la mateixa proporció que es determini per a la
transmissió del deute públic no territorialitzable, tal com estableix el principi d’equitat descrit a l’inici d’aquest informe. En cas contrari,
es podrien exigir altres contraprestacions.

es podria optar pel mateix criteri de proporcionalitat que serveixi per determinar el repartiment del deute no territorialitzable de l’Estat.

1.6.4  Patrimoni històric, artístic
i cultural

Els béns extraterritorials inclouen tant els béns
públics situats en el territori de tercers Estats
(ambaixades, consolats, seus d’institucions i
organismes públics, bases militars i científiques, plataformes petrolieres i altres estructures situades a l’alta mar, etc.) com els béns
situats a l’espai ultraterrestre, com, per exemple, satèl·lits artificials o instal·lacions espacials. Part de la doctrina considera que els
béns extraterritorials s’han de repartir equitativament entre l’Estat predecessor i l’Estat successor. En qualsevol cas, el repartiment ha de
tenir l’acord favorable de l’Estat on se situï el
bé de l’Estat predecessor objecte de transmissió a l’Estat successor.

La transmissió de béns d’Estat en casos de
successió d’Estats, també inclou arxius, béns
culturals i patrimoni nacional. En principi, l’Estat predecessor ha de transferir als Estats
successors: a) els arxius que els siguin propis; b) els que facin referència explícita al seu
territori, història o població; c) els que siguin
necessaris per al bon funcionament de les seves institucions i serveis públics; i d) aquells
arxius i fons documentals l’autoria dels quals
correspongui a un connacional de l’Estat successor. Això inclou tota mena de bases de
dades d’hisenda sobre contribuents, censos
electorals, registre civil, registre de penats, arxius hospitalaris, policials, de la Seguretat Social, de trànsit, fons documentals, arxius històrics, expedients oberts pendents de resolució
administrativa, etc. En principi, la transmissió
d’arxius ha de ser sense contraprestació.

Els comptes corrents i altres instruments financers (actualment, l’Estat espanyol disposa de 4.823 comptes corrents en diferents
entitats bancàries d’arreu del món: 423 en el
Banc d’Espanya, 3.163 en entitats del sistema
bancari espanyol i 1.237 en entitats estrangeres) es podrien considerar com a actius d’Estat no territorialitzables. Per tant, s’haurien de
transmetre segons el criteri de proporcionalitat i de manera equitativa amb la transmissió
del deute no territorialitzable de l’Estat. Tot i
així, alguns comptes corrents d’entitats públiques pertanyen a organismes de l’Administració pública territorial, com ara les diputacions
provincials, i es podrien considerar territorialitzables, ja que depenen d’una entitat pública
territorial i estan adscrits a unes necessitats
lligades a un determinat territori.

La distribució del patrimoni nacional també
és negociada. Afecta béns d’interès cultural,
béns mobles inventariats i la resta del patrimoni històric espanyol, que inclou tots els béns
mobles i immobles d’interès artístic, històric,
paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic i tècnic, dels quals no hi ha un inventari general. D’acord amb les disposicions dels
articles 28.7, 30.3 i 30.4 de la Convenció de
Viena de 1983, en principi, la transmissió dels
béns culturals i del patrimoni nacional s’hauria de regir per l’aportació històrica de cada
territori a l’Estat predecessor. Però, com en el
cas dels arxius d’Estat, també s’hi poden aplicar altres criteris com ara l’origen de l’autor o
la referència més explícita de la seva obra.

La posició d’Espanya com a creditor internacional davant de tercers països també pot ser
objecte de repartiment davant d’una successió
d’Estats. És a dir, les parts es podrien repartir el deute públic contret per altres subjectes
de Dret Internacional amb Espanya. En aquest
cas, es consideraria com un actiu no territorialitzable, ja que és un dret financer. Així mateix,

1.6.5  Recursos naturals
Un altre apartat evidentment essencial de
qualsevol procés de distribució d’actius i pas57