ial entre ambdós, pel que fa a la transferència
dels béns i drets de l’Administració de l’Estat
predecessor a l’Administració de l’Estat successor i a l’establiment de les regles necessàries per assolir una successió administrativa
ordenada i exitosa en tot allò que afecti terceres persones (personal al servei de l’Administració, contractistes, subjectes privats que
exerceixin funcions públiques, ciutadans que
tinguin procediments iniciats o drets reconeguts per l’Administració, relacions amb altres
Administracions o amb altres ens públics i privats). Aquest marc de col·laboració i de negociació seria molt convenient que comencés
durant l’etapa prèvia del procés constituent, és
a dir, entre l’adopció de la decisió política a favor de la creació del nou Estat i la proclamació
d’independència, ja que d’aquesta manera es
veuria significativament facilitat l’assentament
inicial del nou Estat català independent.

vicial com l’Administració pública i l’aplicació
a aquesta d’un règim singular, exorbitant del
dret privat, bastit a partir d’institucions, principis i tècniques orientades a la seva permanència i estabilitat (com ara la funció pública,
el règim dels béns públics o la contractació
administrativa, entre altres). D’allò que es
tracta, idealment, és que una operació com la
substitució d’una Administració per una altra
es dugui a terme sense interrupcions ni qualsevol altre tipus de perjudici per als ciutadans
que mantenen relacions o gaudeixen dels
serveis prestats per aquestes Administracions. L’assoliment d’aquest objectiu, gens senzill, encara esdevé més complex quan els serveis públics no són prestats directament per
l’Administració que n’és responsable sinó, per
encàrrec seu, per un contractista o concessionari privat.
A més d’aquest principi, clarament orientat a
la protecció dels interessos generals, també
convé atendre els drets i els interessos individuals que podrien restar directament afectats
per un supòsit de successió d’administracions, d’acord amb els valors i principis propis
de l’Estat de dret. En particular, cal garantir la
subjecció plena de l’Administració a la llei i al
dret, el principi de seguretat jurídica i algunes
de les seves manifestacions més rellevants
en el camp de les relacions entre l’Administració i els ciutadans, com ho són el respecte
de les situacions jurídiques actives dels ciutadans (llibertats, drets subjectius i interessos
legítims) i la responsabilitat de l’Administració
pels danys causats tant en el si de relacions
de caràcter contractual com de caràcter extracontractual.

Òrgans negociadors. Per encarar aquesta
convenient col·laboració amb l’Estat espanyol, la tècnica recurrent consisteix en designar una representació política d’alt nivell que,
conjuntament amb la representació pròpia de
l’Estat predecessor, integra la comissió encarregada d’articular la successió entre les Administracions respectives. Aquesta comissió
ha de tenir un caràcter paritari, tant pel que
fa al nombre i el rang dels representants, com
pel que fa a l’establiment del seu règim i al
seu funcionament. En lloc de la fórmula de la
comissió paritària, també es podrien considerar altres solucions organitzatives més flexibles i ad hoc per als diversos assumptes que
s’han de resoldre en un procés específic de
successió d’Estats.
La utilitat dels antecedents interns (l’experiència de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat) és innegable, però també ha de ser relativitzada, ja que la successió
d’Estats no condueix a una successió parcial entre Administracions públiques –com les
viscudes a Espanya al segle xx–, sinó que
ha de comportar la successió total o universal d’una Administració per una altra al territori de l’Estat successor. El seu objectiu no és

Configuració de la nova Administració. És
evident que un Estat independent té plena llibertat per configurar la seva Administració i
en molts aspectes la pot construir de nou. Dit
això, en el cas català no és menys evident que
es produirà una successió d’Administracions
entre l’Estat espanyol i el nou Estat català.
Aquest dos elements determinen que a l’Estat
català li seria de gran utilitat l’acord amb l’Estat espanyol, en un marc de col·laboració lle45