mes del Departament de Territori, d’Economia
o d’Empresa que poguessin participar en els
projectes europeus.

Lleida, a través d’un traspàs de l’Administració
General de l’Estat al Govern de Catalunya. Així mateix, caldria crear un cos de registradors,
tot i que es podria oferir als membres actuals el
manteniment en el seu lloc i funcions i regular
després les noves incorporacions.

Energia. Per complir amb els requeriments
de la UE caldria crear un organisme de gestió
de reserves estratègiques. Alternativament,
es podrien comptabilitzar com a reserves nacionals catalanes quantitats de combustibles
energètics emmagatzemats a altres estats de
la UE; una Autoritat Nacional Reguladora en
matèria d’Energia Nuclear de caràcter independent que vetlli pel manteniment i la seguretat del funcionament de les centrals nuclears (la UE convida a crear aquesta autoritat,
però no és obligatòria; a Espanya aquesta
funció l’exerceix el Consejo de Seguridad Nuclear); un o més gestors privats del mercat
elèctric, i un o més gestors privats del mercat
de gas.

Lliure circulació de treballadors i capitals,
dret d’establiment i lliure prestació de serveis. En l’Agència Catalana de la Seguretat
Social, que caldrà crear, s’haurà de disposar
dels mitjans suficients per garantir els drets
referits a la lliure circulació de treballadors
que corresponen als ciutadans comunitaris
residents a Catalunya.
Pel que fa al lliure moviment de capitals, caldria crear una estructura amb capacitat administrativa i de cooperació que s’encarregui
dels requeriments d’informació i de supervisió que preveu la normativa europea sobre
pagaments i sobre lluita contra el blanqueig
de capitals i el finançament del terrorisme.
Actualment, aquesta estructura està inserida
en el Banc d’Espanya. Podria adoptar-se la
mateixa solució amb el Banc Central de Catalunya.

Per a la promoció i la regulació de les xarxes
europees transfrontereres, el nou Estat hauria de garantir l’existència d’un operador de
la xarxa d’alta tensió i un operador de la xarxa
de gas que complissin les funcions necessàries per al bon funcionament d’aquestes xarxes.

Serveis financers. Les funcions de supervisió que exigeix el dret europeu en aquest àmbit, en el nou Estat les podrien desenvolupar
un o diversos organismes. Es recomana que
les funcions de supervisió de les entitats de
crèdit radicades a Catalunya i de les filials o
sucursals dels bancs significatius europeus
amb activitat a Catalunya s’atribueixin al Banc
Central de Catalunya i les de regulació i supervisió de les inversions financeres i del mercat de valors, a la futura Autoritat Catalana
d’Inversions i Mercats (ACIM).

b) Sistema financer i polítiques
econòmiques i socials
Contractació pública. En aquesta matèria no
seria necessari crear cap organisme nou, ja
que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic podria realitzar les funcions que exigeix la UE.
Política de competència. En relació amb les
pràctiques antitrust i els mergers, la Generalitat disposa ja d’un organisme –l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO)– que, dotat de més recursos, podria desenvolupar les
funcions exigides per la UE.

Fiscalitat. En aquest capítol cal disposar de
les estructures administratives i tecnològiques necessàries per gestionar els impostos
indirectes (IVA) i els impostos especials, així
com els convenis per evitar la doble imposició
en relació amb els impostos directes. Aquestes funcions s’haurien d’ubicar en la futura
Agència Tributària de Catalunya.

Dret de societats. Caldria crear un Registre
Mercantil de Catalunya, amb la descentralització territorial que es consideri oportuna, tot i
que es podria fer a partir dels actuals registres
provincials de Barcelona, Tarragona, Girona i
76