Estimació del rendiment econòmic del sistema tributari català. Si per calcular la tresoreria derivada dels impostos de titularitat estatal generada a Catalunya apliquéssim una taxa
del 20% sobre la recaptació bruta total obtinguda per l’AEAT, obtindríem que el flux financer
del qual podria disposar la Generalitat de Catalunya se situaria entre els 40.000 i els 50.000
milions d’euros anuals. A aquesta quantitat se
li hauria d’afegir la recaptació líquida obtinguda per l’ATC i, si escaigués, la derivada de la
gestió de les cotitzacions a la Seguretat Social.

comença a partir del moment en què la Generalitat de Catalunya assoleixi la sobirania fiscal. Per tant, es desenvoluparà d’acord amb
la normativa que aprovi el Parlament de Catalunya. A partir del moment que el Parlament
de Catalunya aprovi les normes jurídiques
que conformen el sistema tributari català, la
seva efectivitat dependrà essencialment de la
voluntat dels ciutadans de Catalunya d’acatar
i complir la normativa catalana.
Si la consciència fiscal dels contribuents catalans es tradueix en una significativa millora en el percentatge de compliment voluntari
de les obligacions tributàries respecte al que
a hores d’ara obté l’Estat espanyol a Catalunya, se simplificarà moltíssim la construcció
de l’estructura administrativa responsable de
l’aplicació del sistema tributari català.

Si partim del fet que la xifra del producte interior brut (PIB) de Catalunya se situa prop
dels 200.000 milions d’euros anuals, aplicant
la mitjana de pressió fiscal de l’Estat espanyol
durant els últims cinc anys, obtindríem que
els ingressos que es recaptarien, per tots els
conceptes tributaris (incloses les cotitzacions
a la Seguretat Social), se situarien prop dels
70.000 milions d’euros anuals.

En els primers moments de funcionament de
l’Administració tributària de l’Estat propi, a fi
de garantir que el flux tributari no s’aturi i que
les obligacions fiscals dels contribuents catalans es compleixin amb total normalitat, cal
preveure la possibilitat de declarar transitòriament aplicables una bona part de les lleis tributàries i dels reglaments vigents abans d’assolir la sobirania fiscal.

Si, en lloc de la taxa espanyola, apliquéssim
la taxa de pressió fiscal mitjana de la Unió Europea, obtindríem una estimació d’ingressos
de la Generalitat de Catalunya de prop de
80.000 milions d’euros.
Finalment, si apliquéssim la taxa de pressió fiscal dels països europeus que recapten
més, obtindríem que el sostre de la recaptació fiscal a Catalunya estaria situat prop dels
100.000 milions d’euros anuals.

Per facilitar la transició entre la jurisdicció fiscal espanyola i la catalana, d’acord amb els
procediments habituals de la comunitat internacional, és necessari que el Parlament de
Catalunya aprovi una llei de l’impost sobre la
renda de no-residents.

Etapes de la construcció de l’Administració tributària. La primera fase és una fase
de preparació, que comprèn des del moment
present fins a la constitució del nou Estat. En
aquesta fase, cal adoptar mesures tendents
a enfortir les competències i els recursos de
l’Agència Tributària de Catalunya, sota la legalitat fiscal espanyola, que podrien ser vàlides tant per a un escenari polític d’independència com també per a qualsevol altre que
pugui comportar un increment de l’autogovern de Catalunya.

Una vegada s’hagi completat el procés d’implantació del sistema tributari català, l’Administració tributària de Catalunya quedarà
integrada en la xarxa internacional d’administracions fiscals, amb la qual haurà de col·
laborar. Aquesta col·laboració administrativa,
indispensable per al desenvolupament de les
funcions d’aplicació dels tributs en un món
globalitzat, resultarà particularment necessària respecte a l’Administració tributària de
l’Estat espanyol.

La segona fase del procés de creació de l’Administració tributària de l’Estat propi és la que
72