dependentment del lloc geogràfic on s’ubiquin els beneficiaris finals d’aquesta decisió.

les arques estatals menys les transferències
que rep del sector públic central.

Fent servir la metodologia del flux monetari, llevat dels casos de defensa i política exterior, en què s’utilitza la despesa territorialitzada en funció de la metodologia del flux
de càrrega-benefici i a partir de les dades
que provenen de les liquidacions dels pressupostos de l’Estat, dels organismes autònoms, agències estatals i organismes públics, del sistema de la Seguretat Social i
de les empreses públiques, el càlcul de la
despesa addicional que hauria d’haver assumit la Generalitat si el 2011 hagués estat
un Estat independent és de 39.507 milions
d’euros. Tres quartes parts d’aquesta despesa (74,07%) corresponen al sistema de la
Seguretat Social, és a dir, a les seves prestacions econòmiques. Després, per la seva
importància quantitativa, seguirien les transferències als governs locals (6,38%) i els pagaments dels interessos del deute (6,07%).
Només aquests tres conceptes de despesa
ja suposen el 87% de la despesa addicional.
Seguiria, pel seu volum monetari, la despesa
en defensa (3,05%), en el supòsit que el nou
Estat tingués un exèrcit amb una despesa
equiparable a la de l’exèrcit de l’actual Estat
espanyol. La resta de programes i conceptes de despesa tenen una importància quantitativa menor. Cal posar de manifest que el
nou Estat no hauria d’assolir necessàriament
aquests nivells de despesa, que responen a
la política econòmica de l’actual Govern espanyol. No obstant això, aquí es fa aquest
supòsit com una aproximació al càlcul del
volum de despesa addicional del nou Estat
respecte a la despesa pública actual.

Els dos enfocaments existents per al càlcul de
les balances fiscals comptabilitzen de diferent
manera els ingressos fiscals del sector públic
central a Catalunya. El mètode de la càrregabenefici comptabilitza els ingressos al territori
on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega. El mètode del flux monetari comptabilitza els ingressos al territori on
es localitza la capacitat econòmica sotmesa
a gravamen, és a dir, on es localitza l’objecte
imposable, independentment d’on resideixen
les persones que finalment suporten la càrrega impositiva.
Per comptabilitzar els ingressos addicionals
que tindria la Generalitat en cas d’independència, es parteix dels ingressos comptabilitzats a la balança fiscal segons el mètode del
flux monetari, ja que és el que calcula millor
els ingressos fiscals que es podrien generar
a Catalunya d’acord amb el seu nivell de renda, consum i riquesa. I això és independent
de qui suporta finalment la càrrega impositiva
o d’on es realitza la recaptació impositiva.
Els ingressos addicionals que la Generalitat
hauria tingut el 2011 si hagués esdevingut un
estat independent i hagués mantingut l’estructura d’ingressos, el sistema fiscal i la pressió fiscal de l’Estat espanyol en aquell any
s’eleven a 45.317 milions d’euros, dels quals
el 54,29% corresponen als ingressos per cotitzacions de la Seguretat Social i el 41,49%
als impostos. La resta d’ingressos tenen una
importància molt residual.

1.7.3  Guany fiscal
de la Generalitat

1.7.2  Ingressos addicionals

Una vegada quantificades les despeses i els
ingressos públics addicionals d’una Catalunya independent, es poden analitzar els efectes que la independència tindria sobre el pressupost de la Generalitat. Es posa de manifest
que els ingressos són notablement superiors
a les despeses comptabilitzades, i proporcio-

Si una Catalunya independent mantingués el
mateix sistema fiscal i pressió fiscal que actualment s’hi aplica com a part de l’Estat espanyol, els ingressos addicionals que tindria la
Generalitat serien iguals als ingressos fiscals
que ara s’originen a Catalunya i van a parar a
60