d’un centre nacional per analitzar monedes i
bitllets a fi de detectar-ne falsificacions.

la protecció de drets. En tot cas, cal recordar
que Catalunya disposa ja d’algunes autoritats
independents en aquesta matèria. Així, té un
Síndic de Greuges, una Autoritat de protecció
dels drets en l’àmbit dels mitjans audiovisuals
i diverses institucions de protecció dels drets
de la infància.

c) Justícia, drets i llibertats i seguretat
Sistema judicial i drets fonamentals. El nou
Estat hauria de dotar-se de les institucions i
estructures administratives necessàries per
continuar fent efectiu l’Estat de dret. Moltes
d’aquestes institucions i estructures administratives ja les té la Generalitat, d’altres s’haurien de crear a partir d’estructures estatals radicades actualment a Catalunya.

Justícia, llibertat i seguretat. Caldria crear
dos serveis administratius: un servei de control fronterer, que faci complir la normativa europea d’accés a la Unió, i un servei d’Administració d’immigració, que gestioni els fluxos
migratoris, tant en relació amb persones dels
Estats membres de la UE com de països tercers. En el primer cas, es podrien crear noves
unitats dels Mossos d’Esquadra que assumissin el control de les fronteres exteriors i reforçar la capacitat policial per assumir funcions
de lluita contra la delinqüència organitzada, el
terrorisme i el tràfic de drogues. En el segon,
es podria intentar el traspàs o la incorporació
del personal radicat a Catalunya que avui depèn de l’Estat. Caldria:
• Crear centres d’acollida d’immigrants, de
sol·licitants d’asil i de víctimes de tràfic
d’éssers humans.
• Designar el punt de contacte nacional
amb EUROJUST (Agència Europea per a
la Cooperació Judicial).
• Crear una xarxa consular catalana per tramitar i emetre visats.

Pel que fa al poder judicial, a banda dels requeriments legislatius, caldria crear un sistema judicial de bell nou. Actualment, el poder
judicial no està descentralitzat, però a Catalunya hi ha la infraestructura i els mitjans humans i materials necessaris per crear un sistema judicial. La Generalitat de Catalunya té
competències en matèria de l’Administració
de justícia, la qual cosa comporta que sigui
titular d’edificis i de recursos materials i humans de suport a la justícia. Des d’aquesta
perspectiva, caldria que el nou Estat assumís
tots o una part dels mitjans materials que avui
té l’Estat a Catalunya –sigui mitjançant traspàs de l’Estat, sigui com a conseqüència de
la distribució d’actius i passius– i els mitjans
personals, oferint-los la incorporació al nou
poder judicial. Pel que fa a formació de jutges, a Barcelona hi ha l’Escola Judicial del
Consell General del Poder Judicial.

d) Educació, cultura, ciència
i medi ambient

En l’àmbit de la lluita contra la corrupció ja
existeix una institució, l’Oficina Antifrau, que
podria assumir noves funcions de control de
les administracions públiques, el finançament
dels partits polítics, el blanqueig de diners i el
finançament del terrorisme.

Educació i cultura. Pel que fa a les estructures necessàries per a la implementació dels
programes europeus, caldria crear les estructures de gestió del programa europeu Erasmus +, desenvolupar les competències de
l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de
Recerca (AGAUR) en l’homologació d’estudis superiors, crear centres de referència de
la xarxa EURYDICE i de l’EFQ, Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat, i establir
punts de contacte per als projectes EUROPASS i eTwinning.

També estaria en condicions de complir els
requeriments en relació amb la protecció de
dades personals –reforçant les competències
de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
com a autoritat competent.
La UE no exigeix estructures administratives
concretes, al marge del poder judicial, per a
78