Per assolir el desplegament complet del nou model energètic català, cal dur a terme les
actuacions necessàries perquè les institucions catalanes puguin exercir les competències plenes en matèria d’energia en el marc de la Unió Europea.
Exercir les competències plenes en matèria d’energia resulta necessari i imprescindible
per desenvolupar el nou model energètic català, perquè permetrà disposar de capacitat de decisió pròpia suficient, prioritzant interessos diferents als actuals interessos
estatals, així com situar la política energètica als nivells més elevats dels processos de
presa de decisions i coordinar adequadament la política energètica amb les polítiques
d’ordenació del territori, mediambientals i de canvi climàtic, entre altres.
En concret, cal desenvolupar la nova legislació i normativa energètica necessària d’acord
amb els principis reguladors del nou model energètic català:

45



Les normes legals bàsiques de Catalunya han d’incloure la referència al dret fonamental d’accés a l’energia. També podrien incloure les línies mestres del nou
model energètic català.



El Parlament de Catalunya ha d’aprovar la legislació bàsica del nou model energètic català, sempre tenint en compte les Directives de la Unió Europea en matèria d’energia. Sense ser exhaustiu, caldria aprovar dos blocs de disposicions legals
amb rang de llei:

EIX 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea







Com a conseqüència de l’aprovació del Pacte Nacional, cal aprovar una
Llei de Transició Energètica per al desenvolupament sostenible (o Llei
Marc de bases del sistema energètic català) que reguli, entre d’altres:


Estalvi i eficiència energètica.



Energies renovables.



Prospectiva, planificació i programació energètica.



Coordinació de la política energètica amb d’altres polítiques
sectorials.



Relacions internacionals.



Pobresa energètica.



Formació, informació i participació de la societat en la presa de
decisions.



R+D+i energètica.

Com a reformulació de la legislació energètica estatal:


Llei del sector elèctric.



Llei del sector d’hidrocarburs.



Llei d’energia nuclear.



Llei de mines (part energètica: mineria del carbó, fracking,
geotèrmia,...).

Es fomentarà la participació dels principals actors de l’àmbit energètic en l’elaboració
d’aquestes normes legals a través de la Taula d’Entitats del Pacte Nacional.

El nou model de governança del sistema energètic català s’ha d’establir en el marc
d’aquest conjunt de lleis bàsiques, tenint en compte les propostes desenvolupades a
l’informe núm. 9 (“L’abastament d’aigua i d’energia”) del Llibre blanc de la Transició
Nacional de Catalunya, realitzat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Alguns elements d’aquesta governança, que contempla l’informe esmentat, són:


L’operador del mercat energètic català, que assumirà la gestió del sistema d’ofertes
de compravenda d’energia elèctrica i serà responsable de l’adequada cassació
d’oferta i demanda d’energia elèctrica a Catalunya. Aquest operador coordinarà
les seves actuacions amb els operadors del sistema.



L’operador del sistema elèctric, que gestionarà la xarxa de transport, garantirà la
continuïtat i seguretat de subministrament elèctric i assegurarà la coordinació

e

46

EIX 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea


2017012 inram.pdf - página 1/88
 
2017012 inram.pdf - página 2/88
2017012 inram.pdf - página 3/88
2017012 inram.pdf - página 4/88
2017012 inram.pdf - página 5/88
2017012 inram.pdf - página 6/88
 




Descargar el documento (PDF)

2017012 inram.pdf (PDF, 4.3 MB)





Documentos relacionados


Documento PDF 2017012 inram
Documento PDF planificacion estrategica
Documento PDF rabell Es millor travar esforcos amb un 80 de la poblaci que
Documento PDF 0960005880001 dpyot salitre final 15 03 2015 18 41 44
Documento PDF pdt 75
Documento PDF pdt 74

Palabras claves relacionadas