7.

8.

Dotar-se d’eines per gestionar la transició energètica:
a.

Potenciar la recerca i la innovació en matèria energètica.

b.

Mobilitzar el finançament adequat per a la transició energètica.

Millorar la governança en l’àmbit energètic:
a.

Situar la política energètica als nivells més elevats dels processos de presa
de decisions.

b.

Construir una visió compartida pel conjunt del país sobre els reptes
energètics de Catalunya i el camí a seguir, amb objectius ambiciosos i clars
a mig termini.

c.

Augmentar els coneixements energètics de la ciutadania i la
conscienciació sobre els costos econòmics i ambientals.

d.

Concertar amb els agents socials el camí cap a la transició energètica.

e.

Vèncer les resistències al canvi dins de les estructures tradicionals de
poder.

f.

Promoure la participació ciutadana en els processos de presa de decisions
sobre les instal·lacions en l’àmbit de l’energia.

Preàmbul

2

L’energia és una prioritat estratègica per a qualsevol país que vulgui aspirar a les màximes cotes d’autogovern. Cal considerar la importància de l’energia no només pel que
fa al desenvolupament del sistema econòmic català (és indispensable per al creixement
econòmic, la competitivitat, l’ocupació, etc.) sinó també en l’àmbit privat (a les llars i
en el transport de persones) i en la seva incidència en altres polítiques sectorials (medi
ambient, agricultura, ordenació del territori, habitatge, etc.).
En el marc de les polítiques adreçades al desenvolupament sostenible de Catalunya, que
tenen com a objectiu final assolir un model de societat futura on el creixement econòmic,
la cohesió social i la protecció del medi ambient es tractin com tres aspectes d’un únic
repte estratègic, l’energia esdevé el primer element protagonista, atès que és la principal
responsable de molts dels impactes ambientals associats al desenvolupament humà, permet la possibilitat de generar riquesa i és fonamental per al desenvolupament social del
nostre país.
Així, per exemple, el conjunt del cicle energètic representa el 76% de les emissions totals
de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya i del 93% de les emissions de CO2, d’acord
amb les darreres dades dels inventaris corresponents a l’any 2012. Aquesta importància
de l’energia en el conjunt d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya fa

9

Introducció