Pel que fa a la resta de funcionaris, autoritats
o institucions amb seu a Catalunya, l’adaptació normativa derivada de la successió d’ordenaments i de successió d’Estats planteja
menys problemes. Hom podria afirmar que
es tracta d’una qüestió de mitjans personals,
atès que, per exemple, per als jutges, magistrats i fiscals, els registradors de la propietat
i mercantils, els jutges encarregats del registre civil, els notaris, els inspectors de treball
o d’hisenda, entre d’altres, es pot considerar
que aquests funcionaris i oficials necessaris
per a l’aplicació del dret al nou Estat hi continuaran existint. És clar que les persones que
ocupin aquesta funció concreta en el moment
precís de la independència poden portar a
terme una opció personal d’abandonar Catalunya, però cal assumir que aquesta circumstància trobarà mecanismes de suplència i que
la majoria de funcionaris continuaran exercint
les seves funcions i cuidaran de l’aplicació
del dret declarat vigent.

que es podrien incorporar com a annexos a
determinades lleis o altres normes, i elaboressin textos consolidats de determinades
regulacions concretes i recopilacions normatives per matèries.

1.5.2  Successió de normes
i de les institucions que les han
d’aplicar
En aquesta successió d’Estats i d’ordenaments sembla clar que les institucions del nou
Estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’Estat, o aquestes
quedaran suprimides sense més. Així, l’alta
inspecció de l’Estat en matèria educativa, per
exemple, desapareixerà, perquè deixarà de
tenir sentit, com també l’Administració perifèrica de l’Estat o les subdelegacions del govern
a Catalunya. Ara bé, pel que fa a determinats
òrgans que no tenen seu a Catalunya, caldrà
adoptar alguna disposició normativa específica. En aquest sentit, és clar que no hi ha a
Catalunya el Tribunal Constitucional ni el Tribunal Suprem, tampoc el Consell General del
Poder Judicial, el Consell d’Estat, el Consell
Econòmic i Social, o el Banc d’Espanya, les
Comissions Nacionals del Mercat de Valors o
dels Mercats i la Competència, amb les seves
funcions reguladores, per posar uns quants
exemples, però sí que existeixen a Catalunya
el Tribunal Superior de Justícia, el Consell de
Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges,
la Sindicatura de Comptes, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica
Assessora, l’Agència Tributària de Catalunya,
l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades o
l’Autoritat Catalana de la Competència, entre d’altres. En tots aquests casos i altres de
similars, les institucions del nou Estat independent hauran de regular quins organismes
existents ja a Catalunya amb la normativa anterior a la independència poden substituir els
corresponents de l’Estat en les seves funcions
reguladores, fiscalitzadores i sancionadores,
és a dir, en l’aplicació del dret d’origen estatal
vigent a Catalunya.

1.5.3  Dret autonòmic
i dret estatal
Per efecte de la conversió de la comunitat autònoma de Catalunya en un Estat, la distinció
fins ara constant entre dret estatal i dret autonòmic deixarà de tenir sentit, ja que el dret
passarà a ser tot ell de l’Estat català. El que
es vol significar amb això és que, a partir de
la creació de l’Estat català independent, el
dret vigent a Catalunya tindrà una configuració unitària, si bé mantindrà durant un temps
una doble procedència (una part derivada de
les institucions catalanes i una altra de les institucions de l’Estat espanyol) fins que el dret
d’origen estatal vagi essent substituït pel nou
dret aprovat pels òrgans normatius de la Catalunya independent.
Aquesta coexistència de normatives concurrents sobre una mateixa matèria haurà de ser
objecte de tractament específic en el programa legislatiu del futur Estat català. En aquest
programa caldrà incloure des del primer moment previsions expresses sobre la successió
43