d’ordenaments en molts àmbits, amb referències específiques a declaracions de vigència
i derogació, i també sobre les adaptacions
normatives necessàries en alguns sectors.
A continuació, en el marc d’aquest programa
legislatiu, el dret català derivat de les institucions del nou Estat independent progressivament haurà d’anar eliminant el seu caràcter
històricament fragmentari i anar assolint la seva completesa a partir de la modificació, probablement simultània en algunes matèries,
tant del dret d’origen autonòmic com del dret
bàsic o general d’origen estatal.

el dret intern (estatal i autonòmic) que l’aplica
o el transposa. Pel que fa al primer, el seu règim resultaria del fet de pertànyer a la Unió
Europea com a Estat membre, amb l’aplicació dels tractats i els reglaments, mentre que
pel que fa al segon l’aplicació resultaria de la
legislació estatal o autonòmica de transposició de les directives comunitàries al llarg del
temps i declarada vigent per la Llei Constitucional Provisional del nou Estat català i normativa subsegüent. En aquests termes, part
del dret comunitari quedaria vigent a Catalunya amb la legislació de transposició (estatal i
autonòmica) que subsistís, mentre que el dret
comunitari d’aplicació directa mitjançant reglaments i d’altra normativa de l’acquis comunitari en principi no hi podria continuar vigent
d’acord amb el mateix criteri aplicable als
tractats internacionals i al dret supraestatal
d’organitzacions internacionals. De tota manera, res no impediria que les institucions catalanes competents dictessin unilateralment
actes de recepció o remissió –total o parcial–
en relació a les esmentades normes del dret
de la Unió Europea.

1.5.4  Dret convencional
i supraestatal
El dret derivat de convencions internacionals
i el dret supraestatal tenen una gran rellevància en l’actual ordenament vigent a Catalunya,
tant pel que fa al sistema de drets i llibertats
fonamentals com al sistema econòmic.
En matèria de drets i llibertats fonamentals,
cal advertir que, en principi, el reconeixement
establert en els instruments internacionals en
la matèria ratificats per Espanya no regiria per
als ciutadans catalans en el nou Estat català independent. En aquest sentit, l’aplicació a
Catalunya d’aquest règim jurídic sobre drets
i llibertats fonamentals requeriria la ratificació dels instruments internacionals corresponents per part del nou Estat català, a reserva
d’un altre règim jurídic derivat de la successió d’Estats quant a la successió en els tractats. Tanmateix, la incorporació en un primer
moment a la Catalunya independent del dret
convencional sobre drets i llibertats fonamentals es podria portar a terme mitjançant un
acte unilateral de recepció o de remissió per
part del nou Estat.

1.5.5  La successió
d’administracions.
Principis i tècniques
El principi bàsic que cal garantir en qualsevol
procés de successió d’Administracions responsable i seriós és el “principi de continuïtat dels serveis públics”, d’acord amb el qual
aquest procés de substitució s’ha d’articular
sense perjudici de la continuïtat, la regularitat
i la qualitat del conjunt de serveis públics que
es presten a la ciutadania. De fet, el principi
de continuïtat constitueix un principi general aplicable tant en el camp normatiu –on es
tracta d’evitar l’absència de normes per resoldre problemes concrets– com en l’àmbit administratiu –on es pretén garantir que no quedin
desatesos els interessos generals identificats
i regulats per aquelles normes–. En l’àmbit administratiu, a més, el manteniment i la continuïtat dels serveis públics és el que justifica
la mateixa existència d’una organització ser-

Pel que fa al dret comunitari, la qüestió és més
complexa, atès que, deixant de banda les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea analitzades més endavant, el dret vigent
a Catalunya en el moment de la independència té dues fonts: el dret de la Unió Europea i
44