Ciència i recerca. En aquesta matèria cal assenyalar que el finançament de les estructures de R+D+I catalanes té una base molt
important en fons provinents de l’Estat i d’estructures de recerca cofinançades per institucions vinculades a l’Administració estatal i a
la Unió Europea. Per tant, el Govern de Catalunya hauria de fer un esforç financer addicional per mantenir el finançament de l’R+D+I
catalana. Tanmateix, amb traspàs previ o com
a conseqüència de la distribució d’actius i
passius, el nou Estat podria assumir totalment
o parcialment els 21 centres de recerca del
CSIC radicats a Catalunya.

les funcions podrien ser assumides per unitats o entitats ja existents a l’estructura de la
Generalitat de Catalunya; en l’àmbit dels residus, caldria crear una entitat de vigilància del
mercat d’equips de telecomunicacions, si bé
aquestes funcions les podria assumir també
l’Agència Catalana del Consum; caldria assumir les funcions de registre de drets d’emissió
i crear una autoritat nacional competent per
als mecanismes dels projectes basats en el
protocol de Kyoto; caldria crear una autoritat
nacional competent i un servei nacional d’assistència tècnica per aplicar el Reglament REACH i CLP (registre, autorització, avaluació i
restricció de productes químics), que actualment exerceixen el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i el de Sanitat, tot i
que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ja porta a terme funcions
en relació amb aquest reglament i podria assumir aquestes noves funcions; caldria crear
una autoritat nacional competent en matèria
de contaminació acústica, funció que podrien
assumir els serveis del Departament de Territori i Sostenibilitat; i crear un punt de contacte nacional per al Sistema Comú de Comunicació i Informació d’Emergències, que podria
ser assumit pels serveis de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat.

A més, el Govern de Catalunya, a través de
la Secretaria d’Universitats i Recerca, hauria
de designar les estructures de representació
i els punts nacionals de contacte dels programes de recerca, i en especial del programa
Horitzó 2020, un organisme coordinador de
les iniciatives derivades dels articles 185 i 187
del TFUE, i un organisme de participació en la
recerca agrícola, que en el cas català podria
ser l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Dret de la propietat intel·lectual. L’Administració de la Generalitat disposa avui d’estructures suficients per complir les exigències relacionades amb la propietat intel·lectual. En
canvi, la protecció de la propietat industrial,
que les directives europees i els screenings
tracten conjuntament amb la propietat intel·
lectual, la garanteix actualment l’Oficina de
Patentes i Marcas, que és un registre no territorialitzat amb seu a Madrid. Caldria, per tant,
crear l’estructura administrativa necessària
per protegir aquest dret.

e) Protecció dels consumidors
Protecció dels consumidors i de la salut.
Per poder complir les exigències de la UE tan
sols caldria reforçar els organismes –l’Agència Catalana del Consum– i/o les estructures
administratives existents –com ara les direccions generals esmentades–. Aquest reforç
hauria de ser més intens en algunes àrees
en les quals en l’actualitat la Generalitat no té
competències específiques i és l’Estat el que
porta a terme la protecció dels consumidors –
assegurances, comunicacions electròniques,
determinats transports, serveis financers, entre d’altres.

Medi ambient. L’ajustament que caldria dur
a terme és institucionalment poc costós, si bé
caldria incrementar els recursos humans especialitzats per tal d’assumir noves competències. No obstant això, en alguns casos caldria
assumir noves funcions d’autoritat nacional
competent que ara realitzen els ministeris estatals. En concret: una autoritat competent per
autoritzar i tancar l’activitat extractiva, tot i que

També caldria assumir les funcions del Mecanisme d’Alerta Ràpida (RAPEX) i designar el
punt nacional de contacte.
79