ria la desvinculació del sistema constitucional
espanyol. Naturalment, els buits que es produirien per aquesta desconnexió són molt
nombrosos, però es podria optar per emplenar només aquells que afecten qüestions o
elements que resulten imprescindibles per al
funcionament del sistema institucional, deixant tota la resta per al moment en què s’aprovés la futura Constitució i les normes que la
despleguin. Entre aquests elements que seria
imprescindible regular, hi ha:
• La figura del cap de l’Estat, especialment
pel que fa a l’atribució de les funcions de
representació suprema del nou Estat, interior i exterior. Sembla raonable atribuir
provisionalment aquestes funcions al president de la Generalitat, i evitar la creació
d’una nova institució, sense perjudici, naturalment, de la decisió que prengui la futura Constitució.
• El poder judicial, incloent-hi tant l’organització i la competència dels òrgans judicials com el govern del nou poder judicial
de Catalunya.
• Els òrgans reguladors. Malgrat que no siguin pròpiament institucions, la seva existència resulta en l’actualitat imprescindible
per al bon funcionament dels sistemes polític, econòmic i jurídic. En la mesura que
avui aquests organismes són bàsicament
estatals, hauria de preveure’s la seva creació amb caràcter provisional o bé atribuir
les seves funcions a òrgans de l’Administració.
• Quant a les adaptacions convenients, caldria valorar-les en funció de les circumstàncies del moment. Entre aquestes possibles adaptacions institucionals podria
figurar el Consell de Garanties Estatutàries (per repensar, si escau, i amb caràcter
provisional, les seves funcions i el valor
dels seus dictàmens, especialment en relació amb el control de les lleis respecte
dels drets i llibertats fonamentals). No obstant això, i en virtut del principi de continuïtat que s’ha enunciat més amunt, el més
raonable seria introduir les modificacions
mínimes i esperar la nova Constitució.

Drets i llibertats. La llei constitucional provisional hauria d’establir les previsions oportunes
per garantir els drets i llibertats de les persones fins a l’entrada en vigor de la nova Constitució. Atès que el catàleg de drets que conté
l’Estatut actual no pot complir aquesta funció,
a causa del seu caràcter incomplet i complementari respecte dels drets reconeguts constitucionalment, pot ser una bona alternativa
incorporar-hi provisionalment els drets reconeguts en els principals instruments jurídics
vigents a Catalunya fins al moment, especialment el títol I de la Constitució espanyola (particularment l’article 10 i els capítols II –drets i
llibertats– i III –principis rectors de la política
social i econòmica–, adaptant el capítol IV, relatiu a les garanties, al nou sistema institucional). També podrien incorporar-s’hi els drets
reconeguts en el Conveni Europeu de Drets
Humans, sense que hi hagi, de moment, necessitat de ratificar-lo, ratificació que podria
demorar-se tant per la necessitat de comptar
amb la nova Constitució com d’esperar que el
nou Estat sigui admès en el Consell d’Europa.
Nacionalitat. El règim de la nacionalitat catalana l’hauria de decidir la futura Constitució i
les normes que la despleguin, però resulta imprescindible regular provisionalment aquesta
qüestió, ja que determina l’element personal
del nou Estat i l’àmbit de persones que gaudeixen de plens drets polítics i que poden
participar activament en el procés constituent
mitjançant el sufragi. En aquest sentit, s’ha
d’assenyalar que no hi ha normes preestablertes, però es podria prendre en consideració els principis i criteris que conté la Convenció Europea sobre la nacionalitat de 1997,
encara que no ha estat ratificada i ni tan sols
signada per la major part d’Estats europeus,
inclosa Espanya.
La legislació provisional sobre nacionalitat
podria partir de la regla sobre la ciutadania
catalana que preveu l’Estatut d’autonomia actual (art. 7), segons la qual són ciutadans catalans els nacionals espanyols amb veïnatge
administratiu en un municipi de Catalunya. A
més, hauria de considerar la possibilitat d’ac39