cia, professionalitat, vocació de servei públic
i eficiència.

namentat en l’autoliquidació, és el contribuent
qui assumeix el pes de realitzar totes les tasques tècniques i jurídiques que requereix la
determinació del deute tributari. Si es vol assolir un alt percentatge de compliment voluntari, a banda de simplificar les normes fiscals,
l’Administració tributària ha de facilitar als
contribuents les eines tecnològiques i els serveis d’assistència i tutoria fiscal que els permetin atendre degudament les obligacions
que la llei els imposa.

L’Agència Tributària de Catalunya serà la responsable d’aplicar el sistema tributari per mitjà
de l’exercici de les potestats i funcions administratives de liquidació, recaptació i comprovació de les obligacions tributàries dels contribuents subjectes a la jurisdicció fiscal de la
Generalitat de Catalunya, i, si escau, de sancionar les irregularitats que s’hi produeixin.
Els organismes públics que, juntament amb
l’Agència Tributària de Catalunya, haurien de
conformar l’estructura institucional de l’Administració tributària de l’Estat propi són: el Consell Fiscal de Catalunya, l’Institut d’Estudis Tributaris de Catalunya, la Direcció General de
Tributs i la Junta de Tributs de Catalunya.

A Catalunya ja existeixen diferents xarxes
d’oficines capacitades per atendre el conjunt
dels contribuents catalans, malgrat que cadascuna s’integra en una estructura institucional diferenciada. Juntament amb les oficines
públiques, en el desplegament de la futura
Administració tributària catalana cal disposar
de les oficines dels Registres de la Propietat i
de les oficines de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació. En el model futur
d’Administració tributària de Catalunya caldrà
integrar la xarxa d’oficines de l’ATC i de l’AEAT,
i coordinar-la amb la resta de xarxes d’oficines
públiques (sobretot les de les diputacions provincials), tot respectant l’exercici de les competències i funcions de cadascuna. També,
per millorar els resultats de la gestió tributària
ordinària sense incórrer en uns costos d’administració excessius, caldrà tenir la cooperació
del conjunt dels intermediaris fiscals.

El Consell Fiscal de Catalunya és l’organisme
que hauria de facilitar una interlocució permanent entre les administracions tributàries i les
organitzacions que representen els diferents
col·lectius en què s’agrupen els professionals
de l’assessorament fiscal.
L’Institut d’Estudis Tributaris de Catalunya seria l’organisme responsable de la formació
tècnica del personal que forma part dels òrgans de gestió tributària.
La Direcció General de Tributs ha de ser l’organisme que proporcioni els criteris interpretatius de la normativa tributària als òrgans
executius encarregats de l’aplicació dels tributs, a fi d’aconseguir una uniformitat en el
tractament jurídic de les diferents qüestions
que plantegin els contribuents catalans.

Per organitzar la recaptació en període voluntari dels pagaments que fan els contribuents
catalans, a mitjà termini, sembla indispensable reconduir el flux de la tresoreria tributària
al Banc Central de Catalunya. Mentrestant,
aquesta funció es podria organitzar per mitjà
de les diferents entitats privades de crèdit que
operin a Catalunya com a col·laboradores en
la recaptació dels impostos de la Generalitat.

La Junta de Tributs de Catalunya hauria
d’agru­par en una única instància tots els procediments de revisió en via administrativa dels
actes de contingut tributari dictats pels diferents òrgans i organismes que configuren
l’Administració tributària de Catalunya.

Des de la perspectiva administrativa, per organitzar els serveis de recaptació és necessari disposar d’una xarxa d’oficines on es puguin resoldre les diferents incidències. Per
organitzar la gestió del cobrament dels deutes tributaris impagats també cal disposar de

Objectius i característiques de la futura organització de les funcions d’aplicació dels
tributs. En un sistema de gestió tributària fo70