ar que seran tractats igual que ara en relació amb els seus possibles drets en matèria de Seguretat Social, i que en tot cas es
respectarà escrupolosament la normativa
de coordinació europea i internacional.

de la crisi econòmica –i encara que ho ha fet
en una proporció molt inferior a la de la resta de l’Estat–, és rellevant plantejar-nos com
s’assumirà aquest dèficit en l’escenari de la
independència, si aquesta es produeix quan
encara no s’hagi recuperat l’activitat econòmica als nivells necessaris per generar equilibri o superàvit en els comptes de la Seguretat Social catalana. Per una banda, en el cas
d’un procés d’independència pactat, en el repartiment d’actius i passius, una part del fons
de reserva s’haurà de traspassar al nou Estat català. La proporció que correspondria a
Catalunya dependrà de la negociació. Seria
correcte considerar que s’ha d’atribuir a Catalunya la part del fons de reserva que es va
dotar amb els superàvits de la Seguretat Social a Catalunya. Aquesta proporció seria considerable, atès que com hem vist, en els anys
d’expansió, la Seguretat Social va tenir els
majors superàvits a Catalunya.

2.3.3  Pensions contributives
i sostenibilitat de les pensions
de jubilació
El saldo (ingressos menys despeses) del sistema de la Seguretat Social en la seva totalitat és bastant diferent a Catalunya i a la resta
d’Espanya. L’anàlisi del període 1995-2010 així ho constata. Mentre que a Catalunya la Seguretat Social va tenir sempre superàvit des
de 1997 fins a 2008, a la resta de l’Estat els
superàvits es produïren únicament entre 2003
i 2007, i per quanties clarament inferiors. D’altra banda, quan Catalunya ha registrat dèficit (1995-96 i 2009-2010), ha estat, en tots els
casos, clarament inferior al registrat a la resta
de l’Estat, on el 2009 el dèficit de la Seguretat
Social assolí els 21.967 milions d’euros i les
despeses de la Seguretat Social van superar
els ingressos en un 21%, mentre que a Catalunya, el dèficit fou de 1.254 milions d’euros i les despeses superaren els ingressos només en un 5%. Pel que fa a l’any 2010, en què
el dèficit de la Seguretat Social va continuar
augmentant a causa de l’increment de l’atur, a
la resta de l’Estat les despeses superaren els
ingressos en un 25% (i el dèficit fou de 26.317
milions d’euros), mentre que a Catalunya ho
feren només en un 8,6% (i el dèficit fou de
2.142 milions d’euros).

Per altra banda, en el cas d’un procés d’independència no pactat, o en el cas d’una negociació de repartiment d’actius i passius que
s’allargués en el temps, uns anys més enllà
de la independència efectiva, el nou Estat català podria cobrir el dèficit amb els pressupostos ordinaris de la seva hisenda. Si Catalunya hagués estat independent en el període
2006-2011, un cop cobertes les despeses
de l’actual Generalitat i les despeses de les
competències estatals que hauria assumit,
ha­gués disposat d’uns ingressos addicionals
anuals d’11.198 milions d’euros de mitjana.
Amb aquests ingressos addicionals nets, no
hi hauria cap problema per assumir el dèficit
de la Seguretat Social mentre la situació de
crisi es mantingués.

Atès que el sistema de la Seguretat Social ha
entrat en dèficit a Catalunya a conseqüència

83