ció l’aplicació de la política de competència i la regulació dels diversos sectors.

Es pot concloure que la fórmula més senzilla
per organitzar les funcions de regulació en els
serveis d’energia, telecomunicacions i transport (ferroviari) durant el període de transició
seria l’atribució a l’ACCO –ja existent– de les
funcions relatives a la garantia de l’accés a la
infraestructura. Pel que fa a la resta de funcions reguladores i supervisores, la fórmula més senzilla durant el període de transició
seria atribuir-ne l’exercici a estructures administratives de la Generalitat de Catalunya
(sempre que s’observessin els requeriments
d’imparcialitat i transparència). Pel que fa a
l’autoritat nacional reguladora dels serveis
postals, la funció també la podria exercir de
manera transitòria l’ACCO.

Addicionalment, cal tenir en compte que a
més dels organismes reguladors que exigeix
la UE, el futur Estat pot crear nous organismes
o agències reguladores independents i mantenir els ja existents, com ara el Consell de
l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o l’Agència
Catalana del Consum.

2.2.2  Altres estructures
administratives que exigeix la UE
La UE exigeix també que els Estats membres
disposin d’estructures administratives amb
capacitat de desenvolupar i aplicar el dret europeu i, en definitiva, d’implementar les polítiques públiques de la Unió.

En canvi, en relació amb l’autoritat reguladora
de la seguretat en la gestió dels residus nuclears i combustible radioactiu usat, caldria
tenir en compte que es tracta d’una competència nova per a la Generalitat i provisionalment caldria nomenar una comissió o consell
que la pogués exercir.

a) Transport ferroviari, serveis energètics
de gas i electricitat i telecomunicacions
Política de transports. En l’àmbit del transport ferroviari només caldria crear una estructura administrativa responsable de seguretat.

Un cop consolidat l’eventual Estat català independent, el futur legislador català hauria
d’optar per un disseny més definitiu que reunís alguna de les formes funcionals següents
pel que fa a les autoritats de regulació i competència:
• Autoritat de competència i reguladors especialitzats sectorials: mantenir una institució especialitzada en política de competència i crear un regulador especialitzat en
els diversos sectors: energia, telecomunicacions (comunicacions electròniques i
espectre radioelèctric), transport ferroviari, sistema financer, servei postal i residus
nuclears.
• Autoritat de competència i un o més reguladors multisectorials: mantenir una institució especialitzada en política de competència i crear una institució que assumeixi
les tasques de regulació de tots els sectors
o diverses institucions que facin aquestes
tasques en relació amb sectors afins.
• Autoritat única de regulació multisectorial i
competència: integrar en una sola institu-

En l’àmbit del transport marítim, el nou Estat
català s’hauria de dotar d’una estructura administrativa per tal d’assumir les competències de normativa marítima internacional, seguretat, contaminació i inspecció.
En l’àmbit del transport aeri, Catalunya ha de
crear el seu propi ens de navegació aèria, integrat en la xarxa de navegació aèria europea
(es podria crear a partir del centre de control
que existeix a Barcelona) i una Agència Catalana de Seguretat Aèria, que assumís les
competències de seguretat aèria en territori
català (per fer-ho podria incorporar l’oficina
de seguretat en vol que té l’AESA a Sabadell).
També caldria crear una autoritat nacional de
supervisió per certificar els proveïdors de serveis de navegació aèria.
Finalment, en l’àmbit del transport intel·ligent
i navegació per satèl·lit, el Govern de Catalunya hauria de crear noves unitats o organis75