1.5  La successió d’ordenaments
i administracions

Fins al moment de la constitució del nou Estat
independent, a Catalunya hi haurà un ordenament jurídic complet, vigent i aplicable a tot
el territori. Aquest dret vigent a Catalunya té
un doble origen. D’una banda, hi haurà el dret
aprovat, en el marc de les competències establertes a la Constitució Espanyola i a l’Estatut
d’autonomia, pel Parlament de Catalunya i per
les institucions autonòmiques i locals catalanes. De l’altra, hi haurà el dret emanat, també
amb fonament en el text constitucional, de les
institucions centrals de l’Estat espanyol i aplicable a Catalunya de forma directa o supletòria de conformitat amb la distribució competencial en les diverses matèries. En relació
amb aquest darrer aspecte, a tall merament il·
lustratiu i sense pretensió d’exhaustivitat, pot
ser oportú recordar aquí que entre els sectors
de l’ordenament regulats pel dret d’origen estatal es troben el règim jurídic dels drets fonamentals, el poder judicial, el dret penal, el dret
mercantil, el dret laboral, el dret processal,
l’ordenació general de l’economia i del crèdit i àmbits rellevants del dret civil i de l’administratiu. Aquesta doble procedència del dret
vigent a Catalunya determina que el nou Estat s’haurà de pronunciar en el seu moment
fundacional sobre la vigència de cadascun
d’aquests dos tipus de normes jurídiques, ja
que, tot i les seves diferències i característiques pròpies, ambdós comparteixen un mateix fonament –la Constitució espanyola– que
haurà deixat de ser paràmetre normatiu superior en el nou Estat català independent.

la nova realitat. En aquest sentit, l’existència
d’un nou Estat exigeix considerar que el dret
d’un altre Estat, del qual s’ha separat, ja no hi
és aplicable sense un acte normatiu que en
declari la continuïtat en l’aplicació i vigència,
però ja no com a producte de l’anterior situació, sinó com a acte normatiu del nou Estat.
Les tècniques jurídiques per afrontar aquesta
qüestió han d’estar al servei de dos objectius
fonamentals: garantir la completesa de l’ordenament jurídic i fonamentar el dret vigent
a Catalunya en el nou marc institucional derivat de la creació de l’Estat independent. En
aquest sentit, com a primer criteri caldria actuar d’acord amb els principis de continuïtat normativa i de seguretat jurídica. És a dir, amb les
adaptacions necessàries, la gran majoria del
dret vigent en el moment de la independència ho continuaria essent en el nou Estat català. Aquesta continuïtat normativa acomplirà
el principi bàsic de seguretat jurídica per als
ciutadans i el manteniment dels seus drets, així
com també respondrà a la realitat de les coses:
és impossible substituir un ordenament jurídic
complet d’un dia per l’altre, ni tan sols amb mesos per planificar la transició. Però això darrer
tampoc no seria raonable, atès que malgrat el
canvi polític de sobirania, el funcionament ordinari de la vida social i econòmica es basarà en
el principi de continuïtat, sense canvis sobtats
de tipus rupturistes o revolucionaris. Aquesta
continuïtat jurídica servirà també a la voluntat
d’afermar una estabilitat econòmica i social en
tot el procés de transició nacional que garanteixi els drets i els béns de les persones.

El nou Estat haurà de prendre, doncs, una
decisió normativa sobre el dret que cal considerar vigent a Catalunya, tant pel que fa a
les concretes normes jurídiques aplicables
com a les institucions que les han d’aplicar i,
si escau, amb les adaptacions necessàries a

La manera tècnica d’afrontar la qüestió de la
successió d’ordenaments es faria, atesa la
transcendència material d’aquesta regulació,
mitjançant la inclusió d’una disposició espe41