de liquidació esdevé fonamental per a l’estabilitat financera. Per això, promoure el bon
funcionament dels sistemes de pagament
hauria de ser una de les funcions bàsiques
del BdC.

L’estatut  de l’ACIM hauria de preveure que
el president i els consellers de l’Autoritat Catalana tinguin un mandat relativament llarg
–de vuit o nou anys–, sense possibilitat de
ser reelegits, i només puguin ser remoguts
dels seus càrrecs en cas d’incapacitat o falta greu. 

Catalunya hauria de demanar integrar-se, així
mateix, a la zona única de pagaments per a
l’euro, comunament coneguda amb el nom de
SEPA (Single Euro Payment Area). Aquesta és
una iniciativa de la indústria financera europea, sota la direcció de la Comissió Europea i
del BCE i coordinada pel Consell Europeu de
Pagaments, i està constituïda pels països de
la UE més Islàndia, Noruega, Liechtenstein i
Suïssa.

Les funcions que hauria d’assumir l’ACIM són
fonamentals per al correcte funcionament
dels mercats financers. Entre les seves tasques cal destacar-ne la regulació i la supervisió dels mercats financers i la promoció del
bon funcionament d’aquests mercats. També
podria desenvolupar d’altres funcions exigides per la UE, com ara la gestió d’un sistema
d’indemnització dels inversors reconegut oficialment, o la codificació de valors i dipositaria de valors per a la seva gestió i liquidació.
A més, podria prestar altres serveis com ara
elaborar i publicar les estadístiques relacionades amb les seves funcions i assessorar el
Govern, així com realitzar els informes i estudis que resultin procedents.

2.1.4  L’Autoritat Catalana
d’Inversions i Mercats
El nou Estat català necessitaria una entitat
pròpia encarregada de la regulació i la supervisió de les inversions financeres i del mercat
de valors, tant per la importància de preservar
la seguretat regulatòria en aquest àmbit com
perquè així ho estableix la Directiva 2010/78
de la CE. Els objectius d’aquesta entitat haurien de ser vetllar per la  transparència  dels
mercats i la correcta formació de  preus  en
aquests, així com la protecció dels inversors.

2.1.5  L’Administració tributària
No és possible esdevenir un Estat sense disposar de la capacitat de gestionar els impostos que paguen els ciutadans. El Govern de la
Generalitat ha de poder decidir el model de
gestió tributària i fixar el sentit de la política
fiscal que més li convingui a Catalunya. A diferència del model espanyol, el model català
de gestió tributària hauria de fomentar la cooperació entre el sector públic i el sector privat per afavorir el compliment voluntari de les
obligacions fiscals dels contribuents catalans.

L’organisme que hauria de responsabilitzar-se
de la regulació i la supervisió de les inversions
i els mercats financers seria l’Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats (ACIM). L’ACIM hauria d’implementar la política de l’ESMA (European Seccurities and Market Authority).
L’ACIM haurà de ser independent. Aquesta independència implica que ni a l’ACIM ni
a cap membre dels seus òrgans de decisió
se’ls permetrà sol·licitar o acceptar instruccions del Govern de l’Estat o de qualsevol altre
organisme.

L’Agència Tributària de Catalunya, doncs, ha
de ser la peça principal de l’estructura institucional de l’Administració tributària de l’Estat
propi.
Per esdevenir l’autoritat pública d’un model
de gestió tributària fonamentat en la confiança i la cooperació amb el conjunt dels contribuents, l’Administració tributària de Catalunya
ha de respondre als principis de transparèn-

L’ACIM hauria de tenir també independència
financera i pressupostària i hauria de finançar-se exclusivament amb les taxes que percebria dels actors dels mercats financers.
69