més puguin ser remoguts dels seus càrrecs
en cas d’incapacitat o falta greu.

Banc d’Espanya (BdE). La posada en marxa
dels mecanismes europeus de supervisió única pot facilitar en part aquesta funció.

El governador, els directors generals i el secretari general haurien de conformar la Comissió Executiva del BdC. De forma transitòria, i fins que el legislador català adopti les
decisions definitives pel que fa al cas, el nomenament dels òrgans rectors del BdC podria mantenir les característiques actuals del
cas del Banc d’Espanya, en el qual és competència del Govern. Aquest òrgan hauria
de portar el govern diari del BdC, prepararia
les reunions del Consell de Govern, i hauria
d’exercir els poders que li delegui el Consell
de Govern.

Cal reiterar que la voluntat fortament europeista de Catalunya ha de comportar que
es mostri la seva disposició a seguir les exigències que es facin des de la UE, especialment considerant que aquesta sabrà calibrar
prou bé les conseqüències d’una decisió o
de l’altra en el manteniment de l’espai comú,
de respecte als compromisos adquirits amb
la ciutadania, i de garantia dels creditors del
Regne d’Espanya. Per això, es pot preveure
que sigui la mateixa UE qui acabi afavorint un
acord. No només per consistència amb els
principis d’integració europea, com s’ha analitzat en l’informe d’aquest Consell sobre les
vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea, sinó també perquè una estratègia contrària a l’acord es podria acabar projectant sobre l’Estat espanyol i el conjunt de l’economia
espanyola, ja que la solvència del seu deute
s’afebliria fortament i podria finalment acabar
afectant la credibilitat mateixa de la moneda
comuna.

El Consell de Govern seria el màxim òrgan
decisor del BdC. Hauria d’estar format pels
membres de la Comissió Executiva del BdC
juntament amb els consellers. Aquest òrgan
hauria d’adoptar les línies d’actuació general i prendria les decisions necessàries per tal
d’assegurar l’exercici efectiu de les funcions
encomanades al BdC.
Les funcions que hauria d’assumir el BdC són
fonamentals per a l’economia i l’estabilitat financera. Entre les seves tasques cal destacar-ne cinc: supervisar el sistema bancari;
promoure l’estabilitat financera; definir i executar la política monetària; promoure el bon
funcionament dels sistemes de pagament,
posseir i gestionar les reserves de divises de
l’Estat; i emetre i posar en circulació els bitllets de curs legal i la moneda metàl·lica.

Un banc independent. El Banc de Catalunya
hauria de ser independent. Aquesta independència implica que ni al BdC com a institució
ni a cap membre dels seus òrgans de decisió no se’ls permetria sol·licitar o acceptar instruccions del Govern de l’Estat o de qualsevol altre organisme respecte a la manera com
han d’exercir les funcions i aconseguir els objectius que tenen encomanats. Institucions,
organismes i el Govern de l’Estat haurien de
respectar aquest principi i no tractar d’influir en els membres dels òrgans de decisió del
BdC.

A més, podria prestar altres serveis, com ara
elaborar i publicar les estadístiques relacionades amb les seves funcions, prestar els serveis
de tresoreria i d’agent financer del deute públic
i assessorar el Govern, així com realitzar els informes i estudis que resultin procedents.

Els comptes financers del BdC s’haurien de
mantenir separats dels de l’Estat. El BdC hauria de tenir el seu propi pressupost.

És evident que aquestes funcions s’exercirien
de maneres diferents si Catalunya formés part
de la UE o no, i, per tant, si el BdC estigués
integrat o no en el SEBC (Sistema Europeu de
Bancs Centrals).

L’Estatut del BdC hauria de preveure que el
seu governador i els seus consellers tinguin
un mandat relativament llarg –de vuit o nou
anys–, sense possibilitat de ser reelegits i no67