que fa a l’abast efectiu de la població protegida com respecte de les condicions per accedir a les prestacions (per exemple, el període
previ de cotització que hom pot demanar). A
més, també s’estableix quin és l’import econòmic mínim de les prestacions posant-les en
relació amb els guanys habituals d’un treballador qualificat.

• L’administració dels recursos humans i els
sistemes tecnològics.
L’Agència Catalana de la Seguretat Social
hauria de ser l’encarregada d’exercir aquestes funcions. Per realitzar aquest exercici podria fer ús de les tècniques de gestió indirecta del servei públic, sempre que això no
minvi la transparència, el retiment de comptes. Caldrà decidir si hauria de compartir una
part de la recaptació amb l’Administració tributària.

Per tant, atenent a l’esperit de continuïtat dels
nivells de protecció social que assenyalàvem
abans, caldria que:
• el sistema futur de Seguretat Social de
Catalunya proporcioni protecció social
efectiva i suficient en les nou branques de
protecció que assenyalen els tractats de
l’OIT i del Consell d’Europa que estableixen normes mínimes;
• i que en cap cas no es facin canvis que
suposin un retrocés en aquests estàndards europeus; ans al contrari, caldria
tenir present com a objectiu el compliment
dels nivells que assenyala la Carta Social Europea revisada el 1996, atès que la
gran majoria de països europeus l’han ratificada, i el Codi Europeu de Seguretat Social revisat.

L’Agència podria dependre del Parlament. El
govern de l’Agència podria recaure en una direcció assistida per un consell.
La plantilla al servei del sistema català de Seguretat Social seria d’unes quatre mil persones. La despesa de personal seria propera als
130 milions d’euros i disposaria de prop de dues-centes oficines i d’altres dependències.
En la primera etapa de la constitució del nou
Estat, l’activitat del Govern en aquesta matèria s’hauria de regir pel principi de continuïtat.
A mitjà i a llarg termini s’haurien d’anar introduint les millores exigides pels estàndards internacionals i europeus.

2.3.2  Aspectes funcionals
i orgànics

En tot cas, els objectius bàsics que haurien
de guiar l’activitat del nou Estat a l’hora de
crear el sistema de Seguretat Social podrien
enunciar-se així:
• Els ciutadans de Catalunya han de tenir
garantida la percepció de les pensions i
altres prestacions de la Seguretat Social
que tinguin reconegudes en les mateixes
condicions que fins ara, sigui quin sigui
l’escenari en què es desenvolupi el procés
d’independència.
• Els ciutadans de Catalunya han de tenir la
certesa que podran accedir en el futur a
prestacions de la Seguretat Social de la mateixa qualitat, com a mínim, de les que fins
ara podien legítimament confiar a gaudir.
• Els ciutadans d’altres nacionalitats que
hagin treballat algun temps a Catalunya o
que vulguin fer-ho en el futur han de confi-

L’Estat català ha de disposar, des del primer
moment de la seva creació, d’un sistema de
Seguretat Social capaç de realitzar, d’acord
amb els estàndards internacionals i europeus,
les funcions pròpies d’aquesta institució bàsica de l’estat del benestar.
Aquestes funcions són, en essència, les cinc
següents:
• La recaptació dels recursos econòmics de
la Seguretat Social.
• La prestació de les pensions i de les altres
prestacions.
• El disseny actuarial i sostenible del sistema i la gestió financera i actuarial de les
reserves.
• La gestió del fons de reserva i inversions.
82