1.4  Tercera etapa de la creació del nou Estat
català: de la proclamació o declaració unilateral
d’independència a l’aprovació de la Constitució
g) la relació de Catalunya amb els altres
Estats i amb els organismes supranacionals i internacionals (expressant la
voluntat de Catalunya de respectar el
dret internacional i d’incorporar-se als
organismes que vertebren la comunitat
internacional i, en particular, la de continuar participant en el procés d’integració europea i de formar part de la Unió
Europea).

A partir del moment de la proclamació d’independència, en qualsevol dels escenaris
indicats, es produiria una desvinculació formal respecte de l’ordenament jurídic espanyol i s’obriria pròpiament un procés constituent, amb l’objectiu essencial de dotar el
nou Estat d’una Constitució. Certament, en
un escenari de col·laboració aquesta desvinculació és efectiva des del moment en què
s’ha acordat i es declara formalment, mentre que en un escenari de nocol·laboració es
poden produir tensions i conflictes que facin
més problemàtica i borrosa aquesta desconnexió, precisament perquè les parts pugnen
per imposar la seva autoritat i l’aplicació del
seu ordenament.

1.4.1  Llei constitucional sobre
el procés constituent
L’instrument jurídic per regular les qüestions
esmentades, relatives al procés constituent i
al règim provisional del sistema institucional i
jurídic de Catalunya no pot ser un altre que
una llei del Parlament de Catalunya. Per la seva funció i el seu contingut, aquesta llei actuaria a mode d’una Constitució provisional i
podria presentar-se com una llei constitucional provisional. Aquesta naturalesa constitucional porta a demanar que, malgrat que no sigui estrictament necessari en termes jurídics,
aquesta llei s’aprovi amb una majoria al més
àmplia possible.

En general, però, a partir d’aquesta proclamació s’obre un procés constituent (amb la possibilitat, com s’ha dit, d’anteposar-hi un referèndum de ratificació de la independència si
no s’ha pogut fer abans), amb l’objectiu d’institucionalitzar el nou Estat.
A partir d’aquest moment, cal regular el procés
per elaborar i aprovar la Constitució i el marc
normatiu que serà d’aplicació fins a l’entrada
en vigor de la Constitució (que haurà de determinar també el règim transitori fins a disposar
d’un ordenament català complert). En especial, aquest marc normatiu haurà de regular:
a) el sistema institucional de Catalunya
b) el règim provisional dels drets i llibertats
de les persones
c) el règim provisional de la nacionalitat
d) el règim provisional de l’ús de les llengües
e) el règim de la successió de l’ordenament
espanyol vigent al català
f) la relació provisional amb l’Estat espanyol

En efecte, en termes jurídics no seria necessària cap majoria especial per aprovar aquesta llei, ja que l’Estatut actual no conté, naturalment, cap previsió sobre cap llei d’aquesta
naturalesa. Tampoc no seria possible impugnar-la, tant pel fet que no hi hauria òrgan
davant del qual fer-ho, com també perquè no
existiria paràmetre de constitucionalitat respecte del qual controlar-la. Aquesta llei seria
un acte d’un procés constituent nou i originari,
que no estaria sotmès a cap procediment previ ni a cap règim especial de majoria. Malgrat
això, com s’ha dit, seria recomanable que, per
36