1.7  Variació quantitativa en els pressupostos
de la Generalitat, després de l’assoliment
del nou Estat català
que actualment realitza l’Estat espanyol; b) la
quantificació de les despeses públiques addicionals variarà en funció de l’any depenent
de la política econòmica de l’Estat; c) es pressuposa que es manté el mateix sistema fiscal i
nivell de pressió fiscal que els existents a l’Estat espanyol en l’actualitat.

La independència de Catalunya tindria uns
efectes importants sobre el pressupost de
la Generalitat. En primer lloc, perquè hauria
d’assumir noves competències, crear estructures d’Estat ara inexistents o reforçar les estructures administratives actuals, la qual cosa
representa més despesa pública. En segon
lloc, el pressupost també es veuria modificat en la vessant dels ingressos, ja que els
ingressos tributaris augmentarien pel fet de
quedar-se a Catalunya la contribució fiscal
que ara els catalans fan a l’Estat espanyol.

La quantificació es fa respecte de l’any 2011,
ja que els estudis de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central fins ara
només arriben al 2011, i, com s’ha dit, l’anàlisi
efectuada parteix de la informació proporcionada pels estudis esmentats.

Una manera de quantificar aquestes despeses i ingressos addicionals consisteix a utilitzar la informació que reporta la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central i
que calcula periòdicament el Govern de la Generalitat. D’una banda, a la balança fiscal es
troben quantificades les despeses que l’Estat
espanyol fa a Catalunya i que corresponen a
competències del poder central –com és ara
l’administració de la Seguretat Social (pagament de pensions o atur, entre d’altres) o d’assumptes exteriors– i que el nou Estat hauria
d’assumir. Per tant, aquestes magnituds es
poden prendre com un indicador del cost de
les noves competències que s’han d’assumir.
D’altra banda, la balança fiscal també proporciona els ingressos fiscals que tindria Catalunya com a Estat si no hi hagués una part que
revertís a l’Estat espanyol.

D’aquesta manera, l’exercici que aquí es fa
equival a quantificar les despeses i els ingressos addicionals que el pressupost de la Generalitat hauria tingut l’any 2011 si Catalunya
hagués estat un Estat independent, i: a) hagués prestat els nous serveis públics a assumir com a Estat al mateix nivell en termes de
despesa pública en què l’Estat espanyol ho
va fer; b) hagués exigit els mateixos impostos
i mantingut la mateixa pressió fiscal que l’Estat espanyol va tenir en el període analitzat.

1.7.1  Despeses addicionals
D’acord amb la metodologia que s’aplica internacionalment de manera general, la balança fiscal utilitza dues metodologies per territorialitzar la despesa pública del sector públic
central a Catalunya: la del flux de càrrega-benefici i la del flux monetari. La metodologia del
flux de càrrega-benefici atribueix la despesa
al territori on resideix el beneficiari, independentment d’on es proveeix el servei públic o
es fa la inversió. En canvi, l’enfocament del
flux monetari atribueix la despesa al territori
en què aquesta despesa es materialitza, in-

Si bé partir de la balança fiscal és una manera
relativament senzilla de conèixer les despeses i els ingressos addicionals del pressupost
de la Generalitat en el cas d’una Catalunya independent, adoptar aquesta metodologia té
alguns inconvenients: a) es pressuposa que
en els nous serveis públics que s’han d’assumir es manté el mateix nivell de despesa
59