sius entre dos Estats és el que afecta els recursos naturals. Molt especialment pel que fa
als recursos hídrics, però també pel que fa a
l’espai aeri i radioelèctric, del qual se’n deriven, per exemple, conseqüències per als serveis públics de telecomunicacions.

L’Estat successor hereta automàticament i
sense contraprestacions tots els drets sobirans sobre els espais de sobirania marítima:
aigües interiors, mar territorial, zona econòmica exclusiva, fons marins, etc., així com sobre
l’espai aeri i l’espai radioelèctric adjacent en
el pla vertical. Això suposa heretar igualment
les obligacions que l’Estat titular de la sobirania territorial tingui sobre aquests espais
segons la Convenció sobre Dret Marítim de
Montego Bay de 1982.

En el cas dels recursos hidrogràfics, convé distingir entre els cursos d’aigua fronterers i els cursos d’aigua successius. Cap
de les parts no pot reclamar la sobirania en
exclusiva dels recursos hidràulics i energètics compartits. Tanmateix, cal aclarir que la
gestió conjunta no afecta la part de la conca hidrogràfica del territori secessionat, sinó tota la conca hidrogràfica dels cursos
d’aigua compartits (com seria el cas del riu
Ebre). La gestió conjunta pot fer-se efectiva
mitjançant la creació de comissions fluvials
bilaterals.

1.6.6  Béns i deutes privats
Normalment, fora de l’àmbit de la descolonització, s’imposa la transmissió de les obligacions contractuals entre l’Estat predecessor i
entitats privades sobre la concessió i explotació dels recursos de l’Estat successor.

58