Les decisions sobre política monetària s’adopten en el Consell de Govern del Banc Central
Europeu (BCE), i els bancs centrals nacionals
dels països integrats de la zona de l’euro les
porten a terme. Per tant, aquesta funció l’hauria d’executar el BdC tan aviat com Catalunya
s’integrés a la zona euro.

Supervisió. El BdC hauria de supervisar la
solvència i el compliment de la normativa específica de les entitats de crèdit. El nou supervisor europeu (Single Supervisory Mechanism, SSM), depenent del BCE, supervisaria
les entitats de l’eurozona (i altres de la UE
que s’adhereixin a l’SSM) significatives (bàsicament les que tinguin actius superiors a
30.000 milions i en qualsevol cas les tres més
grans de cada Estat membre de la zona euro). El BdC, com a NCA (National Competent
Authority), hauria de col·laborar estretament,
d’acord amb la regulació de l’SSM, en aquestes tasques de supervisió de les entitats significatives. A més, el BdC hauria de supervisar
directament aquelles altres entitats catalanes
que no fossin significatives en l’àmbit europeu.

La política monetària del BCE s’executa amb
criteris uniformes i vàlids per a tothom mitjançant tres mecanismes que s’exercirien a través del BdC i que són accessibles en igualtat de condicions per a totes les institucions
financeres de la zona euro:
• Operacions de mercat obert. Permeten
controlar els tipus d’interès, gestionar la situació de liquiditat del mercat i orientar la
política monetària.
• Facilitats permanents. El seu objecte és
proporcionar i absorbir liquiditat i controlar
els tipus d’interès del mercat a un dia.
• Manteniment d’unes reserves mínimes.
S’aplica a les entitats de crèdit de la zona
euro. El seu objecte és estabilitzar els tipus
d’interès del mercat monetari i crear (o augmentar) el dèficit estructural de liquiditat.

Estabilitat financera. El BdC hauria de promoure l’estabilitat financera, preservant el bon
funcionament de les entitats de crèdit, enfortint la seva capacitat de resistència enfront de
situacions econòmiques adverses i harmonitzant la seva actuació amb els interessos generals i els particulars d’empreses i estalviadors. Amb aquesta finalitat:
• Hauria d’adoptar una regulació efectiva i
prudent. Per a això, n’hi hauria prou probablement amb la transposició i aplicació directa de les directives i regulacions
bancàries europees i les regles prudencials harmonitzades emeses per l’European
Banking Authority (EBA) en el denominat
Single Rulebook.
• Hauria d’exercir una política macroprudencial activa, tot vigilant les variables
macroeconòmiques que puguin afectar
el conjunt o una part del sistema financer, adoptant les mesures que minimitzin
aquests riscos.

De conformitat amb els Estatuts del Sistema
Europeu de Bancs Centrals (SEBC), i pel que
fa a totes les operacions d’injecció de liquiditat, el Banc Central Europeu (BCE) i els bancs
centrals nacionals han de requerir actius de
garantia proporcionats per les entitats de contrapartida, els bancs. Aquest requisit té per
objecte protegir l’eurosistema de possibles
riscos financers. Els actius de garantia són
els instruments financers que o bé es posen
en garantia per a la devolució d’un préstec,
o bé es venen com a part d’una cessió temporal. Seria funció del BdC analitzar i aprovar, d’acord amb les regles del BCE, l’elegibilitat dels actius de garantia que presentin els
bancs.

Política monetària. L’objectiu principal de
l’eurosistema és mantenir l’estabilitat de preus.
Per assolir aquest objectiu, l’eurosistema gestiona la política monetària. A través d’una sèrie
d’instruments i procediments que en constitueixen el marc operatiu, tracta de controlar els
tipus d’interès i la quantitat del diner.

Sistemes de pagament. Els sistemes de pagament i liquidació de valors representen la
infraestructura a través de la qual es mobilitzen els actius en una economia. En conseqüència, el bon funcionament dels sistemes
68