2.4  El poder judicial i l’Administració
de justícia

Sigui quin sigui l’escenari en què es produeixi la creació d’un nou Estat a Catalunya, els
objectius bàsics que en l’àmbit del poder judicial i l’Administració de justícia s’haurien
d’assegurar són, d’una banda, la garantia
de la continuïtat de l’Administració de justícia
i del seu funcionament normal i, d’una altra,
l’establiment d’un sistema provisional de govern del poder judicial. En canvi, no correspon a aquesta fase de transició establir el nou
model de poder judicial i d’Administració de
justícia que s’hagi d’aplicar al nou Estat, sinó
que aquesta és una qüestió que ha de decidir
la nova Constitució. Les diverses qüestions
afectades per aquests objectius bàsics s’examinen a continuació.

sala civil i penal en dues sales diferents, una
per a cadascun d’aquests ordres jurisdiccionals; la creació, eventualment, d’una sala
d’empara de drets fonamentals; i la creació
d’una sala de cassació.
Per assegurar el funcionament normal de
l’Administració de justícia durant el període
transitori és fonamental garantir que les places existents de jutges i magistrats, de fiscals
i de secretaris judicials estiguin cobertes, almenys al mateix nivell que en l’actualitat. Les
vacants existents, per qualsevol motiu, podrien ser cobertes mitjançant els mètodes que
preveu la legislació actualment vigent i recorrent igualment, si cal en més gran manera que
en l’actualitat, al mètode tradicional dels suplents i substituts.

2.4.1  Organització i competència
dels òrgans judicials

El personal de l’Administració de justícia actual a Catalunya està format, a més, per diversos cossos estatals (gestors, tramitadors i
personal d’auxili judicial, així com els metges
forenses) que, no obstant això, gestiona la
Generalitat, a qui correspon establir els mecanismes adients per cobrir provisionalment les
vacants i les baixes que es produeixen. Això
es realitza mitjançant personal interí, que és
nomenat amb aquest caràcter a partir de les
bosses d’interins que es gestionen per part
del Departament de Justícia del Govern de la
Generalitat. Per aquest motiu, no s’ha d’esperar que es poguessin produir problemes especials que comprometessin la possibilitat de
cobrir les necessitats de personal.

A partir de la proclamació d’independència
deixarien de tenir jurisdicció a Catalunya els
òrgans judicials estatals situats fora de Catalunya amb competència sobre tot el territori
(Tribunal Suprem, Audiència Nacional i jutjats
centrals, als quals s’hauria d’afegir també el
Tribunal Econòmic Administratiu Central, encara que no tingui caràcter judicial), com també el Tribunal Constitucional. Caldria, per tant,
assignar les funcions jurisdiccionals d’aquests
òrgans, en tot allò que afecti Catalunya, a òrgans judicials catalans (Tribunal Superior de
Justícia, audiències provincials, jutjats).
L’organització actual dels òrgans judicials a
Catalunya, amb la nova assumpció de competències podria restar bàsicament igual,
amb l’excepció del TSJ, que hauria d’adequar-se a la nova situació, encara que amb
els mínims canvis possibles. Entre aquests,
hauria de considerar-se la divisió de l’actual

El mateix es pot dir dels mitjans materials, inclosos els informàtics, que requereix l’Administració de justícia per al seu funcionament i
que depenen ja en l’actualitat de la Generalitat de Catalunya.
84