vies alternatives per al finançament de la Generalitat podrien ser les següents:
• Demanar préstecs a les entitats financeres
catalanes o estrangeres. Catalunya seria
un Estat poc endeutat, ja que, pel fet de
no haver-hi pacte amb l’Estat espanyol,
no hauria d’assumir part del seu deute.
En conseqüència, la Generalitat estaria en
una situació que facilitaria l’obtenció de
finançament aliè. Així mateix, es podrien
demanar préstecs contra garanties reals
de béns del nou Estat (ports, immobles,
aeroports...).
• Emetre deute públic per part del Banc
Central de Catalunya.
• Emetre bons per tal que els subscrivissin
els ciutadans.

• Emetre bons bescanviables per impostos
pendents de meritar amb l’objectiu d’anticipar els recursos fiscals dels ciutadans
catalans.
Amb tot, és rellevant clarificar que la font bàsica de finançament ha de ser la provinent de
recursos tributaris, i que aquestes altres fonts
alternatives han de tenir caràcter transitori i
aplicar-se durant un període breu. Per això, és
de màxim interès que el Govern de la Generalitat apliqui les estratègies i mesures necessàries per anar preparant l’Administració tributària catalana durant el període de transició per
tal que en un context de sobirania tributària
aquesta administració pugui funcionar a ple
rendiment tan aviat com sigui possible.

62