2.3  La Seguretat Social catalana

2.3.1  El concepte català
de Seguretat Social

ajudes a l’habitatge (similars a les que hi ha a
Finlàndia i a Alemanya) com un tipus de prestacions familiars que ajuden a les despeses
que tenen les famílies amb fills per pagar el
lloguer, l’accés a la propietat o la millora de la
salubritat. Aquest concepte de protecció per
part de la Seguretat Social és totalment aliè
a la Seguretat Social espanyola, llevat el cas
d’alguns funcionaris el règim especial de Seguretat Social dels quals els ha permès gaudir
durant anys d’ajudes a la compra d’habitatge
com a prestació complementària proporcionada per les seves mutualitats específiques.

La Seguretat Social és, per la seva dimensió,
la institució bàsica de l’estat del benestar a
tots els països europeus. Actualment, a Catalunya un nombre molt important de persones
han estat perceptores d’ingressos de la Seguretat Social, de forma que, per exemple, la
xifra de persones (aproximadament, 2,2 milions) que en algun moment del darrer any han
cobrat directament de la Seguretat Social tots
o la major part dels seus recursos econòmics
s’assembla a la xifra del total de població ocupada que contribueix a la Seguretat Social
(aproximadament, 2,96 milions).
A mitjà i a llarg termini les millores que caldria introduir en el sistema de Seguretat Social s’haurien de guiar pel principi del respecte
als estàndards internacionals en matèria de
Seguretat Social. No hi ha un model únic de
Seguretat Social al món, ni tan sols hi ha un
concepte unívoc del que s’inclou dins el concepte de Seguretat Social. Internacionalment,
el primer criteri comú del que és la Seguretat
Social és el que determina el Conveni núm.
102 de l’Organització Internacional del Treball
(OIT), que té la virtut de precisar no tan sols
quines branques de protecció cal que tinguin els sistemes nacionals de Seguretat Social, sinó també quina és la intensitat mínima
d’aquesta protecció per tal d’evitar que sigui
una tutela fictícia.

Les nou branques del sistema de Seguretat Social. Sobre què cal entendre que forma
part del concepte de Seguretat Social, tant el
Conveni 102 de l’OIT com d’altres de la mateixa organització i el Codi Europeu de Seguretat Social elaborat en el si del Consell
d’Europa, assenyalen nou branques com a
pròpies d’un sistema de Seguretat Social:
assistència mèdica; incapacitat temporal per
malaltia; atur; vellesa; accidents de treball i
malalties professionals; protecció a la família;
maternitat; invalidesa permanent; i prestacions per mort i supervivència. Això no vol dir
que tots els Estats estiguin obligats a complir
totes les previsions dels tractats per a totes i
cadascuna de les branques assenyalades, ja
que s’admet que hi pot haver diferències notables entre els països, i a més no es dóna la
mateixa importància a cadascuna d’aquestes
branques.

Cal tenir present que aquests preceptes internacionals estableixen condicions mínimes i
que, per tant, es pot trobar que a diversos països es protegeixen altres contingències socials: per exemple, a França, més de sis milions de persones reben de la Seguretat Social

Interessa assenyalar que internacionalment
s’ha considerat durant molt de temps que
aquestes nou branques són típiques d’un sistema de Seguretat Social, i que en referència
a cadascuna d’aquestes branques s’estableixen els mínims que s’han de complir tant pel
81