es produiria i per motius de seguretat jurídica,
seria aconsellable mantenir la legislació processal vigent en el moment de la creació del
nou Estat, incorporant-la de manera provisional a l’ordenament català, amb les adaptacions que escaigui, a l’espera que el Parlament
de Catalunya legislés sobre la matèria. La llei
d’incorporació hauria d’incloure també el règim transitori per a la seva aplicació, garantint
la continuïtat de la tramitació dels processos
vius, inclosos els recursos.

Una vegada constituïda una Administració
judicial pròpia de Catalunya, caldria, d’una
banda, determinar, per part del Govern català, l’entitat bancària que hauria de gestionar
els dipòsits i consignacions, i, d’una altra, reclamar a l’entitat gestora del compte de dipòsits i consignacions de l’Estat espanyol la
transferència dels fons afectats als procediments que estiguin coneixent els òrgans judicials catalans.
El normal funcionament de l’Administració de
justícia requereix l’accés a determinats registres i arxius, alguns dels quals es mouen dins
de l’àmbit judicial (penats, protecció de víctimes de violència domèstica, entre d’altres)
i s’integren avui en el Sistema de Registres
Administratius de Suport a l’Administració de
Justícia (SIRAJ), mentre que d’altres se situen
fora de l’àmbit judicial, però en molts casos
poden ser consultats pels òrgans judicials a
través d’un portal informàtic únic (el Punt Neutre Judicial). El Registre Civil, per la seva banda, mereix una consideració especial, atesa
la seva transcendència i els canvis legislatius
recents que ha sofert, que hi han establert
una gestió informatitzada centralitzada.

En relació amb el règim lingüístic dels procediments i les actuacions judicials, caldria introduir en la llei d’incorporació les previsions
oportunes per tal d’assegurar l’ús normal del
català, en una doble direcció: garantir el dret
d’opció lingüística en els procediments judicials i, amb aquesta finalitat, assegurar que tot
el personal estigui capacitat lingüísticament
en català i en castellà. Això suposa que el coneixement de les llengües adequat i suficient
hauria de ser un requisit per accedir a les places corresponents, i no simplement un mèrit.
Un cop establert aquest principi general, caldria, però, distingir entre les persones que ja
ocupen una plaça en el moment de la creació
del nou Estat i les que hi accedirien amb posterioritat, i establir-hi un règim transitori per a
les primeres.

En tots aquests casos convindria mantenir
l’accés dels òrgans judicials de Catalunya a
aquests registres i arxius, a la vegada que la
Generalitat hauria de crear els arxius i registres
corresponents, a partir de la transferència de la
part que correspongui dels arxius estatals i de
la recopilació i tractament de la nova informació, des de la proclamació d’independència.

2.4.3  Processos pendents
i execucions judicials
A partir del moment de constituir-se un nou
Estat independent, s’hauria d’abordar la
qüestió dels processos pendents de resolució
definitiva, especialment en el cas dels procediments iniciats a Catalunya pendents de recurs en una instància fora de Catalunya, i dels
iniciats en primera instància davant d’òrgans
judicials situats fora de Catalunya (Audiència
Nacional i Tribunal Suprem) en els quals hi
hagi implicades persones amb la nova nacionalitat catalana o, en alguns casos, amb residència a Catalunya, o bé institucions o administracions catalanes. Igualment, s’haurien
de tenir en compte els procediments oberts

2.4.2  Regulació dels
procediments judicials i règim
lingüístic
Els procediments judicials estan regulats avui
fonamentalment per lleis estatals, atesa la distribució de competències vigent entre l’Estat
i les comunitats autònomes. En cas de desconnexió de l’ordenament estatal no hi hauria,
per tant, en general, legislació processal pròpia aplicable. Per evitar el buit normatiu que
85