nen un guany fiscal de 5.810 milions d’euros
per a les arques de la Generalitat.

d’una Catalunya que hagués esdevingut totalment un Estat independent –és a dir, al final
del procés de la independència–, amb una
Generalitat que ja hagués assumit plenament
totes les competències i obligacions d’un Estat, amb la corresponent prestació de serveis
públics, i la seva Administració tributària hagués assolit les seves funcions de recaptació
d’impostos amb plenitud.

De fet, el guany fiscal anterior seria més gran,
ja que se li hauria de sumar el benefici de deixar de participar en l’amortització del deute
que suposa el dèficit pressupostari de l’Estat
espanyol, que el 2011 va ser rellevant, de l’ordre del 3,58% del PIB. Per a aquest any, l’esmentat benefici s’ha estimat en 7.184 milions
d’euros, que, sumats als 5.810 milions anteriors, farien que el guany fiscal passés a ser de
12.994 milions d’euros.

Cal tenir previst també el finançament de la
Generalitat en els moments inicials de la independència. En aquest punt, és rellevant
tenir en compte les circumstàncies en què es
produeixi aquesta independència. Si aquesta arriba després d’un acord amb l’Estat espanyol, no hi hauria d’haver cap problema
per al finançament de la Generalitat en els
moments inicials de la independència, ja que
les noves competències que caldria assumir
haurien d’anar acompanyades dels recursos
corresponents, que provindrien dels impostos de l’Estat espanyol actualment recaptats
a Catalunya, els quals passarien a ser del
nou Estat.

Una altra consideració a fer és que una Catalunya independent hauria de contribuir a les
organitzacions internacionals de què formés
part (FMI, UE...). La més rellevant en termes
quantitatius és la de la UE, que s’eleva a uns
1.400 milions d’euros. Per tant, al guany fiscal
anterior se li hauria de restar aquesta contribució, per la qual cosa el guany fiscal seria
d’11.591 milions d’euros, un 5,95% del PIB.
Finalment, cal dir que el guany fiscal anterior
és una primera aproximació al que tindria una
Catalunya independent, ja que, com s’ha anat
posant de manifest per fer aquesta anàlisi es
parteix d’uns supòsits força restrictius. No
obstant aquestes restriccions, l’anàlisi aquí
realitzada pot ser una bona aproximació del
guany fiscal que produiria la independència a
Catalunya per a la hisenda de la Generalitat.
Així mateix, és evident que si els nous ingressos i les noves despeses analitzades s’afegissin al pressupost de la Generalitat, actualment deficitari, aquest tindria superàvit.

La situació pot ser diferent si la independència de Catalunya arriba sense acord amb
l’Estat espanyol i en una posició bel·ligerant
per part d’aquest. En aquestes circumstàncies, cal tenir previst el finançament de la
Generalitat en els primers mesos de la independència, ja que pot ser que la seva Administració tributària no hagi assolit encara el
ple rendiment.
S’ha estimat que, en els primers mesos de la
independència no pactada, el Govern de la
Generalitat tindria unes necessitats de finançament mensuals d’uns 4.500-5.000 milions
d’euros, que haurien de permetre fer front al
pagament dels salaris dels funcionaris, les
pensions i les prestacions d’atur i les despeses corrents de la Generalitat.

1.7.4  Consideracions sobre
els primers mesos
L’anàlisi efectuada fins ara ha posat de manifest que la Generalitat seria completament viable fiscalment i financerament després de la
independència de Catalunya, encara que hagués d’assumir noves competències, algunes
de les quals tan rellevants com el sistema de
la Seguretat Social. No obstant això, aquesta
viabilitat s’ha analitzat des de la perspectiva

Per tant, hi pot haver un breu període transitori en què la Generalitat, per cobrir aquestes despeses, hagi d’acudir a altres fonts de
finançament diferents de les impositives. Les
61