la informació patrimonial dels contribuents catalans i de l’organització necessària per gestionar un important volum d’expedients en què
es donen una gran quantitat d’incidències
que requereixen decisió de l’autoritat pública,
i que sovint presenten una vessant litigiosa.
Els mitjans personals, materials i tecnològics
existents avui a Catalunya, sobretot integrats
als organismes autònoms de les diputacions
provincials, podrien ser suficients per assumir
la gestió de la recaptació executiva dels deutes tributaris dels contribuents catalans.

Per aquest motiu, l’Administració tributària
de Catalunya hauria de disposar dels instruments tecnològics necessaris per desenvolupar una gestió electrònica dels procediments
d’aplicació dels tributs.
Una base de dades fiscals pròpia és la principal mancança de l’Administració tributària de
Catalunya i el repte més difícil d’aconseguir
sense la col·laboració de l’Estat espanyol. Els
requeriments principals per a la construcció
d’aquesta base de dades són tres: l’obtenció de les dades fiscals dels contribuents catalans, el sistema d’emmagatzematge i d’estructuració de la informació i, finalment, la
protecció de les dades que en garanteixi la
confidencialitat.

El control administratiu del correcte compliment de les obligacions tributàries és una activitat de verificació i comprovació a posteriori
de les decisions que han pres els contribuents
en el moment de fer efectives les seves obligacions fiscals. Per tant, atès el volum de les
declaracions tributàries que s’han de comprovar cada any fiscal, es tracta d’una activitat
intensiva en l’ús de les tecnologies d’anàlisi i
encreuament de dades. Segons el model de
control tributari de l’Estat espanyol, l’AEAT organitza aquesta funció diferenciant: a) d’una
banda, la comprovació massiva (o extensiva),
que realitzen els òrgans de gestió tributària; i
b) de l’altra, la comprovació singular (o intensiva), que realitzen els òrgans de la inspecció
dels tributs. Aquest model d’organització pel
que fa al control del compliment és vàlid, i respon a les diferents possibilitats de combinar
els recursos humans i tecnològics segons les
característiques del contribuent o dels objectius de l’acció pública.

Hom podria considerar la possibilitat d’aprofitar com a dispositiu hàbil per tramitar els diferents procediments d’aplicació dels tributs el
sistema informàtic del qual l’ATC disposa actualment (GAUDI), degudament evolucionat i
millorat. Tanmateix, cal valorar, en qualsevol
cas, la conveniència d’implementar un sistema informàtic alternatiu.
Des de la perspectiva del contribuent, el dispositiu principal de la gestió tributària moderna és
el que es coneix com a seu electrònica, entesa
com una plataforma informàtica on es concentren tots els procediments i gestions de caràcter
tributari que faciliten la relació no presencial entre l’Administració tributària i el contribuent.
Estimació dels costos de funcionament.
D’acord amb el cost mitjà de la recaptació tributària als països de l’OCDE, per a
una recaptació potencial de 70.000 milions
d’euros (incloses les cotitzacions socials),
podríem estimar els costos totals d’administració del sistema tributari de Catalunya
en uns 750 milions d’euros. No obstant això,
l’objectiu de la futura Agència Tributària de
Catalunya hauria de ser assolir els índexs
d’eficiència que li permetessin desenvolupar les seves funcions públiques d’acord
amb un pressupost de despesa de prop de
400 milions d’euros.

Finalment, cal dir que el descobriment d’activitats econòmiques no declarades (economia submergida) és una funció que requereix
l’ús de tècniques d’investigació i de seguiment de persones i capitals. Aconseguir la
col·laboració de les autoritats fiscals internacionals i dels operadors econòmics domèstics (sobretot de les entitats financeres) són,
doncs, aspectes essencials per organitzar
una investigació tributària eficaç.
L’estructura informàtica. Al segle xxi, el factor estratègic del poder fiscal és la informació.
71