reforçar-ne la legitimitat política, fos aprovada
per una majoria al més àmplia possible.

generar sospites i contaminar el procés
constituent. El fet que aquesta legislació
(la vigent en aquell moment) sigui plenament democràtica facilita aquesta operació i desaconsella introduir-hi canvis
específics per a l’ocasió, més enllà dels
estrictament necessaris deguts a la desconnexió del sistema espanyol (relatius,
bàsicament, a l’Administració i les garanties electorals).
-Les eleccions així convocades haurien
de tenir expressament caràcter constituent, encara que les funcions del nou
Parlament no haurien de limitar-se a
l’elaboració d’una Constitució, sinó que
hauria d’assumir també les tasques
pròpies d’una legislatura ordinària.
-Aquestes eleccions expressament cons​
tituents només es podrien obviar si
les eleccions plebiscitàries s’haguessin celebrat molt poc temps abans de
la proclamació d’independència. En
aquest cas, i en funció en gran part
de com s’haguessin desenvolupat les
eleccions plebiscitàries i dels seus resultats, es podria considerar que el
Parlament, després de proclamar la independència, podria iniciar el procés
d’elaboració de la Constitució del nou
Estat. Malgrat això, hauria de valorar-se
políticament de manera molt acurada la
possibilitat de celebrar unes eleccions
específicament constituents, que és,
sens dubte, la manera més adequada
d’iniciar el procés constituent.
• La iniciativa constitucional. Una vegada
celebrades les eleccions constituents, el
Parlament hauria d’elaborar una Constitució. La iniciativa per començar la seva
tramitació parlamentària pot preveure’s
tant a favor del Govern com del Parlament,
encara que el més recomanable és que
sorgeixi del Parlament, sota la forma d’una
proposició d’una ponència conjunta amb
la participació de tots els grups parlamentaris.
• Tramitació i aprovació parlamentària.
La tramitació i, especialment, l’aprovació

La llei constitucional provisional de Catalunya
no hauria de ser una llei especialment extensa, que regulés de manera exhaustiva totes
les matèries que en principi li són pròpies.
En moltes d’elles (p. e., sistema institucional,
drets fonamentals i també en altres) podria remetre’s a normes avui existents i vigents a Catalunya (com l’Estatut d’autonomia, el Conveni
Europeu de Drets Humans i fins i tot la Constitució espanyola), introduint-hi només els canvis o les adaptacions que fossin convenients.
La possible combinació entre regulació nova,
adaptació i remissió normativa s’examina sintèticament a continuació respecte de cadascuna de les matèries que hauria de tractar
aquesta llei.

1.4.2  El procediment constituent
El procediment constituent ha de ser regulat
ex novo, en no existir cap marc normatiu vigent que s’hi pugui aplicar. Els precedents
comparats tampoc no resulten determinants,
més enllà de mostrar alguns elements necessaris per considerar que el procés es desenvolupa segons criteris plenament democràtics. Es podrien tenir en compte igualment
alguns dels elements que van configurar el
procés constituent espanyol dels anys 19771978. No obstant això, el que resulta decisiu
és que aquest procés es pugui desenvolupar
segons estàndards democràtics exigents, la
qual cosa ha de proporcionar-li la màxima legitimitat interior i exterior.
A partir d’aquest criteri, els elements bàsics
del procediment constituent haurien d’incloure:
• Eleccions constituents. El primer pas
del procés constituent hauria de ser la
celebració d’unes eleccions amb caràcter constituent. Aquestes eleccions haurien de ser convocades immediatament
després de la proclamació o declaració
d’independència, d’acord amb la legislació electoral vigent en el moment. Qualsevol canvi en la legislació electoral podria
37