llibre blanc sintesi.pdf


Vista previa del archivo PDF llibre-blanc-sintesi.pdf


Página 1...47 48 495051139

Vista previa de texto


canviada per una altra més adient a un cas de
successió d’Estats, de manera que li correspongués la resolució a la nova Administració
catalana. En qualsevol cas, la determinació
del règim aplicable ha de tenir en compte la
dificultat d’aplicar regles uniformes o de caràcter general a una realitat tan rica i variada
com les relacions entre l’Administració i els
ciutadans. En particular, convé tenir en compte que l’estat de tramitació dels procediments,
el termini legalment previst en cada cas per
resoldre’ls i el fet que la inactivitat de l’Administració de l’Estat pot comportar perjudicis per a la nova Administració catalana (per
exemple, en cas de prescripció de l’acció per
sancionar conductes il·legals o per exigir la liquidació de tributs, quan aquesta liquidació
hagi estat controvertida pel contribuent).

part del nou legislador (delimitació legal que,
eventualment, podria condicionar més intensament les facultats inherents a cada dret) i la
limitació expropiatòria de drets, la qual, com a
mesura de supressió de facultats patrimonialitzades, només es podria considerar legítima
si anés acompanyada de la corresponent indemnització o compensació.
Procediments administratius iniciats. Pel
que fa als procediments administratius que
afectin Catalunya, que es trobin iniciats, però
encara no resolts, la regla general hauria de
ser el seu traspàs a les institucions catalanes
per tal que siguin aquestes qui els culminin,
traspàs que s’ha de produir en la data d’efectivitat de la independència, sens perjudici que
les institucions de l’Estat i les institucions catalanes puguin acordar una altra data. En qualsevol cas, atès que aquests procediments
compten amb un termini de resolució legalment previst, a partir del qual es produeixen
els efectes del silenci administratiu (estimatori o desestimatori), convindria tenir presents
aquests aspectes temporals a l’hora de fixar
les condicions o la data del traspàs. Un altre
element que s’hauria de tenir en compte seria el del caràcter autònom que tenen els procediments vinculats a procediments anteriors.
És a dir, els procediments de resolució d’impugnacions o recursos formulats contra decisions anteriors, així com els procediments
iniciats per a l’execució forçosa de decisions
administratives anteriors, s’haurien de concebre com a procediments nous i independents
d’aquests i passar igualment a la competència de les autoritats catalanes. En el cas dels
recursos administratius, atès que el que es
pretén és la revisió d’una decisió ja adoptada,
les regles vigents en matèria de traspassos
apunten a la seva resolució per l’Administració que ha dictat l’òrgan originàriament, encara que aquesta resolució s’hagi d’adoptar en
un moment posterior al traspàs de la funció
concreta a la Comunitat Autònoma.

Traspàs de documentació. La successió
d’Administracions també comporta el traspàs de tota la documentació vinculada amb
els expedients administratius, arxivats o en
curs, que passen a la competència del nou
Estat. Perquè hi hagi més garantia i seguretat
d’aquest traspàs d’informació, s’acostuma a
preveure la necessitat de formular un inventari
detallat i de formalitzar el traspàs mitjançant
una acta de lliurament i recepció autoritzada
o firmada per les autoritats competents d’una
i altra Administració, pràctica que no sempre s’ha seguit amb prou rigor en el procés
de traspàs de funcions i serveis de l’Estat a
la Generalitat. Amb caràcter general, l’obligació de traspassar la informació administrativa
abasta al traspàs de tots els arxius i registres
en poder de l’Administració de l’Estat predecessor que afecten o estan relacionats amb el
territori de l’Estat successor, com es dirà més
endavant, amb la corresponent referència a la
Convenció de Viena de 1983 sobre la matèria.

1.5.8  La successió de contractes
La successió que cal articular entre l’Administració de l’Estat predecessor i l’Administració
de l’Estat successor té una complicació evident en el cas dels contractes formalitzats

Ara bé, aquesta darrera regla, que no deixa
de tenir la seva lògica en el context en què va
ser aprovada i ha estat aplicada, podria ser
48