2.1  Economia i finances

2.1.1  La viabilitat fiscal
i financera

en aquest cas només es produiria un canvi
d’administració pagadora. Però, en canvi, la
creació de noves estructures d’Estat, com
ara el Banc Central o els òrgans reguladors,
podria tenir un efecte positiu sobre l’ocupació d’alta qualificació.

La independència de Catalunya, a més de representar la desaparició del dèficit fiscal (un
8% del PIB català de mitjana i uns 16.000 milions d’euros), portaria un clar benefici per a
la Generalitat ja que podria disposar d’uns
recursos de més cada any (guany fiscal) de
prop d’un 6% del PIB català. Tot això tindria
uns efectes addicionals sobre l’economia que
no cal menystenir. Aquests efectes vindrien
donats per l’impacte del guany fiscal i també
de les despeses addicionals en què incorreria
la Generalitat.

D’altra banda, l’impacte que aquests efectes
tindrien sobre l’economia catalana gràcies
a la creació d’ocupació i activitat econòmica també generaria un efecte positiu sobre
la recaptació fiscal. Per exemple, l’increment
de l’ocupació tindria un efecte positiu sobre
la base imposable de l’IRPF en forma de majors rendiments del treball, així com sobre
l’IVA pel fet que podria augmentar el consum. Actualment, a Espanya s’estima que
un increment de l’1% del PIB suposa un increment dels ingressos fiscals de l’ordre de
l’1,2%.

En termes econòmics, un augment del consum (privat o públic), de la inversió o de la
despesa pública es considera que incrementarà el PIB, la qual cosa es coneix com a efecte multiplicador.

A part de l’impacte econòmic esmentat, cal
posar de manifest també el guany que suposaria per al nou Estat la capacitat de disposar de poder de decisió per dissenyar les
diferents polítiques econòmiques, la qual cosa permetria adequar-les a les necessitats
del territori. Aquest és un benefici intangible
que tindria una incidència positiva sobre el
creixement econòmic. El fet que una Catalunya independent pogués dissenyar les seves
pròpies polítiques (fiscal, laboral, financera,
d’infraestructures, educativa, etc.) tindria una
repercussió directa sobre el PIB català.

En aquest sentit, el guany fiscal de la independència podria tenir un efecte multiplicador
rellevant sobre l’economia catalana, ja que els
recursos del guany es podrien dedicar a incrementar la despesa pública i/o a rebaixar
els impostos. Això tindria un efecte immediat
positiu en el consum i la inversió. També, l’increment de la despesa pública podria traduir-se en un augment dels treballadors públics,
la qual cosa produiria efectes positius sobre
la taxa d’ocupació.
A banda de l’efecte del guany fiscal, l’impacte mateix de les despeses addicionals
en què hauria d’incórrer la Generalitat també
tindria previsiblement un efecte positiu sobre l’economia. Aquest efecte no es donaria
en despeses que es concretessin en transferències a determinats col·lectius, ja que

2.1.2  Política monetària. L’euro
Una de les principals potestats i responsabilitats d’un Estat sobirà és l’establiment i gestió
d’un sistema monetari. Això inclou la determinació de la moneda que s’utilitzarà com a mit65