de la Constitució hauria de ser al màxim
d’exigent en termes procedimentals. Així,
hauria de preveure’s el seu pas per una
ponència conjunta, l’aprovació del dictamen en Comissió i, finalment, l’aprovació
pel Ple del Parlament. No hi ha cap majoria
predeterminada per aprovar la Constitució
en seu parlamentària. Aquesta qüestió, en
principi, podria ser objecte de decisió en
la llei constitucional provisional. En aquest
sentit, però, cal dir que, malgrat que seria
clarament convenient que la Constitució
l’aprovés una majoria molt àmplia, caldria
valorar amb molta cura la possible inclusió d’una exigència de majoria reforçada
en la llei constitucional provisional, ja que,
com ja s’ha dit en relació amb aquesta llei,
l’aprovació de la nova Constitució no està
sotmesa a cap majoria preestablerta, en
tractar-se d’un acte constituent nou i originari. Per aquest motiu, no és necessari
que la llei constitucional provisional exigeixi una majoria qualificada o especial per
aprovar la nova Constitució. Ponderant
totes les circumstàncies, i amb la finalitat
d’afavorir el consens sobre la norma fonamental, podria pensar-se a demanar una
majoria reforçada (absoluta, sense anar
més enllà) per aprovar-la en seu parlamentària. En tot cas, el referèndum de ratificació al qual s’ha de sotmetre és el que
proporciona la legitimitat democràtica a la
Constitució, més enllà de la majoria parlamentària que hagi aprovat el projecte.
• Fórmules de participació ciutadana.
Caldria incloure fórmules de participació
ciutadana directa en el procés d’elaboració de la Constitució, a través de mitjans
telemàtics, audiències parlamentàries (a
organitzacions socials, professionals, econòmiques, culturals) i altres que es puguin
dissenyar i considerar convenients per reforçar la participació ciutadana en aquest
procés i dotar la nova Constitució de la
màxima legitimitat ciutadana.
• Ratificació mitjançant referèndum. Resulta imprescindible que la nova Constitució, aprovada en seu parlamentària, se

sotmeti a la ratificació de la ciutadania de
Catalunya. En aquest referèndum, com és
habitual en els referèndums d’aquest tipus, no resultaria exigible cap quòrum ni
cap majoria especials.

1.4.3  Els règims provisionals
El règim transitori provisional del sistema institucional i jurídic de Catalunya que s’inclouria
en la llei constitucional provisional seria recomanable que s’inspirés en dos criteris generals
bàsics: d’una banda, atorgar la màxima seguretat jurídica possible, establint una transició
d’ordenaments suau i tranquil·la. D’una altra,
no s’hauria de prejutjar el contingut de la futura
Constitució i de les decisions que puguin prendre els nous poders constituïts d’acord amb
ella. Això implica actuar segons un cert principi de continuïtat respecte de l’ordenament anterior, que, naturalment però, no pot pretendre
que es mantingui la situació preexistent en tots
els seus aspectes i de manera absoluta. La
desconnexió del sistema institucional i jurídic
espanyol permetria prendre totes les decisions en les diverses matèries que es considerin
convenients, de tal manera que aquest principi
de continuïtat comportaria, essencialment, una
actitud d’autorestricció de les institucions catalanes que prioritzés la seguretat i evités comprometre el contingut de la futura Constitució i
les polítiques dels nous poders públics sorgits
de les eleccions.
Sistema institucional. Es podria mantenir
bàsicament, amb caràcter provisional, el sistema institucional de Catalunya previst en
l’Estatut d’autonomia de 2006, introduint-hi
només adaptacions, algunes de les quals serien automàtiques (especialment pel que fa a
les limitacions de les competències de les institucions catalanes, que quedarien eliminades
sense necessitat de cap declaració o previsió
expressa), d’altres, necessàries, i unes altres,
convenients.
Concretament, les necessàries haurien d’introduir-se expressament en la llei constitucional provisional per omplir el buit que produi38